EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
Les relacions socials són les interaccions que es donen entre dues o més persones. Són bàsiques per a la supervivència, atès que els éssers humans som éssers socials. En tenir relacions socials, les persones establim vincles: amistosos, de companys, sentimentals o familiars. L’objectiu de tenir relacions socials és fomentar la qualitat de vida i comptar amb un suport per solucionar o enfrontar-nos a situacions que, per les seves característiques, poden ser complexes de resoldre per un/a mateix/a.
De vegades, les persones amb diagnòstic de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme presenten dificultats per saber distingir els diferents grups socials que existeixen i els diferents graus de confiança que s’han d’establir amb ells.
Així doncs, des de Somni Psicologia us oferim eines per treballar amb aquestes persones els diferents grups i graus de confiança.
Per identificar quin tipus de relació tenim amb una persona, és important que diferenciem els qui típicament formen part de cada grup (desconeguts, coneguts, companys, amics i família). Podem treballar-ho proposant diferents persones i que ells/es vagin categortizant als grups, per exemple: tiet (família), el forner (conegut), noia a la que conec des de petit i ha vingut moltes vegades a casa meva (amiga), companys de classe (company), entre d’altres.
Seguidament, els hi comentem què és la confiança i els dos nivells que poden existir. La confiança en una relació interpersonal implica que suposem que l’altra persona vetllarà pel nostre interès, serà honesta, tindrem seguretat per actuar com som. Un nivell baix de confiança, implica que hem de ser previnguts/des amb les nostres accions i seguir més la norma social, mentre que un nivell alt de confiança ens dona la llibertat de poder actuar i expressar-nos de forma més natural i menys estereotipada.
Cal també establir un nivell de protecció a l’hora de compartir secrets amb una persona, segons la confiança que tinguem amb aquesta. Un nivell alt implicarà que només podem compartir informació irrellevant, com comentar el dia que fa o una notícia del moment, mentre que un nivell de protecció baix, implica que podem compartir tots els nostres secrets més íntims i pudorosos.
Una vegada exposada aquesta diferenciació, podeu treballar amb ells/es a través d’exemples reals o ficticis com ara: “a qui li podem explicar que a casa hi ha un problema econòmic?”. Un altre exemple podria ser: “a qui podem abraçar sense demanar permís?” Elles i ells han de donar la resposta dient un dels grups: coneguts, desconeguts, companys, amics o famílies. A més, podem exposar com se sentiria la gent més propera a ells/es si expliquen segons quina cosa de la família o dels seus amics i quines conseqüències pot generar.
Si voleu saber més sobre dinàmiques per treballar amb persones amb TEA, deixeu-nos un comentari i així ho farem! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia