EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Normalment, quan parlem del Trastorn del Espectre de l’Autisme, tendim a pensar en una persona que ho expressa en el perfil normalment masculí.
Persones amb poc contacte visual, que viuen les interaccions socials com un gran repte ja que no saben què fer o dir; i que tenen tendència a mostrar uns interessos molt intensos cap a temes poc comuns, com els trens, els pingüins o els dinosaures.
Com ja hem parlat altres vegades, les nenes i dones amb TEA (o altrament conegudes com persones neurodivergents), s’expressen de manera diferent. Sovint, passen desapercebudes pel simple fet de no acomplir criteris habituals.
Quan coneixem a una dona neurodivergent, el contacte social queda preservat. Saben sovint com actuar en molts contextos i quina és la resposta socialment acceptada. Però, normalment saben per què?
Parlant en generalitats, moltes nenes, adolescents i dones amb TEA empren dos tècniques: la imitació i el camuflatge.
Per un cantó, observen com actuen les altres persones, i absorbeixen el discurs, la gestualitat, el to de veu, i de vegades fins i tot el caràcter d’algú socialment acceptat. Aquest mecanisme acostuma a ser exitós per a no cridar l’atenció i per a integrar-se en el grup, però pot suposar una conseqüència a nivell emocional de sentir buidor, i pot desencadenar un estat d’ànim depressiu.
Per altra banda, hi ha vegades que algunes nenes o dones neurodivergents expressen dur una màscara: camuflen els seus reptes i complexitats per tal de ser acceptades. De nou, és tot un èxit per l’objectiu que es marquen, però això acaba creant un efecte “Dr. Jekyll” i “Mr Hide”: en entorns socials (carrer, escola, feina) actuen d’una manera, i a entorns segurs (casa), d’una altra. Quan emprem el camuflatge a llarg termini, ens pot resultar una font d’ansietat i d’estrès molt alta, la qual acaba duent-nos a l’esgotament emocional.
És totalment comprensible que facin servir aquests mecanismes, ja que la por a no ser acceptats i acceptades és una emoció que compartim tots els éssers humans. Però seria bo plantejar-nos fins a quin punt estan pagant-ho a nivell anímic.
Quan parlem amb dones adolescents o adultes amb TEA, podem trobar les conseqüències emocionals de les que parlàvem, juntament amb una alta autoexigència per a no defallir.
A més, en aquests casos, hi ha un últim efecte: la dificultat de conèixer la pròpia identitat.
Són persones que poden dur molts anys funcionant d’una manera apresa, i fins i tot forçada, per tal d’encaixar en una societat neurotípica que poc sap de les divergències. I, malgrat com a societat ens queda molt de recorregut per ser realment oberta i inclusiva, és important que puguin trobar un espai segur on poder-se desenvolupar i conèixer, sense judicis ni rebuig. Així, quan arriba el diagnòstic, sovint es plantegen fins a quin punt han realitzat algunes conductes per voluntat pròpia o “perquè és el que toca”. Per això, hi ha algunes dones adultes neurodivergents que acaben vivint el diagnòstic com un alliberament: per fi entenen que no hi ha res dolent en elles, sinó simplement que processen i viuen la vida d’una manera diferent a la neurotípica.
Per aquest motiu, sent d’aquí poc el dia mundial del autisme, volem reivindicar la importància de conèixer les característiques de cada persona, única i irrepetible, i que procurem justament seguir la següent directriu: quan viatgem a un lloc molt diferent, ens adaptem a les seves costums, però no deixem de ser nosaltres mateixes/os. I afegim: és que ets genial tal com ets!
Esperem que us hagi resultat interessant! Fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
En la història del Trastorn de l’Espectre Autista, normalment s’ha visualitzat com un nen, noi o home amb certs trets característics: poques habilitats socials, dificultats en la regulació emocional, rigidesa cognitiva, i rituals molt visibles i marcats o estereotipies.
Segons dades de la Confederació Espanyola d’Autisme (2012), es conclou que no hi ha diferències significatives entre races, ètnies o grups socioeconòmics, però hi ha diferències significatives entre homes i dones amb TEA. Entre 4 i 5 vegades apareixen més homes que dones amb aquest diagnòstic. Actualment, però, augmenten els casos de dones amb TEA.
Tot i formar part de la realitat, les dones amb TEA fa temps que són invisibles. Com a resultat d’aquesta invisibilitat, els tractaments proposats per a persones amb TEA sempre han estat enfocats en treballar les necessitats del perfil masculí.
Se sap que depenent dels nivells intel·lectuals de les persones amb TEA, es pot observar diferències en la ràtio nen-nena. La diferència és significativa: quan els nivells de coeficient intel·lectual són inferiors a 34, el percentatge de nens i nenes és el mateix, 1 noi per cada 1 noia. Quan els nivells de coeficient intel·lectual s’acosten a l’estàndard de població (34-70) hi ha una diferència de percentatges per sexe, 4 nois per cada 2 noies. Finalment, quan tenen un alt funcionament cognitiu hi ha una diferència molt notable, 9 nois per cada 1 noia amb TEA.
Diversos estudis conclouen que les nenes o dones amb TEA amb coeficient intel·lectual dins de la mitjana tenen més dificultats per mantenir les seves amistats, tenen més problemes d’interacció social i preocupacions externalitzades que els nois. Malgrat l’anterior, a diferència dels nois o homes, les dones o noies tenen més facilitats en l’ús de l’expressió facial, s’observa una interacció social recíproca i un millor comportament social, manifestant una millor capacitat social.
