Quantes vegades has començat a un lloc nou (estudis, feina, entorn social) i t’has sentit tens/a perquè temies que et rebutgessin? Quants cops has repassat una vegada i una altra les teves accions, o t’has frenat a l’hora de dir quelcom, per por a que deixessin de voler estar amb tu o et jutgessin?
Tot això és por al rebuig, i és una por habitual i molt comprensible tenint en compte que els humans som éssers socials. Si ho pensem bé, vivim en un entorn que fomenta i promou la interacció social (més encara en societats cooperativistes, com les mediterrànies) i que el rebuig suposa un malestar i un atac a l’autoestima.
De fet, segons un estudi realitzat per la Universitat d’Alabama (2006), el rebuig social en infants pot portar greus conseqüències en el seu desenvolupament. El fet de no tenir un entorn social, l’infant viu més situacions d’estrès, de manera que la seva maduració socio-cognitiva es veurà mermada, de la mateixa manera que no tindrà l’oportunitat d’adquirir les habilitats socials adeïents. I aquí tenim un peix que es mossega la cua.
Així doncs, avui us volem donar alguns consells per tal de procurar gestionar el rebuig social de la millor manera possible, sent conscient que no està sota el nostre control el fet de caure bé o malament. Per tant, com podem portar-ho “millor”?
- Fuig de qualsevol escenari mental alternatiu: Sí, d’acord. Sentir que ens rebutgen és molt dur, però imaginar-nos un escenari imaginari en que ens volen només farà que la realitat ens esdevingui més difícil de digerir, i faci més mal.
- Viu les emocions: no intentis minimitzar el que ha passat. No té cap sentit ser “valent” o “valenta”. Connecta amb el que sents i expressa-ho, ja que tens tot el dret.
- Accepta que no podem agradar a tothom: tenim limitacions. Sigues conscient que, per més que t’esforcis, hi haurà gent a la que no li cauràs bé. I està bé! És normal! Al final, per gustos, colors!
- No, no és personal: és molt fàcil decidir auto-boicotejar-te pensant en tot allò que no t’agrada de tu mateix/a. Però pensa que el rebuig no és personal en sí, simplement no encaixes amb la manera de fer o de ser d’aquesta persona. No et fa ser pitjor per això. Hi ha moltes altres persones que gaudeixen de com ets! I si no les has trobat encara, no pateixis! Ja arribarà! Pots provar de conèixer persones noves en diferents cercles o ambients, ja veuràs!
- Sense pedestals: sovint, idolatrem a aquelles persones que ens rebutgen. Quin sentit té? Simplement ens potencia el punt anterior: l’auto-boicoteig. Així, et proposem que procuris deixar d’ignorar qui t’estima, i parar l’admiració de qui et rebutja. Tingues present quan tu has rebutjat a algú: no odiaves a aquella persona, sinó que probablement senties pena o fins i tot vergonya.
- Tampoc cal atacar!: de la mateixa manera que no va amb tu, tampoc va amb ells/es! No hi ha una intencionalitat a l’hora de no encaixar, de manera que no té sentit castigar-los/les.
Així doncs, si sents que ets rebutjat/da per una altra persona (amistat, familiar, o possible parella), sigues conscient, accepta-ho i intenta cuidar-te. Evita jutjar-te, prent-te el teu temps per tu, fomenta veure’t amb persones que sí t’accepten i, si t’és possible, empra l’humor com a mecanisme d’assimilar l’esdevingut.
Recorda que la primera i principal relació de la teva vida és amb tu mateix/a. I ha de ser la més sana! I si notes que t’està costant gestionar i assimilar aquest rebuig, escriu-nos! Ens encantarà ajudar-te!
L’Equip de Somni Psicologia