EL NOSTRE BLOG, Emociones, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad
Des del moment en què ens fem un test d’embaràs i descobrim que serem mares, descobrim també un gran ventall d’emocions.
Algunes d’elles són desconegudes per a nosaltres; unes altres les hem viscut ja, encara que mai amb tanta intensitat; i moltes altres eren conegudes, però mai les haguéssim associat a les situacions en què apareixen ara. Avui parlarem sobre la culpa.
Fa poquet vam sentir una frase que ens va deixar gelades. Deia “la maternitat i la culpa són inseparables”. Què opineu vosaltres? Creieu que és real?
Tal com dèiem la setmana passada en aquest blog, totes les emocions són adaptatives (ens ajuden a sobreviure com a espècie) i compleixen amb un objectiu molt concret. El de la culpa, és ajudar la persona a activar-se i responsabilitzar-se. I què pot implicar més responsabilitat que ser mare?
Biològicament, les dones cis estem predisposades a adquirir aquesta responsabilitat. El nostre cervell processa la informació que deriva de nostres fills/es de manera diferent a com la processa el cervell del pare o de les persones externes l’infant. I, per tant, si existeix aquesta sensació de responsabilitat, és molt fàcil que aparegui la culpa.
Tot i així, malgrat ser una emoció adaptativa, pot ser difícil gestionar-la.
En moltes ocasions, trobem que darrere de la dificultat existeixen conceptes com els següents:
- Hiperresponsabilitat: És molt important saber en quina mesura podem influenciar en el desenvolupament dels nostres nens i nenes, i no sobredimensionar-la.
- Expectatives poc realistes: Com la idea de ser una “supermare” o que els nostres infants siguin uns “supernens/es”.
- Comparacions amb altres mares o amb informació externa: És molt fàcil comparar-se i en aquest cas no ens ajuda gens.
- Baixa tolerància a l’error: Per desgràcia, continuem sentint molt el comentari de “és una mala mare”.
Aquests conceptes augmenten la intensitat en què vivim aquesta emoció i dificulten molt la seva gestió, podent suposar conseqüències a nivell emocional i a nivell de criança.
Llavors, la maternitat i la culpa són inseparables?
Per a nosaltres la resposta és clara: la culpa és inseparable de l’ésser humà, sí. I és cert que, durant la maternitat, pot aparèixer amb més freqüència a causa de la responsabilitat que sentim vers els nostres nens i nenes. Però no per això ha de ser un estat freqüent o permanent, ni té per què viure’s amb una intensitat que no puguem gestionar.
Si és així, és perquè darrere d’aquesta culpa existeixen certs conceptes que l’estan intensificant o mantenint i que haurem de treballar per a protegir la nostra salut mental com a mares.
Esperem que aquest article us hagi resultat útil i interessant. Si us heu identificat i creieu que hi ha coses que us agradaria treballar, no dubteu a contactar amb nosaltres i us ajudarem en tot el que puguem.
Restem a la vostra disposició!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
Sovint, quan ens plantegem donar la nostra opinió o parlem amb la gent del nostre voltant, anem amb molt de compte amb les paraules, l’entonació i la intencionalitat del nostre missatge.
Tenim molt clar que quan ens comuniquem, les nostres paraules tenen un efecte en l’altra persona. Sabem que si utilitzem un llenguatge (verbal o corporal) agressiu, provocarem malestar (tristesa, ira, decepció, rebuig) en l’altre. I, si som persistents en aquest estil comunicatiu, aquesta persona s’allunyarà.
La qüestió d’avui és: t’has parat a pensar com afecta el teu estil comunicatiu cap a tu mateix/a?
En tot moment (però sobretot quan arriba l’estiu i ens bombardegen amb mil missatges sobre com hauria de ser el nostre cos o la nostra vida), apareixen molts missatges mentals de judici cap a un/a mateix/a. Molt sovint aquests són d’un estil agressiu: “què ridícula!”, “com se t’acudeix sortir així al carrer?”, “sóc idiota”, “quin pringat”, “és normal que no t’estimi ningú”.
