A la nostra societat un percentatge bastant elevat de la població avorreix la lectura i l’escriptura.
Això és degut a que tendim a reduir aquestes habilitats al context acadèmic. Les considerem únicament una eina per a treure bones notes a l’escola, aconseguir estudis superiors o una posició laboral privilegiada, el que la converteix en una exigència més que pot suposar fracassar o no a nivell acadèmic.
I a qui li agrada haver de gestionar la frustració de fracassar?
La resposta és clara. A ningú.
Però la realitat és que la utilitat d’aquestes habilitats va molt més enllà del món acadèmic, permetent-nos desenvolupar el nostre pensament, creativitat, autonomia, comunicació i, fins i tot, la interacció amb els altres i amb el medi.
No obstant això, tot i tractar-se d’habilitats tan essencials, el seu aprenentatge no és gens senzill i trobem molts nens i nenes que presenten dificultats en el moment en que comencem a treballar-les, el que suposa traves importants a l’hora de motivar-los/les a desenvolupar dites habilitats.
Segons el manual de diagnòstic DSM-5, “entre un 5 i un 17% de la població presenta trastorns específics de l’aprenentatge”, com serien la dislèxia, la disgrafia o la disortografia. I a aquests hauríem de sumar-hi tots aquells nens i nenes que no complirien dit diagnòstic, però que també presenten dificultats en l’adquisició d’aquestes habilitats.
Així doncs, ens trobem davant d’un percentatge molt elevat de la nostra població que possiblement odiarà llegir i escriure en un futur, perdent la possibilitat de desenvolupar àrees molt importants del seu dia a dia.
Què podem fer al respecte?
En primer lloc, i més important, si el problema es troba en la concepció que tenim i transmetem de la lectoescriptura, hauríem de canviar dita concepció. I això és quelcom senzill: si no volem que els nostres nens i nenes comprenguin aquestes habilitats únicament des d’una perspectiva acadèmica, no ho convertim únicament en quelcom que es fa a l’escola.
I, si no volem que es converteixi en una exigència, no exigim uns resultats ni castiguem no arribar a assolir-los.
Comparem el nombre de nens i nenes que odien la lectura o l’escriptura amb el nombre que odien la televisió o els jocs. Només mirant al nostre voltat, sense necessitat de conèixer les xifres exactes, ja podem veure que parlem de nombres molt diferents, no?
La diferència es troba en que la televisió o els jocs són espais de diversió sense exigències i, tot i que sembli mentida, existeixen diferents formes de convertir la lectoescriptura en espais d’aquest estil.
A continuació, us deixem algunes idees:
- Jugar al “veo veo” amb la lletra inicial: Un joc tan clàssic i senzill com aquest els ajudarà a conèixer les lletres de l’abecedari sense relacionar-ho amb l’àmbit educatiu.
- Stop: Qui no ha jugat mai a aquest clàssic joc de velocitat? Dibuixem una taula, diem una lletra i hem d’omplir tots els ítems (nom, ciutat, aliment, programa de televisió…) amb paraules que comencin amb aquesta lletra abans de que acabi l’altre.
- Construcció amb daus de lletres: Aquests poden ser una gran eina per als nens i nenes que els encanten els jocs de construcció i ens permeten jugar a construir paraules, frases, o simplement, trobar algunes lletres.
- Mots encreuats o sopes de lletres adaptats als seus interessos, ja siguin dibuixos animats, pel·lícules, videojocs o qualsevol cosa que els agradi.
- Jugar a inventar històries junts/es: Podem escriure-les, dibuixar-les i fer una portada per guardar el nostre propi conte.
- Dir paraules amb les lletres de les matrícules dels cotxes: Heu jugat alguna vegada? És tot un clàssic!
- Jocs de pistes o de trobar el tresor: Són una oportunitat per a treballar la lectoescriptura adaptada a tots els nivells ja que ens permet jugar amb proves i pistes que vagin des de la identificació grafema-fonema, fins la lectura d’enigmes llargs o complexos.
I no oblideu introduir la lectoescriptura en les tasques i en els nostres hàbits del dia a dia, demanant que ens ajudin a fer la llista de la compra, a escriure whatsapps als nostres familiars i amics/gues, llegint junts/es receptes per triar el sopar que volen…
Esperem que l’article us hagi resultat interessant i si teniu qualsevol pregunta i/o comentari no dubteu en escriure’ns!
L’Equip de Somni Psicologia