EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Hi ha gent més introvertida que altra, però el que està determinat és que som éssers socials que necessitem compartir les nostres alegries i, més encara, les nostres preocupacions. Hi ha gent més reservada a explicar o compartir aspectes complicats o personals, per por a preocupar-se més o a preocupar els altres.
Ens relacionem amb altres persones per diverses causes: per informar, per interès, per desfogar-nos, per a que ens consolin, per sentir-nos validats/des, tant emocionalment com racionalment; per tenir més punts de vista, i fins i tot per obtenir nous coneixements o visions que ens poden fer canviar la nostra principal visió de les coses.
No relacionar-se o no compartir els nostres pensaments, interpretacions o accions pot dur una sèrie de conseqüències. Ens pot fer sentir sols/es, ens pot fer mostrar-nos rígids/es, amb idees i emocions molt monòtones i lineals, amb interpretacions absolutistes, i ens pot empènyer a marcar-nos una sèrie de normes.
De vegades la gent no comparteix per por a sentir-se rebutjat/ada, per por que la opinió de la resta no sigui com la que la persona té i li faci obrir-se a considerar altres opcions vàlides, i en conseqüència, a canviar algun comportament personal que els genera comoditat i els fa estar a la seva zona de confort. De vegades no interactuem perquè potser tenim por de no saber respondre a les demandes dels demés i poder caure en l’opció de ser rebutjats/des socialment.
A més, obrir-nos a explicar les nostres preocupacions pot generar que els del nostre voltant, que ens estimen i busquen el millor per a nosaltres, puguin molestar-nos o afegir-nos més pressió sobre el tema íntim o ansiós que els hi exposem. Això ens pot portar a actuar de manera evitativa i optar guardar la preocupació amb nosaltres mateixos/es, sense adonar-nos que ens pot repercutir de manera negativa.
Si tenim por d’alguna cosa, o no ens sentim bé amb alguna cosa, no és el mateix lidiar amb tota la responsabilitat i comptar només amb el nostre punt de vista (que gairebé sempre serà de càstig o de malestar), que compartir-ho amb algú de confiança, donant-li la oportunitat a que et pugui recolzar, aconsellar o fins i tot treure’t pes d’aquesta interpretació tan pessimista o castigadora que tu t’has generat.
És important comunicar-nos, deixar-nos ajudar i no jutjar-nos tant. Verbalitzar les nostres pors o preocupacions pot ajudar-nos a trobar solucions o a sentir-nos recolzats/des. Tendim a ser durs/es amb nosaltres mateixos/es, ja que ens permetem el luxe de posar-nos al límit, però mai tractaríem així als altres, de manera que cal reflexionar i adonar-nos què ens aporta el compartir les coses i com ens pot ajudar a millorar el nostre malestar, la nostra inseguretat, o la nostra preocupació respecte a qualsevol tema.
Esperem que us hagi resultat molt interessant, fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones
De vegades, o potser m’atreviria a dir gairebé sempre, estem pensant en metes. Objectius que hem d’assolir i que, quan hi arribem, potser no reben el valor que haurien de tenir, atès que durant el procés per assolir quelcom que volem, ens permetem el luxe de pressionar-nos o fins i tot castigar-nos sinó ens apropem a ell. Però quan ho aconseguim, és com si tot el nostre empeny o esforç quedés en res.
Vivim en una societat que ens demana molts requisits per ser feliços, fins i tot de vegades ens replanteja la nostra felicitat. Hem de reflexionar sobre la nostra felicitat i intentar que sigui una felicitat personal i no social.
Anem a intentar posar exemples: Com seria feliç? Tenint una feina estable, una economia estable, moments amb els meus amics, parella, tenint un projecte de futur com crear una família, independitzar-me, estar be amb mi mateix/a. De totes aquestes coses, quines pertanyen a la meva felicitat i quines pertanyen o ens han inculcat la societat?
Pensa-hi. Moltes vegades busquem una felicitat que no és la que nosaltres volem. És difícil de vegades separar la nostra de la imposada per la societat en la qual vivim, ja que molts dels requisits que ens demanen són essencials per cobrir la nostra felicitat personal, però no podem reduir-ho tot a aquests criteris. Anem més enllà i pensem més en les nostres decisions. I encara més! Revaloritzem el nostre esforç en les coses que fem per arribar a l’objectiu, intentem aprendre i treure suc del procés i no només de la fi.
Posem una altra situació: la meva felicitat es basa a formar una família, ser feliç amb ella, tenir una feina que m’agrada i gaudir del dia a dia. Aconsegueixo una feina que m’agrada, amb el qual estic satisfet/ada i em sento realitzat/a. Però ocupa molt de lloc en el meu dia a dia. Em llevo, em prenc un cafè i, com un “robot”, me’n vaig a treballar.
Avui dia no és habitual tenir un horari de treball extraordinari, de manera que segurament acabo de treballar a les 18 o 19 de la tarda i el meu dia es pot reduir a només allò laboral. Això és un error. És important tenir espais més enllà del laboral i econòmic. No es pot reduir la meva felicitat als caps de setmana, sinó procurar gaudir de tots els meus dies. Evidentment, em permeto estar cansat/a després d’una jornada laboral, però també he d’esforçar-me a cuidar el meu espai personal i d’oci.
Què fàcil és dir-ho i llegir-ho, oi? Com ho faig si el dia té 24 hores i les meves responsabilitats l’ocupen sencer? Acabo de treballar, arribo casa, rentadores, sopar, dinar per a demà; si tinc fills/es dutxes, parlar amb ells/es i donar-los temps de qualitat; si tinc parella parlar amb ella sobre el dia i prendre’ns un descans, entre moltes altres responsabilitats que tenim.