Què dur, oi? Quan ens diem aquestes coses, el que estem fent és destrossar la nostra autoimatge i la nostra autoestima, provocant així una reacció de despreci cap a un/a mateixa. A més, aquests missatges disminuiran la nostra seguretat, fent-nos més propensos i propenses a patir trastorns com la depressió i l’ansietat, i fent-nos més vulnerables a les manipulacions externes.
Així doncs, des d’aqui us recomanem que us plantegeu si diríeu aquest tipus de missatges a una persona que estimeu molt, com la vostra parella, el vostre germà petit o la vostra mare. I en cas que no, intenteu modificar-los en el vostre cap. Per a fer-ho, us proposem:
- Fixa’t en el teu llenguatge: el primer pas és identificar com et parles i quan ho fas de manera agressiva.
- Centra’t en les conductes: si hi ha quelcom que fas que no t’agrada, enlloc de fer un judici de qui “ets”, planteja’t què t’agradaria fer. Enlloc de dir “sóc un mandrós”, digues “m’agradaria ser més actiu”.
- Centra’t en allò que t’agrada: no només pensis en tot allò de tu que no t’agrada, també valora i ocupa espai mental amb les coses que sí que t’agraden.
- Practica l’autocompassió: accepta que de vegades hi haurà coses que no faràs bé, que t’equivocaràs o que no t’agradaran. No passa res, és important escoltar-te, acceptar-te i no pressionar-te en excés.
- Imagina que ho diu una altra persona: si algú altre es digués a sí mateix/a aquests missatges, com respondries? Pots provar llavors de donar-te aquestes respostes a tu mateix/a!
Esperem que aquest article us hagi resultat interessant! I si teniu qualsevol dubte, pregunta o necessiteu ajuda, estem a la vostra disposició!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
Avui, 7 d’abril, és el dia mundial de la salut.
Aquesta data va ser triada en commemoració a la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), donada la necessitat de donar consciència a la població sobre les malalties que ens envolten i la importància de crear hàbits saludables per prevenir-les.
Al llarg dels anys, però, el dia mundial de la salut ha anant ampliant la seva raó d’ésser i avui en dia va molt més enllà de la conscienciació sobre els hàbits saludables, convertint-se en un dia reivindicatiu que reclama la igualtat d’accés a la salut.
La OMS defineix la salut com un estat de complert benestar físic, mental i social, no solament l’absència d’afeccions o malalties. I és per això, que la igualtat de l’accés a la salut no únicament hauria d’incloure els serveis que van associats al benestar físic, sinó també al benestar mental i social.
Per aquesta raó, des de Somni Psicologia, hem cregut que era essencial sumar-nos a aquest moviment, donant visibilitat a aquesta lluita, que forma part de la nostra tasca de tenir cura de la salut mental de les persones.
El terme salut mental fa referència a un estat de benestar subjectiu en que les persones són capaces de fer front a les demandes psicosocials del seu dia a dia. I, amb la situació actual derivada del covid-19, les demandes del nostre entorn s’han tornat molt més exigents, de forma que fer-li front no resulta gens fàcil.
Ens trobem en un moment en que s’estan disparant els intents de suïcidi, els diagnòstics de trastorn de l’estat d’ànim, d’ansietat… moments en que parlem amb amics, companys de feina o familiars i els missatges de desesperació davant la situació actual no s’acaben.
Sovint les mesures de seguretat ens ajuden a evitar contagis, però augmenten la sensació d’aïllament social i d’inestabilitat emocional, i és important tenir recursos per afrontar-ho.
Recursos que no sempre arriben a la població, donada la manca de serveis de salut mental públics, doncs la ràtio estatal de psiquiatres i psicòlegs a Espanya no arriba als 10 per 100.000 habitants, mentre que la europea està en 18.
El lema que promou la OMS aquest any per al dia d’avui, dia mundial de la salut és “construïm un món més just i saludable”. I això és el que pretenem des del nostre petit centre, donant veu i consell a tots i totes aquells/es que venen amb nosaltres, que ens llegeixen a través del blog o que visiten les nostres xarxes socials.
Esperem que aquest article us hagi semblat interessant i, en cas de que ens voleu ajudar a promoure la igualtat en l’accés a la salut global i, concretament, a la salut mental, dediqueu uns segons a compartir-lo a través de les vostres xarxes socials.
L’Equip de Somni Psicologia
