Existeixen diferents perfils del TEA?

Existeixen diferents perfils del TEA?

En la història del Trastorn de l’Espectre Autista, normalment s’ha visualitzat com un nen, noi o home amb certs trets característics: poques habilitats socials, dificultats en la regulació emocional, rigidesa cognitiva, i rituals molt visibles i marcats o estereotipies.

Segons dades de la Confederació Espanyola d’Autisme (2012), es conclou que no hi ha diferències significatives entre races, ètnies o grups socioeconòmics, però hi ha diferències significatives entre homes i dones amb TEA. Entre 4 i 5 vegades apareixen més homes que dones amb aquest diagnòstic. Actualment, però, augmenten els casos de dones amb TEA.

Tot i formar part de la realitat, les dones amb TEA fa temps que són invisibles. Com a resultat d’aquesta invisibilitat, els tractaments proposats per a persones amb TEA sempre han estat enfocats en treballar les necessitats del perfil masculí.

Se sap que depenent dels nivells intel·lectuals de les persones amb TEA, es pot observar diferències en la ràtio nen-nena. La diferència és significativa: quan els nivells de coeficient intel·lectual són inferiors a 34, el percentatge de nens i nenes és el mateix, 1 noi per cada 1 noia. Quan els nivells de coeficient intel·lectual s’acosten a l’estàndard de població (34-70) hi ha una diferència de percentatges per sexe, 4 nois per cada 2 noies. Finalment, quan tenen un alt funcionament cognitiu hi ha una diferència molt notable, 9 nois per cada 1 noia amb TEA.

Diversos estudis conclouen que les nenes o dones amb TEA amb coeficient intel·lectual dins de la mitjana tenen més dificultats per mantenir les seves amistats, tenen més problemes d’interacció social i preocupacions externalitzades que els nois. Malgrat l’anterior, a diferència dels nois o homes, les dones o noies tenen més facilitats en l’ús de l’expressió facial, s’observa una interacció social recíproca i un millor comportament social, manifestant una millor capacitat social.

A més, les noies o dones amb TEA revelen una desitjabilitat social més prevalent que els homes. Aquesta desitjabilitat social no causa problemes durant l’etapa primària, però provoca una alta sensibilitat al rebuig social durant l’etapa secundària i pot provocar col·lateralment l’aïllament social. Les dones tenen un problema de gestió emocional més gran en contraposició als homes i apareixen símptomes més ansiosos o depressius, així com problemes de son i vigília.

Pel que fa als interessos especials o restringits, s’observa que les dones amb TEA es declinen a mirar el comportament social de les persones, més que no pas els objectes. Es conclou que presenten aquest interès amb una intensitat desproporcionada, per la qual cosa apareixen problemes en el seu funcionament social. Sovint tenen comportaments dirigits al perfeccionisme i menys comportaments repetitius visibles que els nois.

A diferència dels homes amb TEA, les dones durant l’etapa adolescent sovint desenvolupen ansietat, depressió i conductes autosuficients, així com desenvolupen trastorns del comportament alimentari o mutisme selectiu en diferents contextos, apareixent en situacions amb un alt component social o situacions que poden causar ansietat.

Les dones amb TEA són molt observadores i tenen com a objectiu comprendre les diferents situacions socials. Per entendre el procés cognitiu i el procés emocional dels altres, mostren interès per la literatura, ja que en ella troben explicacions concretes que faciliten la comprensió. També a través de la visualització audiovisual tendeixen a repetir comportaments apresos.

Les persones amb TEA femení es descriuen com a persones amb una alta desitjabilitat i inclinació social, a més de mostrar una alta capacitat de sensibilitzar i empatitzar amb els altres. Són persones que tenen la capacitat de camuflar-se i adaptar-se a les diferents situacions que sorgeixen al llarg de la seva vida. Aprenen a copiar comportaments a través de l’observació i la imitació, fins i tot sense entendre com actuen. No són dones que destaquen per comportaments inusuals. Tenen molta por al rebuig social i són capaços de disfressar les seves dificultats per ser acceptats socialment.

Els nois o homes amb TEA a diferència de les noies o dones amb TEA no pretenen ser socialment acceptats i les interaccions socials no juguen un paper molt important en les seves vides. Solen ser molt inadequats en situacions socials, ja que són molt pràctics i no fan ús del filtre social. Sovint desperten rebuig en els seus iguals, ja que els seus comentaris poden afectar emocionalment, encara que no sigui la seva intenció. No solen mostrar sensibilitat i empatia amb tercers. La causa pot ser la manca de neurones mirall i la dificultat que presenten en la lectura dels pensaments i emocions d’altres persones només observant la seva expressió facial, gestos o comportaments. No mostren cap interès per saber com funciona la majoria de la societat.