A més, les noies o dones amb TEA revelen una desitjabilitat social més prevalent que els homes. Aquesta desitjabilitat social no causa problemes durant l’etapa primària, però provoca una alta sensibilitat al rebuig social durant l’etapa secundària i pot provocar col·lateralment l’aïllament social. Les dones tenen un problema de gestió emocional més gran en contraposició als homes i apareixen símptomes més ansiosos o depressius, així com problemes de son i vigília.
Pel que fa als interessos especials o restringits, s’observa que les dones amb TEA es declinen a mirar el comportament social de les persones, més que no pas els objectes. Es conclou que presenten aquest interès amb una intensitat desproporcionada, per la qual cosa apareixen problemes en el seu funcionament social. Sovint tenen comportaments dirigits al perfeccionisme i menys comportaments repetitius visibles que els nois.
A diferència dels homes amb TEA, les dones durant l’etapa adolescent sovint desenvolupen ansietat, depressió i conductes autosuficients, així com desenvolupen trastorns del comportament alimentari o mutisme selectiu en diferents contextos, apareixent en situacions amb un alt component social o situacions que poden causar ansietat.
Les dones amb TEA són molt observadores i tenen com a objectiu comprendre les diferents situacions socials. Per entendre el procés cognitiu i el procés emocional dels altres, mostren interès per la literatura, ja que en ella troben explicacions concretes que faciliten la comprensió. També a través de la visualització audiovisual tendeixen a repetir comportaments apresos.
Les persones amb TEA femení es descriuen com a persones amb una alta desitjabilitat i inclinació social, a més de mostrar una alta capacitat de sensibilitzar i empatitzar amb els altres. Són persones que tenen la capacitat de camuflar-se i adaptar-se a les diferents situacions que sorgeixen al llarg de la seva vida. Aprenen a copiar comportaments a través de l’observació i la imitació, fins i tot sense entendre com actuen. No són dones que destaquen per comportaments inusuals. Tenen molta por al rebuig social i són capaços de disfressar les seves dificultats per ser acceptats socialment.
Els nois o homes amb TEA a diferència de les noies o dones amb TEA no pretenen ser socialment acceptats i les interaccions socials no juguen un paper molt important en les seves vides. Solen ser molt inadequats en situacions socials, ja que són molt pràctics i no fan ús del filtre social. Sovint desperten rebuig en els seus iguals, ja que els seus comentaris poden afectar emocionalment, encara que no sigui la seva intenció. No solen mostrar sensibilitat i empatia amb tercers. La causa pot ser la manca de neurones mirall i la dificultat que presenten en la lectura dels pensaments i emocions d’altres persones només observant la seva expressió facial, gestos o comportaments. No mostren cap interès per saber com funciona la majoria de la societat.
Hi ha diferents tipus de perfil, dins dels nois o homes amb TEA masculí: els que prefereixen aïllar-se i no necessiten interaccions socials; els que presenten els líders més normatius; i aquells que no identifiquen diferents cercles socials i graus de confiança.
En termes de comportament, les diferències entre nois i homes i noies i dones amb TEA que es produeixen són rellevants. Les dones tendeixen a ser menys disruptives. En la primera etapa vital, tenen la creença que, si es comporten d’una manera agradable, seran més acceptades. Quan estan en l’adolescència, sovint tenen perfils conductuals de rebel·lió o normativitat i perfeccionisme. Hi ha una gran por a no ser acceptades socialment i això comporta una demanda personal molt elevada i obliga a imitar els estàndards més prototípics de la societat.
Els nois o homes amb TEA tenen característiques més explosives i menys funcionals a ulls de la societat. Quan no saben gestionar una situació o quan apareixen emocions com la ràbia o la frustració, l’explosió conductual acostuma a ser desproporcionada i intensa. No hi ha un procés progressiu per als seus comportaments, és a dir, poden presentar comportaments tranquils, i en un breu període de temps, presenten comportaments de ira i ràbia incontrolables, amb poc abast per a la regulació, donada la intensitat. És difícil que identifiquin quan comencen a desregular-se perquè el pas, de la calma a la ràbia, és efímer.
El perfil masculí i femení coincideix amb les dificultats que presenten per entendre les emocions de tercers i expressar les seves pròpies. Tenen una forta identificació emocional i tenen dificultats per gestionar la frustració. No tenen connexió entre processos cognitius i processos corporals. És important destacar que, tot i que les noies/dones tenen menys dificultats que els nois/homes, elles mateixes s’auto-identifiquen més criteris de TEA que els nois/homes. Així, es conclou que hi ha més coneixement de les dificultats que posseeixen, fins i tot tenint més habilitats per adaptar-se, repetir i camuflar-se de cara a la societat. Aquesta consciència dels seus reptes socials els confereix una alta demanda social que provoca estats més alts d’ansietat.
Sigui quin sigui el perfil es important basar la intervenció terapèutica en la unicitat de la persona i no definir a les persones pel diagnòstic que tenen donat que pot presentar-se molt diferent en una persona que en un altre.
Esperem que us hagi resultat interessant i representatiu aquest article! Com sempre, ens encantarà llegir els vostres comentaris, opinions i suggerències! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia.
