EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
S’acaba l’any i amb ell deixem enrere 365 dies plens de moments i experiències viscudes.
Cap d’Any sol ser sempre un moment nostàlgic, de recordar el camí fet, de repassar tot allò viscut, de valorar i posar en una balança les decisions que hem pres i on ens han portat.
Però també és un moment d’oportunitat; d’oportunitat de treure aprenentatges d’aquelles coses que potser no han anat tan bé, o de valorar les nostres capacitats sobre com hem fet front a situacions o problemes que han aparegut.
I és que moltes vegades, tot el que anem vivint al llarg de l’any, passa desapercebut sota el ritme frenètic del nostre dia a dia, sense tenir un moment per parar i adonar-nos del que està passant.
Encara que ens sembli que no, moltes vegades els nens i nenes també viuen dins d’aquest ritme accelerat que portem els adults: escola, extraescolars, activitats el cap de setmana…
És per això que avui hem decidit portar-vos una dinàmica per acomiadar l’any d’una manera conscient i connectada amb les nostres emocions i amb tot allò que hem viscut durant l’any que deixem enrere.
La proposta que us portem avui consisteix en crear entre tota la família una càpsula del temps, una caixa on guardarem tot allò que ens recordi a l’any que deixem enrere: fotografies, escrits, records, entrades a espectacles, qualsevol cosa que se’ns acudeixi!
Al final de l’any, crearem entre tota la família la càpsula de l’any que deixem enrere i, mentre ho fem, podrem recordar, entre tots i totes, aquells moments; compartir anècdotes, explicar com ens van fer sentir, fins i tot podrem comprovar com un mateix record o moment ens pot fer sentir de maneres diferents a cada persona.
Un cop omplerta la càpsula, la guardarem en un lloc segur i prometent no obrir-la en cap moment durant la resta de l’any, i el proper cap d’any, podrem obrir-la entre plegats i plegades, i recordar tot allò que hi vam posar i que, en aquell moment, era important per nosaltres! I, un altre cop, podrem crear entre tots la nova càpsula de l’any que deixem enrere.
Aquesta dinàmica també ens permet que, durant l’any, cadascú vagi fent una llista o guardant aquells moments o records que voldrà posar a la càpsula d’aquell any i, per tant, ens farà valorar a cadascú la importància d’aquells moments, per estar més presents en allò que estem fent, i per valorar si es digne d’entrar a la nostra càpsula del temps.
Esperem que us hagi agradat la dinàmica i que ens expliqueu la vostra experiència si decidiu posar-la en pràctica. I de part de tot el nostre equip, bon any nou!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, NUESTRO BLOG
A vegades no som conscients de com les nostres paraules poden incidir en la resta de la gent, i a vegades som sincers/es d’una manera que pot afectar a les persones. Cadascú rep la informació a través de les seves interpretacions i de la seva gestió emocional, i cadascú li dona una importància diferent. Per això és necessari que sapiguem que no tothom comparteix la mateixa manera de sentir i d’expressar les emocions; per ser empàtic/a a vegades és necessari obrir el nostre punt de vista i ampliar-lo, sabent que no tothom gestiona les paraules com un/a mateix/a ho fa. És per això que resulta tant important; per a poder ajudar als nostres i també per a tenir cura amb gent que no coneixem gaire, procurant utilitzar el filtre social per aconsellar, donar suport o dir les coses.
Ser empàtic/a vol dir saber-se posar en la pell dels demés i intentar saber com actuar davant de situacions que a vegades són complexes. Ser empàtic/a vol dir tenir en consideració els sentiments dels demés i acceptar-los, sense jutjar-los. També és necessari mostrar empatia a un/a mateix/a. A vegades som molt empàtics/ques amb la resta i ens oblidem de nosaltres mateixos/es. Us posem un exemple: estàs passant per una situació difícil, és nadal i tothom està content, així que decideixes que explicar la teva mala notícia pot restar felicitat a una altre persona i tu com ets “molt valent/a” decideixes sostenir-ho tot tu i gestionar-ho sense demanar suport als teus o teves. Fent això, et responsabilitzes emocionalment i el no compartir o no desfogar-te o demanar ajuda està indicant que no estàs sent empàtic/a amb tu mateix/a.
