De què tracta la risoteràpia?​

De què tracta la risoteràpia?​

La Risoteràpia és una tècnica que pretén generar beneficis emocionals i psicològics a les persones que ho practiquen a través del riure. L’objectiu és que es faci una descarrega emocional que alliberi tensions, emperò sovint el riure desbloqueja altres emocions. Així doncs, no és estrany veure a persones expressar tristesa o ira durant una sessió.

Sabies que riure té molts beneficis?

Per un cantó, genera canvis fisiològics directes en el sistema muscoesquelètic, cardiovascular, immunològic i neuroendocrí, els quals provoquen efectes beneficiosos a curt i llarg termini. A més, el riure i l’humor esdevenen potenciadors d’estratègies contra l’estrès i l’ansietat, així com elevar-nos la tolerància al dolor. Cal tenir en compte que el fet de riure també ens ajuda a augmentar les nostres competències socials, ja que ens mostrarem més còmodes i propers, i ens serà més fàcil fluir amb els i les altres.

Segons els Riuròlegs, podem fomentar el riure de dues maneres: a través del cos o a través de la ment.

A través del cos, proposen activitats com el ioga del riure, on es combinen respiracions profundes, estiraments i exercicis enfocats a estimular el riure. S’acostuma a promoure el moviment del diafragma amb aquesta intencionalitat.

A través de la ment, es proposen acudits i fantasies d’humor. En el primer cas, és molt important tenir en compte el “efecte sorpresa”, que acostuma a ser la part divertida de cada situació còmica i/o acudit, essent important tenir-ho en compte ja que, en cas de repetir-se, disminuirà el nivell de riure. D’altra banda, respecte les fantasies d’humor, s’entenen que són imatges o escenaris mentals amb molts detalls, que tenen una base real però portada a l’exageració, i l’objectiu de la qual és fer riure.

Alguns dels exercicis que proposa el llibre “Risoteràpia”, de Yves-Alexandre Thalmann, són:

  • El riure de la bruixa: imitar una bruixa fregant-se ambdues mans i emetent un riure sàdic i agut
  • El riure de la muntanya russa: pujar i baixar amb els genolls flexionats, recordant els vagons que van per una muntanya russa, fent que el riure vagi de tons més aguts a més greus
  • El riure del pollastre: posar les mans a la cintura i moure els braços com si fossin aires, a la vegada que ens movem com pollastres, fent que aparegui el riure
  • El riure del lleó: adoptar una postura com un lleó que rugeix. El riure apareix del fons del coll, amb la boca gran i ben oberta, i la llengua fora. Les mans es posen davant com si fossin urpes.
  • El riure de la talladora de gespa: tirar d’un cable imaginari que encengui el motor. Com acostuma a passar, el motor no arranca a la primera. A mesura que anem estirant, apareix un riure tímid, fins que apareixerà un riure sonor.
  • El riure de la panxa grossa: agafar tot l’aire que es pugui, inflar el riure i les galtes, i fer riure als altres sense riure’s un/a mateix/a.

Esperem que us hagi semblat molt interessant, i que us animeu a provar-ho! Fins la propera setmana!

L’equip de Somni Psicologia 

Hola, ¿ te puedo ayudar?