Com et puc ajudar?

Ajudar no sempre és fàcil. Quan tenim a algú del nostre voltant en un moment emocionalment difícil, ja sigui perquè han perdut a algú, perquè li han donat una mala notícia o té un problema; què podem fer? 

Hi ha diverses maneres d’intentar ajudar a algú, i cada una d’elles té les seves avantatges i els seus inconvenients. Tinguem present que podem dur a terme més d’un rol, depenent del moment i de la situació, i que serà justament aquest equilibri el que proporcionarà una ajuda més eficaç. 

 

  • El/la solucionador/a: és quan intentem ajudar fent-ho absolutament tot per a aquella persona. Li fem el menjar, recollim, anem a comprar, solucionem qualsevol inconvenient… En alguns moments pot ser necessari ja que la persona potser no es val per sí mateixa, però tinguem en compte que l’estem col·locant en una posició de dependència que, en certs moments, l’immobilitzarà en un rol passiu i li costarà tornar a agafar la responsabilitat de la seva vida. Per això, en cas que sigui necessari, haurà de ser temporal i li haurem d’anar cedint (dins del possible) la gestió d’aquests assumptes per a que recuperi autonomia. 
  • El/la guia: l’ajuda com a guia sempre esdevé des del consell. Oferim idees i opcions per a que pugui gestionar el moment difícil. Tot i que pot ser molt útil, hem de vigilar no caure en el judici i les ordres des del nostre punt de vista; cadascú té una percepció i una vida emocional, i potser el que ens va bé a nosaltres no li resulta igual d’efectiu a l’altra persona. 
  • El suport emocional: escoltar, validar, ser al seu costat. Acompanyar en l’emoció des de l’empatia pot resultar una manera molt interessant d’ajudar en un moment difícil. Sabem que de vegades és fins i tot frustrant, ja que sentim que aquelles emocions no són les que volem que senti aquest ésser estimat, però probablement li senti bé sentir que són lògiques. De nou, s’ha de vigilar no sobrevictimitzar a la persona; té dret a sentir el que sent, però evitem entrar durant un temps perllongat en un bucle terrible d’autocompassió. 
  • El/la canyero/a: és quan donem missatges per tal de mobilitzar a la persona. Són missatges directes i responsabilitzadors en els quals pretenem que la persona agafi un rol més actiu en el seu problema. Poden ser molt útils, ja que la poden ajudar a obrir els ulls en alguns aspectes i tirar endavant, però s’ha d’anar en compte d’oferir-los en el moment i la dosi adequades. Si ens passem o no escollim el moment adient, la persona pot viure-ho com un atac i fer un efecte contrari; que es posicioni més en la passivitat i que eviti tractar el tema amb nosaltres. 
  • L’absent: oferir espai com a manera de cuidar és molt vàlida. A vegades, les persones necessiten tenir un temps per a poder processar el que els està passant al seu ritme. Per això, ser-hi a la distància pot ser molt útil, sempre i quan siguem conscients de trobar maneres de que sàpiguen que hi som. Si ens allunyem massa, la persona pot acabar sentint-se massa sola, fet que no l’ajudarà en el processament.  
  • El/la planificador/a: proposar plans diversos per a que es distregui, sortir a fer activitats o de festa, muntar dinars o sopars… tenir una vida més diversa i enriquidora per a que la persona no es senti ni sola ni sense saber què fer, pot ajudar-la a reconnectar amb moments positius i valuosos de la seva vida. Emperò, compte en pressionar de més. De la mateixa manera que absentar-nos massa pot ser contraproduent, insistir en fer plans pot esdevenir esgotador per a la persona. Pot necessitar moments per a viure les seves emocions, i pot sentir-se culpable al declinar invitacions constantment, fins al punt de sentir que estan fallant-nos. 
  • L’ós amorós: abraçades, afecte, mimos, carinyitos. Oferir consol a través del contacte físic pot ser molt agradable, ja que ens ajuda a connectar amb la persona trista i que es senti confortada des d’un punt de vista molt més orgànic. S’ha de tenir present que hi haurà qui no vulgui o no li valgui aquest tipus de confort; o que en certs moments li resulti fins i tot asfixiant. 

 

Així doncs… com sé quin rol he de dur a terme per a ser realment d’ajuda? És molt més fàcil del que sembla… preguntant-ho! D’aquesta manera, oferirem l’ajuda que necessita, ens sentirem totes i tots molt més còmodes, i estarem proporcionant-li a la persona un rol més actiu en la gestió d’aquesta situació. 

 

Esperem que us hagi resultat molt interessant com sempre! Fins dimecres vinent! 

 

L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *