EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
En moltes ocasions, ens succeeix que rebem tractes, paraules o exigències que no ens senten bé. Ens fan mal, ens posen tristxs o enfadats/des, o ens ofenen. I, així i tot, sense saber molt bé com, ho acceptem i aguantem. Per què?
És recurrent que succeeixi això. En contextos laborals, en què se’ns exigeix de més o se’ns tracta malament; en contextos socials, de parella o familiars, en els quals no se’ns valora o se’ns menysprea; fins i tot en el nostre discurs intern. I, quan passa, pot ser que ens preguntem com és possible que ho acceptem. Potser fins i tot ens sentim culpables per fer-ho i ens matxaquem. “Si ho he acceptat, és que ho mereixia”. O pitjor encara, que ens jutgem: “sóc un/a covard per no canviar aquesta situació”. És això cert? Clar que no!
Llavors, per què ho acceptem?
- Per baixa autoestima: si no ens estimem a nosaltres mateixos/es, entenem que és normal rebre aquest tipus de tracte. Com serà d’una altra forma si “no valem res”?
- Per alta autoexigència o sobreresponsabilització: en cas de pensar que “hauríem de fer més” o “hauríem de ser més”, pensem que mereixem els càstigs que se’ns imposen al no assumir la gran càrrega que ens han assignat. “Clar, no he fet el que havia de fer!”
- Per creences arrelades: potser pensem que és que “ell/ella és així”, com una cosa inamovible. I ja està, ens toca aguantar, no?
- Per por (confós amb amor): “en realitat m’estima molt, no passa res”; o bé “m’importa molt aquest treball, toca passar per la pedra”. És cert? Normalment, tenim por a les possibles conseqüències que poden provocar el plantar-nos. Potser càstigs pitjors; potser pèrdues de privilegis o, fins i tot, de la relació mateixa.
- Per dinàmica i/o costum: potser pensem que és la forma adequada de relacionar-nos. Que no passa res, que “és normal”. Que és “com nosaltres ens parlem”. És lògic que ho normalitzem com un mecanisme de defensa per a poder seguir amb les nostres vides, ja que en cas contrari, suposaria un sacrifici molt gran canviar; o fins i tot hauríem d’assumir unes pèrdues que no ens sentim preparats/des per a viure.
Així doncs… com podem detectar aquestes situacions i generar canvis per a estar millor? Aquí van alguns consells!
- Estima’t: i estima’t bé. I molt. Dedica’t un temps, cuida’t i reconeix tot el que mereixes. Tingues en compte, si ho necessites per a començar, quins són els drets humans bàsics. I a partir d’aqui, valora quines necessitats i emocions tens tu. Ofereix-te tot allò que el teu cos i el teu sentir et demana. I, si ho necessites, demana ajuda professional per a aconseguir-ho.
- Distingeix què és la teva responsabilitat i què no: Procura diferenciar què és el que està sota el teu control i et pertoca, i intenta assumir el que és legítim. Treballa, si fa falta, a no quedar-te (i culpar-te) amb tot allò que no pots gestionar, com podria ser les expectatives de les altres persones, resultats fora de la teva zona de control, les seves emocions o la seva falta d’habilitats de gestió (pràctiques i emocionals).
- Comprèn-ho tot, però accepta el que sigui adequat: òbviament cada persona és com és; té la seva personalitat, les seves característiques i els seus reptes. Comprèn quan algú no sap fer les coses d’una altra forma, però reivindica els teus límits perquè l’altra persona aprengui on parar. I, si no ho aprèn, valora anar-te. Tingues en compte el següent: tothom pot canviar, però ha de voler fer-ho.
- Accepta la por, i prioritza’t mentre la vius: tenir por a la pèrdua i/o al rebuig és normal. El teu cervell intentarà que no sentis dolor, i si ets rebutjat/da o perds una cosa important (una relació, un treball desitjat, un projecte de futur), s’activarà per a evitar que passi ja que faria molt mal. Però, que faci mal a curt termini, no significa que sigui dolent. A vegades, és millor passar per aquest dol, que seguir en una situació que va minant el teu benestar.
- Replanteja’t la teva manera de relacionar-te: t’has acostumat, sí, però no et fa bé. I si no et fa bé, procura canviar. A poc a poc, límit a límit i de conversa incòmoda a conversa incòmoda. Però intenta trobar la manera de relacionar-te millor. Si no ho aconsegueixes i anar-te no és una opció, t’animem que demanis ajuda terapèutica per a gestionar les expectatives i emocions que et genera aquesta situació.
T’animes a fer un canvi? Esperem que t’hagi resultat molt interessant! El dimecres que ve, més!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Hi ha gent més introvertida que altra, però el que està determinat és que som éssers socials que necessitem compartir les nostres alegries i, més encara, les nostres preocupacions. Hi ha gent més reservada a explicar o compartir aspectes complicats o personals, per por a preocupar-se més o a preocupar els altres.
Ens relacionem amb altres persones per diverses causes: per informar, per interès, per desfogar-nos, per a que ens consolin, per sentir-nos validats/des, tant emocionalment com racionalment; per tenir més punts de vista, i fins i tot per obtenir nous coneixements o visions que ens poden fer canviar la nostra principal visió de les coses.
No relacionar-se o no compartir els nostres pensaments, interpretacions o accions pot dur una sèrie de conseqüències. Ens pot fer sentir sols/es, ens pot fer mostrar-nos rígids/es, amb idees i emocions molt monòtones i lineals, amb interpretacions absolutistes, i ens pot empènyer a marcar-nos una sèrie de normes.
De vegades la gent no comparteix per por a sentir-se rebutjat/ada, per por que la opinió de la resta no sigui com la que la persona té i li faci obrir-se a considerar altres opcions vàlides, i en conseqüència, a canviar algun comportament personal que els genera comoditat i els fa estar a la seva zona de confort. De vegades no interactuem perquè potser tenim por de no saber respondre a les demandes dels demés i poder caure en l’opció de ser rebutjats/des socialment.
A més, obrir-nos a explicar les nostres preocupacions pot generar que els del nostre voltant, que ens estimen i busquen el millor per a nosaltres, puguin molestar-nos o afegir-nos més pressió sobre el tema íntim o ansiós que els hi exposem. Això ens pot portar a actuar de manera evitativa i optar guardar la preocupació amb nosaltres mateixos/es, sense adonar-nos que ens pot repercutir de manera negativa.
Si tenim por d’alguna cosa, o no ens sentim bé amb alguna cosa, no és el mateix lidiar amb tota la responsabilitat i comptar només amb el nostre punt de vista (que gairebé sempre serà de càstig o de malestar), que compartir-ho amb algú de confiança, donant-li la oportunitat a que et pugui recolzar, aconsellar o fins i tot treure’t pes d’aquesta interpretació tan pessimista o castigadora que tu t’has generat.
És important comunicar-nos, deixar-nos ajudar i no jutjar-nos tant. Verbalitzar les nostres pors o preocupacions pot ajudar-nos a trobar solucions o a sentir-nos recolzats/des. Tendim a ser durs/es amb nosaltres mateixos/es, ja que ens permetem el luxe de posar-nos al límit, però mai tractaríem així als altres, de manera que cal reflexionar i adonar-nos què ens aporta el compartir les coses i com ens pot ajudar a millorar el nostre malestar, la nostra inseguretat, o la nostra preocupació respecte a qualsevol tema.
Esperem que us hagi resultat molt interessant, fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