Com podem ser empàtics/ques:
- Escoltar activament.
- Intuir què busca amb la interacció social la persona que ens demana ajuda o que es desfoga.
- Posar-nos a la seva pell pensant com és ell/a i com s’està sentint.
- Validar la emoció que està tenint sense jutjar-la.
- Donar consells, des del teu punt de vista sense obligar ni pressionar a la persona.
- Oferir ajuda d’una manera oberta per donar-li espai a la persona a actuar o a demanar l’ajuda si ho vol fer.
És essencial saber que de vegades, per la situació que tenim, ser empàtics/ques costa més o menys. Així doncs, com hem comentat en altres entrades de bloc, és important comunicar com ens sentim per a que l’altre persona pugui entendre’ns i no ho visquin com si no tinguéssim intencionalitat d’ajudar-la o d’oferir-li ajuda. En conclusió, ser empàtic o empàtica és una necessitat per a tenir relacions sanes i curoses, però hem de recordar que la gestió emocional per a cada persona és diferent. Finalment, recorda: mostrar empatia cap a tu mateix/a, també és una necessitat!
Esperem que t’hagi resultat interessant! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Gestión Emocional
Socialment, hem atribuït a la intel·ligència un valor inigualable, convertint-la en un dels temes relacionats amb la psicologia que més interès generen. Això és normal, tenint en compte que li hem associat a aquest constructe l’augment de qualitat de vida, de comunicar-nos millor, d’optar a millors treballs, prendre millors decisions o, fins i tot, tenir un estil de vida més saludable.
Sent així, qui no voldria saber el seu quocient intel·lectual?
Existeixen molts test d’intel·ligència que tenen per objectiu mesurar la intel·ligència de l’individu obtenint com a resultat un valor numèric. N’hi ha en formats completament diferents: individuals, grupals, de coneixement adquirit, d’intel·ligència lògica, d’intel·ligència verbal…
El seu valor no ha parat de créixer, donada l’oportunitat que ofereixen d’aconseguir un valor objectiu, permetent-nos conèixer el nivell dels alumnes, en entrevistes de treball per a comprovar els coneixements i aptituds de les o dels candidats, o fer avaluacions diagnòstiques més precises.
Tot i així, cada vegada obtenen més crítiques:
- Què considera cada test que és la intel·ligència?
- Existeix una única intel·ligència? O hi ha més?
- Com són administrats aquests test?
- Quin és el seu ús adequat?
- Quins d’ells són vàlids i fiables?
- Aquests instruments tenen en compte l’Efecte Flynn?
- Quines conseqüències tindrà el resultat per a la persona avaluada?
- És real el valor que li atribuïm a la intel·ligència?
Nosaltres ho tenim clar. L’ús descontrolat dels test d’intel·ligència no té el valor que tradicionalment la societat li ha atribuït. I cal vigilar molt l’ús que li donem a cadascun d’ells, controlant, sempre, el context en què s’administra.
En el món clínic, existeixen test d’intel·ligència que han superat moltes proves de fiabilitat i validesa, que ens ajuden enormement en l’avaluació diagnòstica i la intervenció terapèutica. No obstant això, han de ser administrats sempre per un/a professional i en un context detalladament especificat per a que compleixi la seva funció de la deguda manera.
En canvi, en el context acadèmic, l’avaluació de la intel·ligència a través d’aquests instruments, sovint, deixa de costat altres tipus d’intel·ligència que també poden ser molt importants per al desenvolupament de l’alumnat.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia
EL NOSTRE BLOG, Infantil, NUESTRO BLOG
Moltes vegades donem per fet que la societat ha avançat, que cada vegada hi ha menys discriminacions i més respecte cap a tots els col·lectius, i que nosaltres no faltem al respecte ni discriminem per cap condició.
Malgrat això, des de sempre hi ha hagut i continua havent-hi col·lectius que són especialment vulnerats, sent objecte de rebuig i de mofes. Avui volem parlar d’un col·lectiu en concret, cap al qual creiem que s’han normalitzat discriminacions i faltes de respecte, fins i tot en edats molt primerenques: les persones amb sobrepès.
I és que, quantes vegades hem sentit utilitzar la paraula “gras” o “grassa”, no com una característica física d’algú, com podria ser alt o alta, sinó com un insult? I no parlem només d’adults i adultes, ja que aquesta estigmatització cap a les persones gordes ja comença des de la infància, creant en aquests nens i nenes conseqüències greus a nivell psicològic, emocional i d’autoestima, entre altres.
En una societat en la qual s’associa la idea d’estar prim/a com a sinònim de felicitat i èxit, i com quelcom que s’espera de tothom, de manera fins i tot inconscient col·loquem a aquells amb cossos no normatius un esglaó per sota en l’escala de privilegis.
Són molts els nens i nenes que només pel fet de tenir un cos més gran a la resta, han de sotmetre’s al fet que els/les assenyalin, se’n riguin, burles, comentaris, i una llista infinita de faltes de respecte i discriminacions per ser “diferents”. I és que moltes d’aquestes discriminacions venen de comentaris, idees i valors que els adults/es tenen completament interioritzats i verbalitzen sense pensar en l’efecte que poden tenir en els més petits: “Però com es vesteix així amb aquest cos?”, “Com vols que no estigui gordx menjant-se aquesta hamburguesa”, “Has engreixat una mica, no? Hauries de fer esport.”, etc.
Tenen aquests comentaris conseqüències? Les recerques acadèmiques apunten que nou de cada deu nens i nenes gordxs tenen problemes d’autoestima, el 47% de les noies entre 12 i 16 anys volen aprimar-se i el 41%, a més, ja ha fet alguna vegada dieta pel seu compte.
És clar que no podem canviar la societat de la nit al dia, però si obrim els ulls i som conscients dels errors que podem estar cometent com adults i adultes en aquest sentit, i anem trencant aquestes idees inculcades, poc a poc podem fer desaparèixer aquesta discriminació.
Així doncs, com podem ajudar?
– Fomentant impartir xerrades i activitats en els centres per a combatre els estereotips i la vergonya corporal.
– Buscar i normalitzar referents amb diferents tipus de cossos.
– Educar amb valors com el respecte, la tolerància i la diversitat
– Enfortir la seva pròpia autoestima, autoconeixement i valor.
– Propiciar espais segurs a casa, en els quals facilitar parlar del que pugui succeir.
– Parlar sobre les nostres parts no normatives, fomentant l’acceptació corporal i amor propi.
– I, sobretot i com sempre, desconstruir les nostres creences i allò que tenim normalitzat, per a ser un referent per als nens i nenes, i intentar fomentar el canvi en nosaltres i en ells i elles.
Esperem que us hagi resultat interessant l’article i no dubteu a escriure’ns si voleu més informació sobre aquest tema.
L’Equip de Somni Psicologia
Diagnòstic, EL NOSTRE BLOG, Emocions, Gestió Emocional, Gestión Emocional, Gestión Emocional, Salut Mental, Terapia
Què en sabem de les Altes Capacitats? Hi ha moltes persones que tenen un diagnòstic d’Altes Capacitats i, de vegades, és difícil pensar que les dificultats que presenta siguin compatibles amb el diagnòstic, simplement pel significat que li dona la societat al mateix.
Aquest diagnòstic afecta a l’entorn vital de la persona que el posseeix; ja sigui en l’àmbit personal, social, acadèmic o laboral. Així doncs, és important establir una diferenciació de cada diagnòstic amb la seva simptomatologia, sense deixar de veure el global de la unicitat de la persona. De vegades és difícil comprendre-ho, ja que en la nostra societat actual el diagnòstic d’Altes Capacitats té una connotació positiva, però no cal deixar de banda les peculiaritats o dificultats que determina.
