EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Arriba l’estiu, vestim amb roba més lleugera i el físic de les persones passen a un primer pla.
Podríem dir que “lamentablement succeeix això” (i ho pensem), però el que sí que sabem és que és una realitat. Ens fixem més en el nostre cos, la seva forma, el seu to de pell, les seves particularitats; que si un granet per aquí, un pèl per allà, una nova piga, cel·lulitis, estries i un sense fi de coses.
Durant la temporada d’estiu, la gent sol fer més coses socials que en el seu dia a dia habitual i això impulsa a que puguis comparar-te amb altres cossos. De vegades per reforçar-te o de vegades per castigar-te. Avui dia, el físic es té molt en compte: entre parelles, entre amics o amigues, entre familiars… i cada vegada hi ha més persones amb una autoestima més baixa per culpa de les comparacions irracionals que fem.
Com hem escoltat milers de vegades, entrar a comparar-vos amb altres persones no ajuda en res, així que us proposem que us accepteu amb les vostres particularitats, que si hi ha alguna cosa que està a les vostres mans per sentir-vos millor i es pot aconseguir mitjançant una constància sana, endavant. Però no t’has de valorar pel teu físic, sinó que és millor procurar valorar-te per la teva forma de ser, pels teus valors i principis fins i tot pel teu caràcter i personalitat. És important estar sa/na físicament i està bé cuidar-se i no deixar-se de banda, però no hem de obligar-nos a canviar i molt menys que la nostra motivació per a canviar sigui per culpa de comparar-nos amb altra gent. Ningú sap la situació personal de cada persona i no hem ni de tenir enveja, ni comparar-nos assíduament.
No diem que deixar de comparar-se sigui fàcil, però us animem a intentar centrar-vos en vosaltres mateixos/es i no donar-li voltes al cos d’una altra persona, ja que no ens beneficia en res. Accepta’t i, si aquest estiu hi ha algun plan en què et vagis a sentir incomòde pel teu físic, pensa, reflexiona i decideix. Si optes per no anar, estarà bé; i si decideixes anar, també. Però que consti que si vas, vas per gaudir, no per estar incòmode i en bucle!
Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Emociones, Infantil, Maternidad, NUESTRO BLOG, Parentalidad, Relaciones Sociales
Avui és el dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ i volem aprofitar per a parlar de tres errors molt comuns que cometem en explicar què és una família als infants i que podrien ser la base dels seus constructes cognitius respecte les identitats sexuals, de gènere i/o les orientacions sexuals.
Sí, sembla mentida, però la forma com introduïm en la primera infància un concepte tan senzill com és la família, pot ser un estímul més que influeixi a la construcció de la seva forma de pensar.
Si ens basem en el model constructivista de l’aprenentatge, el coneixement s’adquireix a través d’un conjunt d’estímuls que anem percebent al llarg dels anys i que ens permet anar modulant una petita idea inicial, per a anar fent-la créixer i desenvolupar-se, fins a convertir-se en formes de pensar en l’adolescència i l’edat adulta.
Seguint aquest model psicològic, una idea creada en la primera infància que estableix que la família sempre consta d’un pare, una mare i uns fills o filles, estableix una base que podrà desenvolupar moltes altres idees associades.
Encara que, evidentment, per a que aquesta persona desenvolupi la seva identitat convertint-se en homòfoba, necessitarà molts altres estímuls que l’ajudin a anar construint aquestes idees i aquesta identitat. Però avui ens centrarem en aquest primer concepte: La descripció del concepte de família.
Són molt habituals tres errors:
- Descriure el concepte de família partint del gènere dels progenitors
- Basar-nos exclusivament en el procés genètic
- Excloure la descripció del vincle emocional de la família
Són errors perquè impliquen la necessitat d’unes identitats sexuals i de gènere molt específiques i una orientació sexual molt concreta per a poder tenir fills/es com a objectiu únic de la família. I això suposa unes pressions socials imposades des de la primera infància per a definir la identitat de gènere corresponent a la teva identitat sexual i una orientació sexual “adequada” per a poder tenir descendència.
Si no hi ha altres estímuls que reforcin aquestes idees, desapareixeran amb el temps. Però què passa si van rebent una vegada i una altra estímuls que dicten que aquests paràmetres són els “correctes”?
Probablement, mentre tot segueixi aquests principis, no hi haurà problema, però si no s’identifica a si mateix/a dins aquest constructe o veu a algú que no el compleix, apareixerà una distorsió cognitiva que li generarà malestar en major o en menor mesura.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a modelar la forma com descrivim la família als nens i nenes, reduint-los la pressió social amb la que nosaltres hem crescut.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Relaciones Sociales
Segur que alguna vegada has sentit gelosia, oi? Ja sigui en parella o amb una amistat o una persona de la família. Què difícil és de gestionar, no?
Primerament, ens agradaria que et plantegessis com definiries la gelosia, més enllà d’un sentiment desagradable. Complicat, no? La gelosia és un estat emotiu ansiós que pateix una persona, i que es caracteritza per la por a perdre la possibilitat del que, es percep, es poseeix.
Ja sabem que no posseïm a l’altra persona, però és inevitable que ens preocupi perdre la posició de privilegi que sentim que tenim amb algú. És a dir, quan tenim vincle amb una persona i sentim que som especials per algun motiu, no volem deixar de ser-ho. Són sans?Bé, no quan resulten un impediment o una problemàtica per la relació (és a dir, la majoria d’ocasions), però sí són normals, comuns i comprensibles. Venen sempre de la inseguretat, malgrat no tots els gelos són iguals.
