EL NOSTRE BLOG, Emociones
Quan arriba l’hivern, els dies es fan més curts. Entra el fred, és tot més fosc, i pot ser que entrem en un estat d’ànim més apagat. Ens sentim més cansades o cansats, tenim més gana de menjar alt en hidrats de carboni (o sigui, menjar que potser no és massa saludable), de manera que potser guanyem pes; estem més tristes i tristos, i tenim més necessitat de dormir. A més, és possible que ens aïllem socialment, que no tinguem ganes de veure’ns amb el nostre cercle habitual, i que a més perdem l’interès i el plaer per tot allò que abans ens agradava.
És normal que, quan hi ha un canvi d’estació, sobretot quan som a la tardor, ens sentim així. La característica principal d’aquests símptomes depressius és que, un cop acaba l’estació de l’any, remet.
Però, com pot ser que, si tinc una vida aparentment agradable i estable, em senti trist/a perquè sí?
Pel que sembla, alguns dels factors de risc és ser dona, ser adult/a jove, i tenir familiars amb algun tipus de depressió. A més, el fet de viure en un país on hi ha nivells de llum més baixos potencia aquest estat anímic.
Això es deu a que, al haver menys llum, sintetitzem menys vitamina D, afectant als nivells de serotonina i dopamina. Com ja havíem comentat en altres ocasions, la serotonina és el neurotransmissor que fa que ens sentim agust; i la dopamina és el que està associat amb el plaer (el fet de sentir que quelcom ens agrada i/o ens fa sentir contents/es).
Un altre factor a tenir en compte és l’alteració de ritme circadià de la persona, que és el cicle de son i vigilia. A mesura que hi ha menys llum, el nostre cervell pot confondre’s i generar més melatonina (la qual ens indueix al son) i menys serotonina.
En principi, no té per què esdevenir un diagnòstic greu, ni donar-nos problemes severs. Aquesta setmana justament vàrem crear un Reels amb alguns tips molt visuals, però us els resumim de nou:
- Menjar saludable
- Fer esport
- Procurar fer activitats a l’exterior, connectant amb la natura
- Potenciar les trobades socials
- Tenir una bona higiene del son, llevant-nos i anant a dormir més o menys a la mateixa hora
- Prendre el sol o la llum solar tant com ens sigui possible
Si veieu que aquesta situació emocional es complica, us recomanem que ens demaneu hora per fer la primera visita gratuïta i procurar d’esbrinar si hi ha quelcom més que us està afectant.
Ens veiem el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
Com puc saber si alguna vegada he tingut ansietat?
Si alguna vegada has practicat un esport, saps que implica canvis físics: pols ràpid, dificultat per respirar, tremolors, el cos augmenta la seva temperatura, el color de la pell de la cara canvia, sents cansament i sues, entre d’altres canvis. L’ansietat comparteix aquesta simptomatologia, però aquesta es percep amenaçadora, ja que no és típic sentir-la sense haver realitzat prèviament una activitat física.
Les persones que pateixen ansietat social associen una situació a una amenaça. Així doncs, algunes situacions porten a aquesta persona a sentir-se amenaçada i, en conseqüència, insegura, angoixada, nerviosa o fins i tot bloquejada. Hem de reconèixer que algunes situacions socials ens poden fer sentir insegurs o insegures, com alguna situació complexa o nova per a nosaltres, que impliqui pressió social o judicis que les persones poden fer o ser protagonistes de la situació.
Per què apareix l’ansietat?
Els éssers humans som éssers socials que donem gran importància a l’acceptació d’altres persones, de manera que poder tenir l’opció de ser socialment rebutjat pot donar vertigen. Imagineu una presentació oral, a l’escola, a l’institut, al treball; aquesta tasca comporta diferents responsabilitats, tant per defensar el que difonem, com mantenir/aconseguir una “reputació social” de no fer el ridícul davant dels i de les oients. Aquesta situació pot conduir a l’ansietat social, tremolors, sudoració, freqüència cardíaca ràpida o bloqueig. Quan notem aquesta simptomatologia, el nostre cervell rep l’alerta que alguna cosa amenaçadora està a punt de passar.
D’on provenen aquests símptomes?
De la generació de pensaments negatius, com: “no podré”, “sortirà malament”, “es riuran de mi”, “no vull fer-ho”, “no ho tinc preparat”… Esdevenint irònic, gràcies a aquests pensaments l’ansietat es pronuncia. Què vol dir això? Que si poguéssim convertir els pensaments negatius en missatges positius o funcionals, la nostra ansietat disminuiria.
Què ens pot ser útil per reduir l’ansietat social?
- Identificar els símptomes físics i cognitius de l’ansietat, i acceptar-los com una cosa funcional i típica.
- Identificar quines situacions em causen ansietat.
- Aprendre a transmetre missatges positius que redueixin la meva ansietat.
- Estructurar la situació per tenir un major control i fer que la situació sigui menys amenaçadora.
- Meditar abans de la situació amenaçadora.
- Cercar i escriure possibles imprevistos que puguin aparèixer i tenir alternatives preparades.
- Practicar tots aquests consells amb freqüència per canviar el nostre patró de pensament i convertir-lo en un procés cada vegada més automatitzat.
Esperem que us resulti útil, i que la propera vegada que us trobeu amb una situació que us generi ansietat, sigueu capaços i capaces de realitzar els consells que us hem ofert! I si teniu dificultats, recordeu que estem a la vostra disposició!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG, NUESTRO BLOG
Estem vivint temps difícils. Moltes persones estan contraient una malaltia que no acabem d’entendre, tenim moltes llibertats limitades i no veiem a gent que ens estimem des de fa molt de temps. Tot això es tradueix en una incertesa constant, que ens provoca un malestar psicològic generalitzat i persistent.
En un context així, és lògic que tinguem angoixa i por. Aquestes emocions no deixen d’expressar-nos internament el caos extern que estem experimentant. A això, es suma la falta d’opcions per a desfogar-nos i relaxar-nos, que tantes altres vegades hem emprat: ja sigui socialitzar amb les nostres persones properes, canviar d’aires explorant nous indrets o simplement passant la tarda a una cafeteria.
Què passa amb aquesta por? A vegades, una emoció tant intensa es tradueix amb simptomatologia física, procés anomenat somatització. És a dir, el nostre cervell, inundat d’hormones i neurotransmissors, pot voler donar significat a tot això amb símptomes físics que, tot i nosaltres notar-los com a reals, poden no tenir una base fisiològica. O el que és el mateix, notem que estem malaltes i malalts sense estar-ho.
A dia d’avui, totes i tots coneixem quins són els símptomes físics més habituals en el COVID-19, i en algun moment podem notar que tenim fatiga, mal de cap, picor al coll o fins i tot febre. I ens posem el termòmetre. I aleshores, quan el termòmetre ens diu que tot va bé, se’ns passen tots els mals.
Vol dir que, de sobte, som hipocondríacs/ques? És clar que no! És una reacció lògica i normal a l’ansietat i la preocupació que podem sentir aquests dies.
I doncs… què faig si noto que tinc aquests símptomes? Des d’aquí, us recomanem:
- Evita mirar les notícies i/o buscar símptomes per Google: sovint, al voler estar informades i informats, estem buscant informació de manera constant. En aquest cas, pot resultar perjudicial ja que augmentarà les emocions anteriorment esmentades, accentuant les molèsties físiques.
- Fes una activitat que et relaxi i t’ajudi a desconnectar: és important que puguem baixar el nivell d’ansietat. Si quan ens sentim més relaxades/relaxats ens notem bé, clarament era un símptoma generat per la por.
- Escolta’t: ningú et coneix millor que tu mateix/a. Fixa’t si els símptomes que notes són semblants a quelcom previ, i si són persistents en el temps fins i tot quan no penses en aquest tema. Avalua si et notes més tens/a últimament i si això pot estar provocant aquest malestar, o si pel contrari, les sensacions són noves i prevalents.
- Analitza el context: racionalitzar pot ser també força útil en aquests casos. Pregunta’t: has pogut entrar en contacte amb alguna persona que estigui malalta? Has sigut un contacte estret? Si és poc probable, llavors segurament sigui un símptoma somatitzat.
- Dona’t temps: l’ansietat i la preocupació estan tant presents que no podem esperar gestionar-les en qüestió de minuts. Dona’t un marge de temps per poder-te calmar i veure com evoluciones.
- Demana ajuda al centre de salut: Finalment, si notem que la simptomatologia persisteix malgrat haver dut a terme alguna de les pautes anteriors, és important trucar al 061 i/o demanar ajuda a un centre de salut per tal de descartar l’existència de la malaltia. Seria irresponsable per part nostre no seguir el protocol d’actuació! A més, si finalment surt negatiu, molt probablement deixem de sentir el malestar físic.
Recordeu que, si després de fer les proves, seguim notant-nos neguitosos/es, podem demanar ajuda a professionals per tal d’obtenir les eines necessàries de gestió emocional.
Esperem que us hagi resultat molt útil, ens veiem la propera setmana!
L’equip de Somni Psicologia.
