Què és l’afecció?
Potser alguna vegada has sentit a parlar de que ens vinculem de maneres diferents segons com ens hem vinculat amb els nostres referents. De fet, sovint es parla de “la teoria del apego” per a comprendre com ens relacionem sobretot en un context romàntic. Però, saps de què es tracta?
Aquesta teoria es va desenvolupar per Bolbwy, a partir dels treballs de Ainsworth, i malgrat que inicialment es va emprar per a entendre com es vinculen els infants amb els seus referents, més tard es va veure que aquesta manera de vincular-se s’allargava fins a vincles adults.
Quins tipus d’afeccions hi ha i com es comporten? Us ho expliquem!
Primerament, hem d’entendre que es poden dividir en dos grans grups: afeccions segures i insegures. Dins del segon grup, ens trobem amb 3 tipus: ansiósa, evitativa i desorganitzada.
Com funcionen les persones que estan dins de cada grup?
- Afecció segura: són persones que han pogut vincular-se de manera segura amb els seus referents i amb altres persones del seu voltant, de manera que es mostren confiades, consistents en els seus actes i amb una bona comunicació. Són persones que prenen decisions conjuntament amb els seus vincles rellevants, adquireixen compromisos, expressen els seus sentiments i es senten còmodes amb la intimitat (tant afectiva com sexual). A més, són persones que no miren d’evitar els problemes sinó que busquen maneres d’afrontar-los.
- Afecció ansiosa: són persones que necessiten una proximitat molt elevada (potser fins i tot excessiva) amb els seus vincles de referència. Porten molt malament el rebuig i poden ser insegures, a més d’emocionalment làbils. Tenen tendència a tenir sempre parella, es preocupen molt per la relació i poden mostrar conductes de desconfiança. Se les pot considerar en ocasions molt dependents, fins i tot entrant en alguns jocs per a cridar l’atenció de la persona a qui estan vinculades. Finalment, podem veure que tenen tendència a tenir una autoestima baixa.
- Afecció evitativa: són persones que acostumem a percebre-les com “autosuficients” malgrat realment acostumen a tenir una alta inseguretat. No adopten compromisos i insisteixen en els beneficis d’estar soles, valorant molt la seva autonomia. Mostren tendència a desconfiar de la resta i empren sovint estratègies de distanciament. Acostumen a tenir dificultats a l’hora d’expressar sentiments i eviten els conflictes. Perceben que expressar-se emocionalment és una senyal de vulnerabilitat que s’ha d’amagar i tenen moltes dificultats per expressar les seves intencions clarament. A nivell sentimental, els costa enamorar-se ja que senten que no s’han de dur per les emocions.
- Afecció desorganitzada: acostuma a ser fruit d’experiències adverses o traumàtiques durant l’infantesa. Són persones que han après que les relacions són aterradores, de manera que han associat l’intimitat amb la por. Això no implica que no tinguin necessitat de connectar-se amb altres persones, però viuen la intimitat com un territori perillós. Així doncs, tenen respostes de supervivència en els vincles, de manera que bloquegen la intimitat. Mostren una falta de control dels impulsos, i a la vegada una important necessitat d’estar en control, en un estat d’hipervigilància. Els costa concentrar-se o pensar en la línia del temps del passat, i en ocasions poden reviure experiències traumàtiques. Malgrat ser l’estil més complex, no és irreversible, i es pot treballar per a, poc a poc, modificar aquest estil d’afecció.
Com veieu, la manera en la que hem après a vincular-nos en la infància ens influencia en la manera que ens vinculem com a adults/es. Emperò, no és quelcom estàtic (com un tret de personalitat), sinó que es pot tenir experiències vinculars reparadores que ens poden ajudar a, poc a poc, adquirir un estil d’afecció segur.
Esperem que us hagi semblat súper enriquidor aquest article, el proper dimecres més!
L’Equip de Somni Psicologia