Doncs aquí ve el tema en qüestió: dediquem temps per organitzar les nostres prioritats sobre la felicitat individual, que sempre podem treure temps i més si és per dedicar-lo a nosaltres/es mateixos/es. Busca els teus interessos (potser encara no els coneixes!), no deixis de plantejar-te reptes, nous esports i nous hobbies; i si tens un mal dia, deixa’t sentir i deixa’t recolzar, que les coses bones les expliquem molt ràpid i amb molta eufòria, però les males ens les quedem, i ens és molt fàcil sentir-nos culpables sobre elles.
Us proposem alguns consells que potser siguin del vostre interès:
- Fes una llista d’agraïments al final del dia, amb petits moments que t’hagin fet feliç. No cal que siguin grans coses.
- Avalua què no t’ha agradat del teu dia i intenta canviar-ho, en la mesura que sigui possible.
- Prova noves coses que potser mai has pensat que poden influir en la teva felicitat personal.
- Valora les coses que has aconseguit en la teva vida i no menyspreïs l’esforç que has invertit.
- Fixa’t si tot el que fas és perquè t’agrada o si moltes coses les canviaries, i pren decisions sense por, sent sempre conseqüent.
- Deixa de banda els estereotips que ens marca la societat i intenta ser una mica més lliure.
- Accepta algunes responsabilitats que no et facin gaudir, però que no siguin la gran majoria de la teva vida.
- Organitza el teu temps donant èmfasi en les teves prioritats individuals.
- Surt de la teva zona de confort, tot i que faci una mica de vertigen.
- Pensa en com series més feliç sense dependre de la imatge que dones als del teu voltant.
Si ho tens tot, però et sents buit/a, pensa, reflexiona i busca a qui estàs intentant fer feliç. I, si no és a tu, canvia les teves rutines, les teves actituds o fins i tot planteja’t si la identitat que has adoptat és teva o té moltes característiques de la societat en la qual vius. És molt normal sentir-se buit/a si seguim sols allò reglat i, i per sort som a temps de canviar-ho!
Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, NUESTRO BLOG
Quantes vegades has començat a un lloc nou (estudis, feina, entorn social) i t’has sentit tens/a perquè temies que et rebutgessin? Quants cops has repassat una vegada i una altra les teves accions, o t’has frenat a l’hora de dir quelcom, per por a que deixessin de voler estar amb tu o et jutgessin?
Tot això és por al rebuig, i és una por habitual i molt comprensible tenint en compte que els humans som éssers socials. Si ho pensem bé, vivim en un entorn que fomenta i promou la interacció social (més encara en societats cooperativistes, com les mediterrànies) i que el rebuig suposa un malestar i un atac a l’autoestima.
De fet, segons un estudi realitzat per la Universitat d’Alabama (2006), el rebuig social en infants pot portar greus conseqüències en el seu desenvolupament. El fet de no tenir un entorn social, l’infant viu més situacions d’estrès, de manera que la seva maduració socio-cognitiva es veurà mermada, de la mateixa manera que no tindrà l’oportunitat d’adquirir les habilitats socials adeïents. I aquí tenim un peix que es mossega la cua.
Així doncs, avui us volem donar alguns consells per tal de procurar gestionar el rebuig social de la millor manera possible, sent conscient que no està sota el nostre control el fet de caure bé o malament. Per tant, com podem portar-ho “millor”?
- Fuig de qualsevol escenari mental alternatiu: Sí, d’acord. Sentir que ens rebutgen és molt dur, però imaginar-nos un escenari imaginari en que ens volen només farà que la realitat ens esdevingui més difícil de digerir, i faci més mal.
- Viu les emocions: no intentis minimitzar el que ha passat. No té cap sentit ser “valent” o “valenta”. Connecta amb el que sents i expressa-ho, ja que tens tot el dret.
- Accepta que no podem agradar a tothom: tenim limitacions. Sigues conscient que, per més que t’esforcis, hi haurà gent a la que no li cauràs bé. I està bé! És normal! Al final, per gustos, colors!
- No, no és personal: és molt fàcil decidir auto-boicotejar-te pensant en tot allò que no t’agrada de tu mateix/a. Però pensa que el rebuig no és personal en sí, simplement no encaixes amb la manera de fer o de ser d’aquesta persona. No et fa ser pitjor per això. Hi ha moltes altres persones que gaudeixen de com ets! I si no les has trobat encara, no pateixis! Ja arribarà! Pots provar de conèixer persones noves en diferents cercles o ambients, ja veuràs!
- Sense pedestals: sovint, idolatrem a aquelles persones que ens rebutgen. Quin sentit té? Simplement ens potencia el punt anterior: l’auto-boicoteig. Així, et proposem que procuris deixar d’ignorar qui t’estima, i parar l’admiració de qui et rebutja. Tingues present quan tu has rebutjat a algú: no odiaves a aquella persona, sinó que probablement senties pena o fins i tot vergonya.
- Tampoc cal atacar!: de la mateixa manera que no va amb tu, tampoc va amb ells/es! No hi ha una intencionalitat a l’hora de no encaixar, de manera que no té sentit castigar-los/les.
Així doncs, si sents que ets rebutjat/da per una altra persona (amistat, familiar, o possible parella), sigues conscient, accepta-ho i intenta cuidar-te. Evita jutjar-te, prent-te el teu temps per tu, fomenta veure’t amb persones que sí t’accepten i, si t’és possible, empra l’humor com a mecanisme d’assimilar l’esdevingut.
Recorda que la primera i principal relació de la teva vida és amb tu mateix/a. I ha de ser la més sana! I si notes que t’està costant gestionar i assimilar aquest rebuig, escriu-nos! Ens encantarà ajudar-te!
L’Equip de Somni Psicologia
