Dir no als nostres infants

“Vull que tingui tot el que jo no he tingut”, “vull que sigui feliç”, “no vull que ho passi malament”. Aquestes són algunes de les frases que és normal que sentim i diguem com a pares i/o mares, i encara que a priori pugui semblar d’allò més normal que vulguem que els i les nostres nenes siguin felices, voler ficar-los/les dins d’una bombolla de felicitat i protegir-los/les de tot, pot acabar generant-los molts més problemes que els que pretenem evitar. 

No és dolent voler que els nostres infants siguin feliços, al contrari, però sí que és un problema quan només volem que siguin feliços/ces. Això té un impacte negatiu en la seva salut mental: 

  • Problemes per a identificar i comunicar emocions no desitjades pels seus pares: dir que estan bé quan no ho estan. 
  •  Al no avorrir-se, no espremen ni fomenten la seva creativitat. 
  • Generen dependència a aquesta bombolla de felicitat i cada vegada necessiten més coses per a mantenir aquesta sensació. 
  • Baixa tolerància a la frustració, no s’acostumen al fet que els posin límits o els diguin que no. 
  • Dificultat per a gestionar i resoldre conflictes per si sols sense els seus pares. 

És normal que dir “no” als nostres fills i filles ens faci dubtar sobre les nostres pròpies decisions, sentir culpa, ràbia, frustrar-nos… però hem de tenir clar que ho fem per ells/es, per al seu benestar, ja que totes les emocions són necessàries, també les desagradables, i és important que les experimentin per a aprendre a tolerar-les i gestionar-les de la millor manera possible. 

Per a intentar sentir menys culpa i ajudar-nos a dir “no” i posar límits, podem tenir en compte les següents idees: 

  • Aprèn a diferenciar necessitat i desig: Que el teu o la teva peque tingui gana o son, és una necessitat i, per tant, intentarem ajudar-lo/la a satisfer aquesta necessitat. Que el teu nen o la teva nena vulgui una joguina o una llaminadura és un desig, no li passarà res per no satisfer-ho, és més, pot ser una oportunitat per descobrir la frustració i per donar-li les eines per a aprendre a gestionar-la. 
  • Escolta les teves necessitats: És difícil pensar en les teves pròpies necessitats quan has de dedicar gran part del teu temps a satisfer les necessitats d’una altra persona que depèn de tu, però és molt important que escoltis el que necessites. Potser no passa res si avui estàs cansat/ada i prefereixes anar a casa enlloc d’anar al parc, o necessites deixar als teus fills/es amb algú per a fer aquests encàrrecs que portes tant de temps posposant i no has de sentir culpa per això. Si les nostres necessitats no estan cobertes ens serà molt més complicat satisfer les dels nostres fills/es.  
  • Segueix el teu instint: Si creus que alguna cosa no és adequada per al teu fill/a mantén-te ferm/a en la teva decisió. Sempre hi haurà una altra gent que jutjarà, que no estarà d’acord amb la teva decisió. El teu o la teva peque sempre tindrà companys/es que sí que tenen això, o sí poden fer allò, i és normal que això a vegades ens faci dubtar o sentir culpa, però el nostre instint està per a això, per a guiar-nos a prendre les decisions que creiem que són les adequades. 

És normal que dir “no” se’ns faci complicat, sobretot a persones que estimem, però és imprescindible fer-ho i aprendre a gestionar la culpa que això ens pot generar, ja que els beneficis que ens aportarà a nosaltres i a ells i elles sempre superaran amb escreix les emocions desagradables que ens pugui generar. 

  

Fins a la setmana que ve! 

  

L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *