EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Quantes vegades has sentit que havies de ser perfecte? Que havies de ser el/la millor amic/ga, millor fill/a, millor germà/na, millor parella, millor treballador/a… millor tot? I ho has aconseguit?
Quan mirem les xarxes socials, sembla que tothom té una vida perfecta. Que s’estima molt amb la seva parella, que està molt guapx i feliç; que la família l’adora, la feina li va estupenda, i fins i tot les seves mascotes són més mones que les teves. I tu? Doncs agafes, i comences amb un discurs intern del que “hauries” de fer, amb càstigs associats com “tu no vals” o “no ho estàs fent suficientment bé”. Potser, fins i tot, et preguntes com nassos s’ho fan.
I arribes al punt en el que tot es fa bola, perquè no pots ser sempre el/la millor en tot, ni despuntar en tots els àmbits. Disculpa’ns per fer-te aquesta revelació, però és cert. Perquè, saps què passa? Que no s’ho fan. Que òbviament tenen alts i baixos; que a vegades no arriben a la feina o tenen discussions amb la seva millor amiga. Perquè no podem ser perfectes.
Per què volem ser-ho? Cada persona tindrà la seva motivació, però una de les més comuns és ser acceptat/da. Si sóc perfecte, em valoraran i m’estimaran: els meus pares, les meves amistats, la parella, a la feina, a les activitats d’oci. Ser admirat/da segur que ens durà a ser acceptat/da.
Però la contraposició a tot això és el plantejament de que, si fallo, penso que ja no m’estimen. Que ja no em volen. I per tant, no em puc permetre fallar. I em pressiono, m’obligo, em sobre-exigeixo, fins a nivells de potser caure malalt/a. Hi ha qui, fins i tot, es maltracta per haver emmalaltit. Què frustrant ha de ser, no? I quina ansietat més intensa al intentar controlar-ho tot, quan no és viable.
Així doncs, avui reivindiquem el nostre dret a ser imperfectes! A fer quelcom no tant bé, o a mitges, o que potser ens costi. A equivocar-nos com a base del nostre aprenentatge. A millorar en diferents aspectes de la nostra vida al ritme que podem sostenir. I, sobretot, a no arribar a tot.
Si fem això, us assegurem que tindrem una vida igual d’imperfecte, però molt més amable, tranquil·la i justa cap a nosaltres mateixes i mateixos. I amb menys ansietats!
Esperem que sigueu molt imperfectes i que tingueu un molt bon dia! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional, Infantil
Com adults/es som perfectament capaços i capaces d’entendre que una altra persona adulta pugui tenir un mal dia. Tenim la capacitat d’empatitzar amb com es pot estar sentint i comprendre que pugui tenir una gran enrabiada per una tonteria, que doni una mala contestació, que plori per alguna cosa que aparentment no ens sembla tan important… Tots i totes hem estat en aquesta situació i, per tant, som capaços/ces de posar-nos en el seu lloc i ser molt més benvolents amb les seves reaccions i conductes.
Però, què passa quan extrapolem aquesta mateixa situació en els nens i nenes? Poden tenir ells/elles un mal dia?
Moltes vegades, com adults/es, pares, mares, cuidadors/es, etc., esperem que les i els més petits tinguin un comportament exemplar, que mai es passin de la ratlla, que no tinguin una mala contestació, que no cridin, que no tinguin una rabieta, que controlin fins al més mínim detall dels seus comportaments, emocions i reaccions. Quan som nosaltres qui tenim un mal dia, ho verbalitzem, expressem i esperem que les persones del nostre entorn empatitzin amb nosaltres, ens comprenguin i fins i tot que “aguantin” el nostre mal humor.
Com ens sentiríem si enlloc d’això, ens tiressin en cara el nostre comportament, ens ho retraguessin i fins i tot ens renyessin? Exigint-nos un comportament exemplar malgrat les nostres emocions. Segurament ens sentiríem tristos/es, enfadats/des i totalment incompresos i incompreses.
Els nens i nenes moltes vegades no són capaços/ces de verbalitzar les seves emocions, i per tant no tenen la capacitat d’identificar i explicar-nos que han tingut un mal dia. A vegades serà una baralla al pati, una mala nota, que un amic no hagi volgut jugar amb ell o ella, i fins i tot que un imprevist hagi fet que no pugueu anar al parc aquesta tarda. Com adults/es ens poden semblar motius insignificants, però per a ells i elles no ho són, i el que senten i necessiten és exactament el mateix que nosaltres: acompanyament, empatia i, sobretot, molta comprensió.
Així que, la pròxima vegada que sentim que els nostres fills i filles ens estan portant al límit, que se’ns esgota la paciència i que no acceptem aquest comportament, respirem profund i pensem, com m’agrada que em tractin a mi quan tinc un mal dia?
Esperem que us hagi semblat útil i motiu de reflexió! Fins dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Aquest nadal les cartes dels nens, nenes i adolescents han estat carregades de videojocs. Les persones que estem amb infants ja portem mesos sentint comentaris del tipus “Demanaré als reis la Nintendo Switch”, “Aquest any segur que els reis em porten el nou fifa” o “només he demanat la Play 5 per a assegurar-me que me la porten”.
Ara aquesta és una nova realitat per a moltes famílies i, amb ella, venen un munt de dubtes sobre com hem de gestionar el temps amb pantalles. Perquè sí, el moment en què arriba un nou joc o consola a casa, és el millor moment per a establir unes normes d’ús.
Tot i així, això no significa que no puguin atribuir-se quan ja tenim algun joc a casa o quan observem que l’ús que se li està donant no és el que considerem adequat. De fet, la gestió familiar dels videojocs i els conflictes que poden derivar d’ells, és una part significativa de la nostra professió, en el món de la psicologia infantil actual.
L’addicció a pantalles, la preocupació pel mal ús que fan alguns menors d’elles o l’aïllament que pot arribar a suposar, tendeixen a ser demandes molt usuals en el camp en el que treballem.
Això és donat a l’elevada estimulació que suposen els videojocs per als nens, nenes i adolescents en comparació amb altres jocs o entreteniments, que suposa un reforç immediat tan potent que pot reduir l’efecte d’uns altres reforçadors del dia a dia.
A més, els videojocs i les xarxes socials són un dels principals temes de conversa entre menors, de manera que, prescindir totalment d’aquests, també suposarà unes conseqüències socials per a ell o per a ella.
Trobar l’equilibri pot ser especialment difícil, però aquí us deixem alguns consells que creiem que poden ajudar-vos:
- Marqueu unes regles sobre l’ús de les pantalles: Aquestes haurien d’incloure el tipus de jocs que estan permesos, les persones amb les quals poden jugar, la informació que poden donar a través d’internet i el temps d’ús.
- Negocieu aquestes regles: Recordeu que l’ús de les noves tecnologies el vivim d’una forma molt diferent en cada generació i, per tant, pot ser que el vostre/a fill/a presenti unes necessitats que no haguem tingut en compte. Sigueu flexibles en la mesura que us sembli just en el moment d’establir les normes de joc.
- Negocieu també unes conseqüències que us semblin adequades per al cas en què no es compleixin aquestes regles i quan s’aplicaran.
- Parar de jugar pot ser realment difícil quan acabi el temps. Carrega’t de paciència i estipula pistes o avisos abans d’atribuir una conseqüència aversiva. Per exemple, anticipa el nombre d’avisos que tindrà per a recollir abans d’obtenir la conseqüència.
- Converteix l’ús dels videojocs en un reforç positiu. Quan facin coses bé o aconsegueixin uns certs assoliments o metes, pots obsequiar amb més minuts de videojoc. Normalment, li animaran a seguir endavant! I, en cas que no compleixi amb unes tasques bàsiques, podem convertir-los en un estímul de retirada de benefici.
- Dona exemple! No podem pretendre que els nens i nenes no juguin a videojocs si vosaltres/as esteu tot el dia de la mà d’un dispositiu electrònic. Estableix petits espais sense pantalles també per a vosaltres en els moments en què ells i elles no les tinguin.
- Crea activitats estimulants per als nens, nenes i adolescents a part de les pantalles. Com dèiem, moltes vegades, els videojocs poden ser l’estímul més potent que aconsegueixin i per això, serà el més atractiu, però a la teva mà està crear altres estímuls que puguin resultar igual o més atractius.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que pugui ser útil per a la vostra gestió del temps en família.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
S’acaba l’any i amb ell deixem enrere 365 dies plens de moments i experiències viscudes.
Cap d’Any sol ser sempre un moment nostàlgic, de recordar el camí fet, de repassar tot allò viscut, de valorar i posar en una balança les decisions que hem pres i on ens han portat.
Però també és un moment d’oportunitat; d’oportunitat de treure aprenentatges d’aquelles coses que potser no han anat tan bé, o de valorar les nostres capacitats sobre com hem fet front a situacions o problemes que han aparegut.
I és que moltes vegades, tot el que anem vivint al llarg de l’any, passa desapercebut sota el ritme frenètic del nostre dia a dia, sense tenir un moment per parar i adonar-nos del que està passant.
Encara que ens sembli que no, moltes vegades els nens i nenes també viuen dins d’aquest ritme accelerat que portem els adults: escola, extraescolars, activitats el cap de setmana…
És per això que avui hem decidit portar-vos una dinàmica per acomiadar l’any d’una manera conscient i connectada amb les nostres emocions i amb tot allò que hem viscut durant l’any que deixem enrere.
La proposta que us portem avui consisteix en crear entre tota la família una càpsula del temps, una caixa on guardarem tot allò que ens recordi a l’any que deixem enrere: fotografies, escrits, records, entrades a espectacles, qualsevol cosa que se’ns acudeixi!
Al final de l’any, crearem entre tota la família la càpsula de l’any que deixem enrere i, mentre ho fem, podrem recordar, entre tots i totes, aquells moments; compartir anècdotes, explicar com ens van fer sentir, fins i tot podrem comprovar com un mateix record o moment ens pot fer sentir de maneres diferents a cada persona.
Un cop omplerta la càpsula, la guardarem en un lloc segur i prometent no obrir-la en cap moment durant la resta de l’any, i el proper cap d’any, podrem obrir-la entre plegats i plegades, i recordar tot allò que hi vam posar i que, en aquell moment, era important per nosaltres! I, un altre cop, podrem crear entre tots la nova càpsula de l’any que deixem enrere.
Aquesta dinàmica també ens permet que, durant l’any, cadascú vagi fent una llista o guardant aquells moments o records que voldrà posar a la càpsula d’aquell any i, per tant, ens farà valorar a cadascú la importància d’aquells moments, per estar més presents en allò que estem fent, i per valorar si es digne d’entrar a la nostra càpsula del temps.
Esperem que us hagi agradat la dinàmica i que ens expliqueu la vostra experiència si decidiu posar-la en pràctica. I de part de tot el nostre equip, bon any nou!
L’Equip de Somni Psicologia
