EL NOSTRE BLOG, Infantil, Relaciones Sociales
Avui volem facilitar-vos diversos recursos TIC per a nens i nenes amb TEA. Com ja sabreu, atès que escrivim molt sobre això, el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme és molt ampli i hi ha molts tipus de perfils, alguns més similars i d’altres més diferents entre ells. Us oferim eines tant per estimular i ampliar llenguatge, com per treballar diferents situacions socials juntament amb la identificació emocional, així com jocs interactius per treballar diverses dificultats d’una manera divertida.
Comencem!
- Pictotraductor: és una pàgina web que converteix les paraules en pictogrames. A més, també les verbalitza a través d’àudio. D’aquesta manera podem obtenir aquells pictogrames que ens facilitin la comunicació amb els/les nostres/es peques.
- El sonido de la hierba al crecer: és una pàgina web amb un munt de recursos, per a diferents perfils, diferents edats i per treballar diferents dificultats. Trobarem tant històries socials, com pictogrames i contes per reeducar alguns aspectes. També jocs que es poden imprimir per poder jugar físicament, tots ells gratuïts. Trobem també testimonis i milers de recursos súper útils per treballar situacions força comuns amb les quals moltes persones amb TEA es troben.
- Soyvisual: és un sistema de comunicació augmentativa i compta amb una aplicació per poder fer exercicis pràctics. Funciona molt bé per a nens i nenes que no identifiquen encara els pictogrames i estan fent la transacció del real als pictos.
- Dia a dia: és un recurs que et deixa anotar les activitats diàries i guardar-les, per poder tenir organitzat el dia i anticipar possibles imprevistos. Promou l’orientació temporal-espacial, poden realitzar-lo els nens o nenes de manera autònoma, o amb l’ajuda dels seus referents.
- Iseqüències: un súper recurs per treballar i fomentar habilitats socials i identificació emocional.
- Sígueme: una aplicació per millorar processos cognitius-visuals i perceptius-visuals, amb l’objectiu d’estimular l’adquisició de paraules a través de diferents materials audiovisuals.
- Look at Me: un joc magnífic, basat en diferents missions, amb l’objectiu de promoure, entendre i detectar les emocions d’altres persones. Utilitza un sistema de punts per mantenir a tots/es els nens i nenes motivats.
- ARASAAC: un dels recursos més utilitzats i protagonistes en la història de l’Autisme, es tracta d’un recurs de comunicació augmentativa i alternativa que ofereix moltíssims pictogrames.
Hi ha una gran quantitat de pàgines web i aplicacions que ens poden ajudar a fomentar el llenguatge, les habilitats socials, el reconeixement emocional, la imitació, la lectura, escriptura, la interacció amb els altres i totes elles d’una manera divertida i atractiva.
Si voleu més recursos no dubteu en escriviu-ho en comentaris i així ho farem! Fins dimecres vinent! Feliç setmana!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Normalment, quan parlem del Trastorn del Espectre de l’Autisme, tendim a pensar en una persona que ho expressa en el perfil normalment masculí.
Persones amb poc contacte visual, que viuen les interaccions socials com un gran repte ja que no saben què fer o dir; i que tenen tendència a mostrar uns interessos molt intensos cap a temes poc comuns, com els trens, els pingüins o els dinosaures.
Com ja hem parlat altres vegades, les nenes i dones amb TEA (o altrament conegudes com persones neurodivergents), s’expressen de manera diferent. Sovint, passen desapercebudes pel simple fet de no acomplir criteris habituals.
Quan coneixem a una dona neurodivergent, el contacte social queda preservat. Saben sovint com actuar en molts contextos i quina és la resposta socialment acceptada. Però, normalment saben per què?
Parlant en generalitats, moltes nenes, adolescents i dones amb TEA empren dos tècniques: la imitació i el camuflatge.
Per un cantó, observen com actuen les altres persones, i absorbeixen el discurs, la gestualitat, el to de veu, i de vegades fins i tot el caràcter d’algú socialment acceptat. Aquest mecanisme acostuma a ser exitós per a no cridar l’atenció i per a integrar-se en el grup, però pot suposar una conseqüència a nivell emocional de sentir buidor, i pot desencadenar un estat d’ànim depressiu.
Per altra banda, hi ha vegades que algunes nenes o dones neurodivergents expressen dur una màscara: camuflen els seus reptes i complexitats per tal de ser acceptades. De nou, és tot un èxit per l’objectiu que es marquen, però això acaba creant un efecte “Dr. Jekyll” i “Mr Hide”: en entorns socials (carrer, escola, feina) actuen d’una manera, i a entorns segurs (casa), d’una altra. Quan emprem el camuflatge a llarg termini, ens pot resultar una font d’ansietat i d’estrès molt alta, la qual acaba duent-nos a l’esgotament emocional.
És totalment comprensible que facin servir aquests mecanismes, ja que la por a no ser acceptats i acceptades és una emoció que compartim tots els éssers humans. Però seria bo plantejar-nos fins a quin punt estan pagant-ho a nivell anímic.
Quan parlem amb dones adolescents o adultes amb TEA, podem trobar les conseqüències emocionals de les que parlàvem, juntament amb una alta autoexigència per a no defallir.
A més, en aquests casos, hi ha un últim efecte: la dificultat de conèixer la pròpia identitat.
Són persones que poden dur molts anys funcionant d’una manera apresa, i fins i tot forçada, per tal d’encaixar en una societat neurotípica que poc sap de les divergències. I, malgrat com a societat ens queda molt de recorregut per ser realment oberta i inclusiva, és important que puguin trobar un espai segur on poder-se desenvolupar i conèixer, sense judicis ni rebuig. Així, quan arriba el diagnòstic, sovint es plantegen fins a quin punt han realitzat algunes conductes per voluntat pròpia o “perquè és el que toca”. Per això, hi ha algunes dones adultes neurodivergents que acaben vivint el diagnòstic com un alliberament: per fi entenen que no hi ha res dolent en elles, sinó simplement que processen i viuen la vida d’una manera diferent a la neurotípica.
Per aquest motiu, sent d’aquí poc el dia mundial del autisme, volem reivindicar la importància de conèixer les característiques de cada persona, única i irrepetible, i que procurem justament seguir la següent directriu: quan viatgem a un lloc molt diferent, ens adaptem a les seves costums, però no deixem de ser nosaltres mateixes/os. I afegim: és que ets genial tal com ets!
Esperem que us hagi resultat interessant! Fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Reeducación
Les relacions socials són les interaccions que es donen entre dues o més persones. Són bàsiques per a la supervivència, atès que els éssers humans som éssers socials. En tenir relacions socials, les persones establim vincles: amistosos, de companys, sentimentals o familiars. L’objectiu de tenir relacions socials és fomentar la qualitat de vida i comptar amb un suport per solucionar o enfrontar-nos a situacions que, per les seves característiques, poden ser complexes de resoldre per un/a mateix/a.
De vegades, les persones amb diagnòstic de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme presenten dificultats per saber distingir els diferents grups socials que existeixen i els diferents graus de confiança que s’han d’establir amb ells.
Així doncs, des de Somni Psicologia us oferim eines per treballar amb aquestes persones els diferents grups i graus de confiança.
Per identificar quin tipus de relació tenim amb una persona, és important que diferenciem els qui típicament formen part de cada grup (desconeguts, coneguts, companys, amics i família). Podem treballar-ho proposant diferents persones i que ells/es vagin categortizant als grups, per exemple: tiet (família), el forner (conegut), noia a la que conec des de petit i ha vingut moltes vegades a casa meva (amiga), companys de classe (company), entre d’altres.
Seguidament, els hi comentem què és la confiança i els dos nivells que poden existir. La confiança en una relació interpersonal implica que suposem que l’altra persona vetllarà pel nostre interès, serà honesta, tindrem seguretat per actuar com som. Un nivell baix de confiança, implica que hem de ser previnguts/des amb les nostres accions i seguir més la norma social, mentre que un nivell alt de confiança ens dona la llibertat de poder actuar i expressar-nos de forma més natural i menys estereotipada.
Cal també establir un nivell de protecció a l’hora de compartir secrets amb una persona, segons la confiança que tinguem amb aquesta. Un nivell alt implicarà que només podem compartir informació irrellevant, com comentar el dia que fa o una notícia del moment, mentre que un nivell de protecció baix, implica que podem compartir tots els nostres secrets més íntims i pudorosos.
Una vegada exposada aquesta diferenciació, podeu treballar amb ells/es a través d’exemples reals o ficticis com ara: “a qui li podem explicar que a casa hi ha un problema econòmic?”. Un altre exemple podria ser: “a qui podem abraçar sense demanar permís?” Elles i ells han de donar la resposta dient un dels grups: coneguts, desconeguts, companys, amics o famílies. A més, podem exposar com se sentiria la gent més propera a ells/es si expliquen segons quina cosa de la família o dels seus amics i quines conseqüències pot generar.
Si voleu saber més sobre dinàmiques per treballar amb persones amb TEA, deixeu-nos un comentari i així ho farem! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, NUESTRO BLOG, Parentalidad
Les vacances arriben a poc a poc a la seva fi i la tornada a la rutina cada vegada es troba més a prop. Per als i les adultes, el final de l’estiu implica la volta al treball; per als nens i nenes, la volta a l’escola.
Per als nens i nenes, la tornada a l’escola implica un gran canvi en les seves rutines, que porten mesos sent molt diferents; però per als nens i nenes amb TEA aquests canvis poden suposar un repte encara major. Nous horaris, retrobar-se amb antics/gues companys i companyes, separar-se de la família, conèixer a nous/ves mestres, nervis per situacions noves que puguin aparèixer i no controlen, etc.
Malgrat que els nivells de tolerància i flexibilitat als canvis i situacions que no controlen poden ser molt diferents dins de l’espectre, en general els nens i nenes amb TEA solen presentar nivells més baixos respecte als nens i nenes neurotípics, i totes aquestes situacions poden generar en ells/es molts nervis i molta ansietat anticipatòria.
Per tot això, és molt important utilitzar amb ells/es l’eina de l’anticipació. L’anticipació ens permet donar-los als nens i nenes amb TEA major seguretat i control front a allò a què s’enfrontaran i que senten que s’escapa del seu control.
A continuació, us deixem alguns tips i consells per a la tornada a l’escola que poden ajudar als vostres nens i nenes amb TEA:
- Anticipar el final de les vacances, explicar-los que aviat s’acabaran i que caldrà tornar a l’escola.
- Recordar junts als companys i companyes que seguiran amb ell o ella enguany, si tenim algun àlbum de fotos del curs passat podem repassar els noms i recordar coses que van viure junts el curs anterior.
- Anticipar en cas que ja sapiguem que hi ha un canvi de tutor o tutora, explicar bé que aquesta persona ja no estarà però hi haurà una altre, etc. Si sabem el seu nom, podem anticipar-lo perquè li resulti familiar.
- Recordar i repassar junts els diferents espais de l’escola. L’ideal, en casos de TEA més sever o casos de més ansietat, seria poder anar a escola uns dies abans per a anticipar i recordar els espais in situ. Si això no és possible, podem crear junts/es mapes i dibuixos dels diferents espais, anticipar recorreguts per a anar als diferents llocs, etc.
- Recordar les normes bàsiques de l’escola i de classe, què ens està permès fer i què no, què hem de fer en arribar a classe, què podem fer en els diferents espais, etc.
- Anar tornant a la rutina escolar a poc a poc, adaptant gradualment els horaris de son, de bany, etc.
- Crear un calendari dels dies que falten per a la volta a l’escola, perquè el nen o la nena pugui situar-se a nivell temporal i anticipar aquest dia.
- Preparar possibles converses que poden sorgir amb els companys i companyes, i ajudar el nen i/o nena a tenir estratègies per a poder mantenir-les.
Esperem que us hagin resultat útils aquests consells i que la tornada al l’escola dels vostres nens i nenes sigui la millor possible!
L’Equip de Somni Psicologia
Diagnòstic, EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG, NUESTRO BLOG, Salut Mental, Terapia, Trastorn Mental
Avui tornem a parlar del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme en les diferents etapes de la vida. Com hem dit diverses vegades en les publicacions del nostre blog, cada persona és única, de manera que encara que hi hagi símptomes comuns i compartits en persones diagnosticades de TEA, no podem esperar que tothom mostri les mateixes característiques o de la mateixa manera. El TEA és molt ampli i la seva presentació és molt diferent en cada persona.
Alguns indicadors de diagnòstic en nadons o nens/es molt petits/es solen ser moviments repetitius i recerca sensorial a través d’un dels cinc sentits. De vegades apareixen comportaments que ens fan pensar en la presentació de problemes o dificultats auditives, ja que poden no respondre al seu nom o ignorar algunes demandes fetes pels seus referents. Durant la primera infància també es pot observar un joc repetitiu, és a dir, l’infant tendeix a repetir el mateix joc, amb la mateixa història i les mateixes accions. De vegades, en els i les més petits/es, pot semblar que no tenen por de situacions perilloses, com si no desenvolupessin la sensació de perill. Poden aparèixer hipersensibilitats de l’estil de: “el/la meu/va fill/a no tolera cap so“, “té arcades amb alguna textura d’algun aliment“, “li resulten incòmodes les etiquetes de les samarretes“, “vol anar en xandall“. O poden tenir certa hiposensibilitat, com per exemple: “quan era petit es va trencar la clavícula i no sentia dolor“.
Durant l’adolescència o la segona etapa de la vida, comencen a aparèixer més dificultats del tipus social, perquè els resulta difícil relacionar-se amb els seus companys i companyes. Moltes vegades no entenen les accions dels seus amics, o els costa apreciar les indirectes, les metàfores, les ironies i les frases fetes, entre d’altres. Tenen un llenguatge molt literal i poc recíproc, essent la seva comunicació molt pràctica, objectiva i de vegades unidireccional, i podent dedicar molt de temps a parlar dels seus interessos sense interessar-se per l’altra persona. No ho fan amb mala intenció, però en conseqüència poden trobar-se amb rebutjos socials. Les dificultats mencionades durant la primera infància solen continuar produint-se, encara que si han iniciat un tractament precoç es poden reduir molt, fins i tot poden ser funcionals i no cridar l’atenció sobre els ulls de les persones neurotípiques.
Durant l’edat adulta, moltes persones amb TEA solen ser funcionals, pràctiques i tenen un grup social de referència que els entén, que entén les seves particularitats i que no s’oposen ni es senten malament per les seves actuacions o verbalitzacions. Per contra, algunes persones poden presentar aïllament social perquè no entenen la resta de la societat i senten molta ansietat al respecte.
Aquestes són algunes de les característiques que presenten les persones amb TEA, però hi ha moltes més! Si vols saber més pots demanar informació sobre el Taller per a familiars de nens i nenes amb TEA, que realitzarem durant l’última setmana de juny i la primera de juliol, durarà 4 sessions on s’oferiran pautes d’actuació i s’explicaran les característiques i neurofisiologia de les persones amb aquest diagnòstic.
Que tingueu un bon dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