Una persona amb Altes Capacitats, pot tenir interessos personals especials, pot mostrar-se rígid i vulnerable a la sensibilitat emocional, i pot presentar conductes socials que vistes des de fora poden cridar la nostra atenció. Moltes vegades caiem en el parany d’etiquetar a una persona pel seu diagnòstic i, en aquest cas, no donar-li valor a les dificultats que aparentment no es veuen. A més amb un diagnòstic d’Altes Capacitats podem caure en el mite de: ” Si és molt intel·ligent, com no ha d’entendre això” ” Com no ha de saber fer-ho” ” Cal posar-li reptes més complexos”.
A una persona amb Altes Capacitats, el fet que la gent de l’entorn pugui veure-la o concebre-la com algú superior en intel·ligència, pot minvar-li l’autoestima quan es troba davant d’un error o d’un fracàs, ja que té inculcat que ell o ella hauria de ser més que la resta. Per això, considerem molt important explicar-li a la persona que significa tenir Altes Capacitats i no quedar-nos només amb la lògica de les paraules del diagnòstic.
De vegades les famílies decideixen desenvolupar una avaluació diagnòstica en veure alguns aspectes peculiars en si mateixos/es, o en els seus fills. La demanda pot ser molt diversa:
- El meu fill/a es distreu molt a classe
- El meu fill/a molesta els seus companys
- El meu fill/a pregunta molt sobre un tema i fins que no té una solució a la seva curiositat no para
- El meu fill/a es preocupa molt per actes de tercers i pateix
- El meu fill/a és molt sensible i plora molt
- El meu fill/a té pensaments molt repetitius i costa que deixi de pensar
- El meu fill/a no contesta al seu nom
- El meu fill/a només parla d’un tema en concret
- El meu fill/a té un vocabulari molt diferent als companys/es de la seva edat
- El meu fill/a interpreta les situacions socials de manera errònia
- El meu fill/a és molt distret/a i poc organitzat/da
- Costa molt que faci els deures
- De vegades no vol fer cas a l’autoritat i es rebel·la
Amb aquest tipus de demandes, el/la professional de l’àmbit de la psicologia, pot tenir en ment diferents diagnòstics que siguin coherents amb aquestes característiques o conductes, des del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme, fins a Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat, Dificultat Especifica de l’Aprenentatge, Trastorn de conducta, entre molts altres.
Un cop es fa una avaluació rigorosa, en cas d’orientar-se psicològicament a unes Altes Capacitats, la família o el pacient en concret que el rep, ho viu com una cosa positiva. De vegades, fins aporta una certa calma o sentiment de superioritat o felicitat.
Però el que venim a exposar avui, és que hem de conèixer les Altes Capacitats, no només per les seves potencialitats sinó també per les dificultats per les quals passa la persona con aquest diagnòstic: organització de pensament, funcions executives, incomprensió de situacions socials, alta preocupació i sensibilitat emocional, interessos diferents als dels seus iguals, incomprensió de bromes o frases sense funcionalitat, pensaments repetitius, entre d’altres. És important que divulguem la realitat d’aquest diagnòstic per no sotmetre a una possible pressió aquestes persones que el posseeixen, ja que moltes vegades els “obliguem” a ser més i que hagin de ressaltar en qualsevol àmbit o fins i tot a ser defensats davant de les seves actuacions, amb la justificació de: “és que és altes capacitats“.
Us recomanem poder llegir més sobre l’ampli ventall del diagnòstic d’Altes Capacitats i la seva comprensió amb tots els seus aspectes, no només els positius, per si en alguna ocasió us relacioneu amb algú amb aquest diagnòstic podeu tenir una idea del que viuen, i no només en la seva potencialitat, sinó també en la seva vulnerabilitat.
Esperem que us hagi resultat interessant! Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia
