Com ser més resilient?

En èpoques tant convulses com l’actual, apareixen molts termes a la opinió pública amb els quals potser no estem familiaritzats/des. Després de tant temps en situació de pandèmia, la paraula Resiliència està a molts mitjans. 

En psicologia, s’entén que la resiliència és la capacitat d’un ésser humà a recomposar-se després d’una situació traumàtica, i ser capaç de poder reestructurar els seus recursos psicològics per tal d’arribar a tenir una vida feliç.  

El principal referent d’aquest concepte és el psiquiatra i neuròleg Boris Cyrulnik, escriptor de varis llibres, sent el més famós “Los patitos feos”, en que ens parla sobre algunes històries de resiliència, entre les quals està la seva pròpia. 

Segons aquest autor, per a que una experiència sigui traumàtica, cal dos factors; l’esdeveniment en sí, i la interpretació en el nostre imaginari del mateix. Depenent de com interpretem aquella situació, ens marcarà vitalment en major o menor manera. En la infància, això és influenciat per com veiem que reacciona la nostra xarxa familiar i de recolzament. 

Què està a les nostres mans? Segons el Dr. Cyrulnik, el que ens pot ajudar a fomentar la resiliència en les nostres vides es basa doncs en nosaltres i en qui ens envolta. Primerament, treballar en nosaltres, en el nostre món interior. Això implica conèixer-nos, cuidar-nos i aprendre a confiar en les nostres capacitats. També resulta rellevant ser capaços i capaces d’identificar els nostres estats emocionals de manera adequada. 

D’altra banda, caldrà crear vincles afectius sòlids, en els que puguem recolzar-nos i compartir com ens sentim. Si no obtenim ajuda després d’un moment traumàtic, ens resultarà molt més complicat ser resilients. De fet, si un infant maltractat obté recolzament i no se’l culpabilitza, podrà sobreviure sense traumes a moments complicats. 

Us oferim alguns consells concrets per tal de fomentar la resiliència en les vostres vides: 

  • Mireu endins: l’autoconeixement resultarà la clau per tal de poder sobreposar-vos i integrar els canvis de manera adequada. Conegueu quines són les vostre principals fortaleses i habilitats, per tal de poder dissenyar unes metes objectives i uns mitjans realistes. Tingueu presents les vostres emocions, i les tècniques que us funcionen per a gestionar-les.
  • Confieu en vosaltres: molt lligat a l’anterior consell però no menys important. Procureu apostar per la vostra persona i per la vostres capacitats. Sovint, és el nostre propi discurs intern d’automenyspreu el que no ens permet avançar.
  • Demaneu ajuda: compartiu l’experiència, demaneu ajuda a les persones que us estimen per tal de compartir i integrar les emocions que esdevenen. I si ho valoreu necessari, demaneu ajuda a un/a professional.
  • Envolteu-vos de gent que sumi: busqueu tenir a persones que us aportin, us recolzin i us generin confiança i seguretat. D’aquesta manera, serà més fàcil que pugueu compartir i créixer plegades.
  • Gestioneu les emocions, no els impossibles: quan les situacions estan fora del nostre control, intentar controlar-les suposarà una font d’estrès i frustració que no ens ajudarà a avançar. Enlloc d’això, procureu centrar-vos en donar espai a les emocions que sentiu i gestionar-les de manera sana.
  • De tot s’aprèn: cada situació complexa ens ajuda a adquirir noves eines, de manera que centrar-nos en aprenentatges també ens ajudarà a tirar endavant, i no quedar-nos estancats/des en el trauma.
  • Flexibilitzeu amb les metes clares: tant important és tenir els objectius clars com poder flexibilitzar en les maneres d’assolir-los. Els factors externs poden forçar-nos a haver de re-pensar com fer-ho, ja que seguir amb el pla anteriorment establert no serà viable, però això no fa que renunciem al que volem aconseguir.
  • Potencieu la vostra creativitat: si volem poder ser flexibles, serà important que pensem de maneres diferents a les que estem acostumats/des. Per això, fomentar la creativitat de la manera que més gaudim ens ajudarà a diversificar opcions.
  • Meditar ajuda!: aprendre i practicar mindfulness o consciència plena podrà afavorir a centrar-nos en el que està passant, enlloc de quedar-nos atrapats/des en experiències passades o donar massa voltes a possibles futurs. D’aquesta manera, podrem gestionar les coses pam a pam i amb la situació real.
  • El sentit del humor com a eina: riure és una manera de cuidar-nos. Si aprenem a riure’ns de les adversitats, podrem veure també els aspectes positius de les situacions, la qual cosa ens ajudarà a portar-les d’una manera més lleugera i trobar noves maneres d’adaptar-nos. 

 

Tingueu en compte que segons el Dr. Cyrulnik, la vida torna després d’un desastre, tot i que potser ho fa d’una manera diferent! 

Esperem que us hagi resultat útil aquesta entrada! Fins el proper dimecres! 

L’equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *