EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
La psicologia infantil és la branca de la psicologia centrada en la cerca del benestar dels nens i les nenes a nivell cognitiu, emocional i del comportament.
De fet, la psicologia enfocada a aquesta etapa no dista molt de la psicologia per a persones adultes a nivell d’objectius, però sí a nivell de metodologia, ja que la nostra eina principal de treball serà el joc enlloc de la paraula.
Per aquesta raó, no és d’estranyar que la majoria de menors que assisteixen a centres de psicologia, expliquin que es passen l’estona jugant o dibuixant.
No us deixeu enganyar! Gràcies a aquests jocs, els nens i nenes desenvolupen les habilitats necessàries per a relacionar-se, gestionar les seves emocions i afrontar els conflictes del seu dia a dia d’una manera saludable.
Tot i així, igual que passa en l’etapa adulta, moltes persones consideren que no és necessari que un nen o una nena iniciï un procés terapèutic si no hi ha un diagnòstic psicopatològic previ. Això és un greu error!
Durant la infància, les estructures neuropsicològiques maduren a gran velocitat. Això significa que tenim una major plasticitat cerebral i, per tant, aprenem amb més facilitat.
Si no rebem les eines necessàries per a gestionar les nostres emocions, construir-nos com a persones, establir relacions sanes i tenir l’habilitat de resoldre els conflictes durant la infància, establim patrons poc funcionals al llarg del nostre desenvolupament i cada cop ens costarà més modificar-los. Més val prevenir que curar!
I com podem saber si el nostre nen o la nostra nena pot beneficiar-se de la psicologia infantil?
La clau està a fixar-nos en els petits detalls que puguin demostrar que estan presentant dificultats per a afrontar algunes situacions del seu dia a dia. Hauríem de dedicar especial atenció a les següents àrees:
- Gestió d’algunes emocions: Rabietes freqüents o d’elevada intensitat, baixa tolerància a la frustració, pors intenses, alegria descontrolada…
- Canvis en la gana, la son o el control d’esfínters.
- Canvis de conducta: Aparició de conductes poc funcionals com la cerca contínua de les seves persones de referència, agressivitat, desobediència, moviments repetitius o estereotipats…
- Interacció social: Timidesa extrema, falta d’iniciativa social, dificultat per a interaccionar amb els companys, situacions d’assetjament escolar…
- Baixades del rendiment acadèmic.
Observes alguna cosa que et preocupi? Si és així no dubtis a contactar-nos per a buscar assessorament. A Somni Psicologia oferim sempre una primera visita completament gratuïta i sense compromís. L’objectiu és poder ajudar a la persona a comprendre què està passant i explicar-li en què la podem ajudar a través dels nostres serveis o derivar-la a altres professionals que creguem que puguin adequar-se millor a les seves necessitats.
Esperem que us hagi resultat interessant el nostre article d’avui! Ens veiem dimecres que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, NUESTRO BLOG, Parentalidad
L’autoestima és la consideració que cada individu fa sobre la seva pròpia persona, és a dir, ens revela si la persona està conforme amb la seva pròpia manera de ser, o bé si té algun sentiment o pensament negatiu cap a ella mateixa.
El nivell de la nostra autoestima no només influeix en la nostra manera de pensar i actuar, sinó que també és essencial per un funcionament òptim a diferents nivells: social, cognitiu, emocional…, així com per a la nostra realització personal.
Al contrari del que es sol pensar, l’autoestima no és un concepte específic de l’edat adulta, ja que el seu desenvolupament s’inicia en edats molt primerenques, considerant-se un element bàsic en la construcció de la personalitat dels nens i nenes.
La Societat de Psiquiatria Infantil de l’Associació Espanyola de Pediatria, assegura que els nens i nenes amb una autoestima adequada se senten més segurs d’ells mateixos, tenen més amics i poden discernir amb major facilitat el que fan bé i el que fan malament.
Però, com conformen els nens i nenes la seva autoestima? Podríem dir que l’autoestima infantil es comença a conformar arrel de les relacions que el nen o nena estableix amb el seu cercle més proper i de confiança: pares i mares, germans/es, professors/es, companys i companyes de classe, etc.
Els nens i nenes, sobretot en la primera infància, encara no tenen una consciència raonada sobre el valor que senten sobre ells/es mateixos/es. Tot i així, són capaços i capaces de sentir-se segurs/es, aprendre sense pors i desenvolupar-se adequadament respecte als nens i nenes de la seva edat. Poc a poc, a mida que va creixent, els nens i nenes prenen consciència d’aquest valor de manera més conscient.
L’autoestima en la infància, s’expressa a través dels sentiments i emocions que el nen o la nena mostra, i aquests depenen en gran mesura de la seva autoimatge i de la seva percepció d’autoeficàcia. Així doncs, depenent del nivell d’autoestima que el nen o nena posseeixi, adquirirà un millor o pitjor desenvolupament en l’aprenentatge, les relaciones socials, l’autonomia… Si el nen/a confia en les seves capacitats i habilitats, el més natural és que desenvolupi una autoestima alta, sentint-se segur d’ell/a mateix/a i valuós/a, mentre que, si el nen/a té una mala percepció de les seves habilitats, consolidarà certs sentiments negatius cap a ell/a mateix/a, que el faran tenir una baixa autoestima, provocant-li sentiments de desconfiança en si mateix, sentint-se insegur i inferior a la resta.
Com a pares i mares, és impossible que aconseguim protegir als nostres fills i filles de totes les situacions que aniran apareixen al llarg de tota la seva vida, però donant eines i fomentant una òptima autoestima, podem ajudar-los/les a ser autosuficients i poder prendre les seves pròpies decisions, a valorar-se a ells i elles mateixes, les seves capacitats i el seu valor.
Esperem que aquesta informació us hagi resultat útil i interessant i us hagi fet reflexionar sobre la importància de l’autoestima per als vostres nens i nenes.
L’equip de Somni Psicologia