Existeixen els gelos motivats i els immotivats. Els primers són quan hem viscut algunes situacions en parella, com una infidelitat no elaborada, la falta de compromís d’una de les dues persones de la parella o estar una relació de parella assimètrica. En aquest cas, podem entendre que la reacció lògica sigui sentir gelosia.
D’altra banda, els gelos immotivats venen per la manca de confiança d’un/a mateix/a, per experiències familiars o personals viscudes prèviament, o perquè existeix un trastorn psicològic de base. És a dir, l’altra persona realment hi té poc a veure, i estem projectant les nostres inseguretats i pors en la relació.
Llavors, com aconseguim gestionar-los adequadament?
Primer, com sempre, identifica com et sents. Entén que aquesta emoció és comprensible i apareix d’una inseguretat. Acte seguit, hem d’esbrinar d’on prové aquesta inseguretat: em sento insegur/a amb la relació, o em manca confiança en mi mateix/a?
En cas que em senti insegur/a amb la relació, haurem de veure de quines maneres podem potenciar la seguretat en la mateixa. Potser necessites que aquesta persona t’expressi afecte d’una manera diferent, o que busqueu més espais per tenir temps de qualitat. Segurament no t’ho mostri de la manera que tu desitges, però això no vol dir que no poguem trobar maneres diferents que et generin seguretat.
D’altra banda, si el que detectes és que la inseguretat és pròpia per experiències passades o per manca d’autoestima, t’animem a que intentis treballar-ho de manera autònoma o amb ajuda terapèutica.
Sigui com sigui, us animem a potenciar la comunicació i la comprensió per tal de que sigui més senzill entendre’ns totes i tots plegats!
Esperem que t’hagi resultat útil! Fins la setmana vinent!
L’equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, Parentalidad
Aquest nadal les cartes dels nens, nenes i adolescents han estat carregades de videojocs. Les persones que estem amb infants ja portem mesos sentint comentaris del tipus “Demanaré als reis la Nintendo Switch”, “Aquest any segur que els reis em porten el nou fifa” o “només he demanat la Play 5 per a assegurar-me que me la porten”.
Ara aquesta és una nova realitat per a moltes famílies i, amb ella, venen un munt de dubtes sobre com hem de gestionar el temps amb pantalles. Perquè sí, el moment en què arriba un nou joc o consola a casa, és el millor moment per a establir unes normes d’ús.
Tot i així, això no significa que no puguin atribuir-se quan ja tenim algun joc a casa o quan observem que l’ús que se li està donant no és el que considerem adequat. De fet, la gestió familiar dels videojocs i els conflictes que poden derivar d’ells, és una part significativa de la nostra professió, en el món de la psicologia infantil actual.
L’addicció a pantalles, la preocupació pel mal ús que fan alguns menors d’elles o l’aïllament que pot arribar a suposar, tendeixen a ser demandes molt usuals en el camp en el que treballem.
Això és donat a l’elevada estimulació que suposen els videojocs per als nens, nenes i adolescents en comparació amb altres jocs o entreteniments, que suposa un reforç immediat tan potent que pot reduir l’efecte d’uns altres reforçadors del dia a dia.
A més, els videojocs i les xarxes socials són un dels principals temes de conversa entre menors, de manera que, prescindir totalment d’aquests, també suposarà unes conseqüències socials per a ell o per a ella.
Trobar l’equilibri pot ser especialment difícil, però aquí us deixem alguns consells que creiem que poden ajudar-vos:
- Marqueu unes regles sobre l’ús de les pantalles: Aquestes haurien d’incloure el tipus de jocs que estan permesos, les persones amb les quals poden jugar, la informació que poden donar a través d’internet i el temps d’ús.
- Negocieu aquestes regles: Recordeu que l’ús de les noves tecnologies el vivim d’una forma molt diferent en cada generació i, per tant, pot ser que el vostre/a fill/a presenti unes necessitats que no haguem tingut en compte. Sigueu flexibles en la mesura que us sembli just en el moment d’establir les normes de joc.
- Negocieu també unes conseqüències que us semblin adequades per al cas en què no es compleixin aquestes regles i quan s’aplicaran.
- Parar de jugar pot ser realment difícil quan acabi el temps. Carrega’t de paciència i estipula pistes o avisos abans d’atribuir una conseqüència aversiva. Per exemple, anticipa el nombre d’avisos que tindrà per a recollir abans d’obtenir la conseqüència.
- Converteix l’ús dels videojocs en un reforç positiu. Quan facin coses bé o aconsegueixin uns certs assoliments o metes, pots obsequiar amb més minuts de videojoc. Normalment, li animaran a seguir endavant! I, en cas que no compleixi amb unes tasques bàsiques, podem convertir-los en un estímul de retirada de benefici.
- Dona exemple! No podem pretendre que els nens i nenes no juguin a videojocs si vosaltres/as esteu tot el dia de la mà d’un dispositiu electrònic. Estableix petits espais sense pantalles també per a vosaltres en els moments en què ells i elles no les tinguin.
- Crea activitats estimulants per als nens, nenes i adolescents a part de les pantalles. Com dèiem, moltes vegades, els videojocs poden ser l’estímul més potent que aconsegueixin i per això, serà el més atractiu, però a la teva mà està crear altres estímuls que puguin resultar igual o més atractius.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que pugui ser útil per a la vostra gestió del temps en família.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