Hi ha diferents tipus de perfil, dins dels nois o homes amb TEA masculí: els que prefereixen aïllar-se i no necessiten interaccions socials; els que presenten els líders més normatius; i aquells que no identifiquen diferents cercles socials i graus de confiança.

En termes de comportament, les diferències entre nois i homes i noies i dones amb TEA que es produeixen són rellevants. Les dones tendeixen a ser menys disruptives. En la primera etapa vital, tenen la creença que, si es comporten d’una manera agradable, seran més acceptades. Quan estan en l’adolescència, sovint tenen perfils conductuals de rebel·lió o normativitat i perfeccionisme. Hi ha una gran por a no ser acceptades socialment i això comporta una demanda personal molt elevada i obliga a imitar els estàndards més prototípics de la societat.

Els nois o homes amb TEA tenen característiques més explosives i menys funcionals a ulls de la societat. Quan no saben gestionar una situació o quan apareixen emocions com la ràbia o la frustració, l’explosió conductual acostuma a ser desproporcionada i intensa. No hi ha un procés progressiu per als seus comportaments, és a dir, poden presentar comportaments tranquils, i en un breu període de temps, presenten comportaments de ira i ràbia incontrolables, amb poc abast per a la regulació, donada la intensitat. És difícil que identifiquin quan comencen a desregular-se perquè el pas, de la calma a la ràbia, és efímer.

El perfil masculí i femení coincideix amb les dificultats que presenten per entendre les emocions de tercers i expressar les seves pròpies. Tenen una forta identificació emocional i tenen dificultats per gestionar la frustració. No tenen connexió entre processos cognitius i processos corporals. És important destacar que, tot i que les noies/dones tenen menys dificultats que els nois/homes, elles mateixes s’auto-identifiquen més criteris de TEA que els nois/homes. Així, es conclou que hi ha més coneixement de les dificultats que posseeixen, fins i tot tenint més habilitats per adaptar-se, repetir i camuflar-se de cara a la societat. Aquesta consciència dels seus reptes socials els confereix una alta demanda social que provoca estats més alts d’ansietat.

Sigui quin sigui el perfil es important basar la intervenció terapèutica en la unicitat de la persona i no definir a les persones pel diagnòstic que tenen donat que pot presentar-se molt diferent en una persona que en un altre.

Esperem que us hagi resultat interessant i representatiu aquest article! Com sempre, ens encantarà llegir els vostres comentaris, opinions i suggerències! Fins la setmana vinent!

L’equip de Somni Psicologia.

Dia Mundial de la Salut

Dia Mundial de la Salut

Avui, 7 d’abril, és el dia mundial de la salut.

Aquesta data va ser triada en commemoració a la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), donada la necessitat de donar consciència a la població sobre les malalties que ens envolten i la importància de crear hàbits saludables per prevenir-les.

Al llarg dels anys, però, el dia mundial de la salut ha anant ampliant la seva raó d’ésser i avui en dia va molt més enllà de la conscienciació sobre els hàbits saludables, convertint-se en un dia reivindicatiu que reclama la igualtat d’accés a la salut.

La OMS defineix la salut com un estat de complert benestar físic, mental i social, no solament l’absència d’afeccions o malalties. I és per això, que la igualtat de l’accés a la salut no únicament hauria d’incloure els serveis que van associats al benestar físic, sinó també al benestar mental i social.

Per aquesta raó, des de Somni Psicologia, hem cregut que era essencial sumar-nos a aquest moviment, donant visibilitat a aquesta lluita, que forma part de la nostra tasca de tenir cura de la salut mental de les persones.

El terme salut mental fa referència a un estat de benestar subjectiu en que les persones són capaces de fer front a les demandes psicosocials del seu dia a dia. I, amb la situació actual derivada del covid-19, les demandes del nostre entorn s’han tornat molt més exigents, de forma que fer-li front no resulta gens fàcil.

Ens trobem en un moment en que s’estan disparant els intents de suïcidi, els diagnòstics de trastorn de l’estat d’ànim, d’ansietat… moments en que parlem amb amics, companys de feina o familiars i els missatges de desesperació davant la situació actual no s’acaben.

Sovint les mesures de seguretat ens ajuden a evitar contagis, però augmenten la sensació d’aïllament social i d’inestabilitat emocional, i és important tenir recursos per afrontar-ho.

Recursos que no sempre arriben a la població, donada la manca de serveis de salut mental públics, doncs la ràtio estatal de psiquiatres i psicòlegs a Espanya no arriba als 10 per 100.000 habitants, mentre que la europea està en 18.

El lema que promou la OMS aquest any per al dia d’avui, dia mundial de la salut és “construïm un món més just i saludable”. I això és el que pretenem des del nostre petit centre, donant veu i consell a tots i totes aquells/es que venen amb nosaltres, que ens llegeixen a través del blog o que visiten les nostres xarxes socials.

Esperem que aquest article us hagi semblat interessant i, en cas de que ens voleu ajudar a promoure la igualtat en l’accés a la salut global i, concretament, a la salut mental, dediqueu uns segons a compartir-lo a través de les vostres xarxes socials.

L’Equip de Somni Psicologia

Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió

Dia Mundial de la Lluita Contra la Depressió

Avui, 13 de gener, desde Somni estem molt contentes de poder aportar el nostre granet de sorra donant visibilitat a la depressió a través del nostre blog i xarxes socials.

La Organització Mundial de la Salut (OMS) assenyala que la depressió és un trastorn mental caracteritzat per la presència de tristesa, pèrdua d’interès, sentiments de culpa o falta d’autoestima; trastorns de la son o de la gana, sensació de cansament i manca de concentració. Però no hi ha dues depressions iguals. La simptomatologia associada a la depressió depèn de la propia persona, del seu entorn i la percepció que tingui d’aquest.

Celebrar el dia mundial de lluita contra la depressió ens sembla essencial, no només per ajudar a donar suport a més de 300 milions de persones en el món que pateixen trastorns depressius, sinó per animar a demanar ajuda a tots i totes aquells/es que s’han sentit tristos/es, apàtics/ques, amb falta d’autoestima, cansats/des… i no han sabut què fer.

Moltes persones arriben a centres de psicologia al cap de molt temps de sentir-se malament i altres no arriben a venir mai. Quan els preguntem perquè no havien vingut fins ara, normalment expliquen que tots i totes ens sentim tristos/es en algun moment que no havien pensat que realment poguessin necessitar ajuda, que fos important, o que no sabien com donar el pas o a on acudir.

Encara que tractar la depressió no és quelcom fàcil i ràpid, existeixen diverses formes d’ajudar a les persones que es senten així i, per desgracia, encara que tots i totes podem tenir accés a elles, no tots o totes coneixen com fer-ho.

Tot i que molts no ho saben, els i les metges d’atenció primària no només atenen a les dolències físiques, sinó també a les persones que tenen malestar emocional. Ells i elles us poden ajudar o derivar a altres serveis públics en que us puguin fer un seguiment psicològic i/o farmacològic en cas que sigui necessari.

I si voleu una ajuda més immediata, amb una freqüència major o més personalitzada, no dubteu en acudir a centres de psicologia com Somni. En ells, els i les professionals de la salut mental us podran escoltar, acompanyar a nivell emocional i ajudar-vos a anar modificant poc a poc els pensaments negatius que mantenen la simptomatologia depressiva. I normalment, en aquests centres no hi ha llargues llistes d’espera i permeten una major flexibilitat a nivell de freqüència, horaris o modalitat de les sessions.

En qualsevol d’aquestes opcions, el primer que trobareu al trucar per demanar ajuda, és un o una professional que us farà una sèrie de preguntes per oferir-vos el servei que necessiteu i us donarà una cita per poder iniciar el vostre procés d’avaluació.

Un cop assistiu al centre, us faran una sèrie d’entrevistes i, fins i tot, algun qüestionari,que pot ajudar als professionals a saber com ajudar-vos de la forma més adequada possible atenent a les vostres necessitats per, posteriorment, iniciar el procés terapèutic per reduir aquestes emocions desagradables i aconseguir que no afectin tant al nostre dia a dia.

Així que ja sabeu, si necessiteu ajuda, aprofiteu aquesta petita empenta per demanar-la, i sinó, compartiu l’article. Us sorprendria la quantitat de gent del vostre voltant que podria necessitar-la.

Esperem que us hagi resultat d’utilitat, que compartiu aquest article i que sigueu per aqui, ja que venen més!

L’Equip de Somni Psicologia.

Hola, ¿ te puedo ayudar?