El dol en la infancia

Tant la mort com el procés de dol, continuen sent un tabú en la nostra societat, alguna cosa que intentem ocultar o que ens costa compartir. No deixa de ser curiós i incoherent, ja que tots i totes en algun moment patirem algun tipus de pèrdua i passarem per un procés de dol, és una cosa inevitable. 
 
I és que un error molt comú és entendre el dol com un procés que ocorre només després de la mort d’algú. Moltes vegades els nens, nenes i adolescents passen per processos de dol i de pèrdua, com per exemple un desengany amorós, la separació dels pares o un fracàs acadèmic; i per a ells i elles el procés és el mateix que el que passem davant una pèrdua. 
 
Existeix la falsa creença arrelada que podem protegir els nens i nenes del patiment i del dolor, i que la millor manera de fer-ho és evitar mostrar-nos vulnerables, evitar mostrar el nostre propi patiment, el nostre dolor i en definitiva els nostres propis sentiments. 
 
Ja us anticipem que això no funcionarà. Per què? 
 
Perquè el que els estem ensenyant als nens i nenes és a ignorar les emocions, amagar-les i guardar-nos-les per a nosaltres mateixos/es i no expressar-les. I no sols això, els estem traient l’oportunitat d’aprendre com gestionar aquestes situacions, ja que mostrar el nostre propi patiment i que ells i elles també puguin viure-ho amb nosaltres, ens permet que obtinguin les eines perquè, quan es trobin en aquestes situacions, sàpiguen com gestionar-les i disposin de les eines per a poder tirar endavant. 
 
Així doncs, ocultant totes aquestes emocions no els estem protegint, sinó tot el contrari, els estem eliminant l’oportunitat d’aprendre i de poder gestionar de manera òptima el seu procés de dol quan els arribi perquè, encara que no vulguem, els arribarà. 
 
Entenent llavors que és inevitable que els nens i nenes passin per aquest procés, quines diferències podem trobar entre el seu procés de dol i el d’un adult/a? 
 
El dol infantil és més curt, ja que els infants no poden sostenir de manera prolongada sentiments i emocions com el dolor o el sofriment. Pot haver-hi períodes en els quals sembli que s‘ha oblidat aquesta pèrdua i que la seva actitud i les seves emocions no vagin acord amb això, però és simplement mera supervivència. 
 
 
– Els nens i nenes tendeixen a expressar aquest dolor i aquest procés de dol durant activitats, jocs o en altres moments d’oci. En aquest moment és on solen aparèixer o fer referència a aquestes emocions i no tant en les seves conductes o a parlar de manera oberta sobre aquestes emocions. 
 
 
També pot ser que les emocions que apareguin durant el procés de dol no tinguin res a veure amb les emocions que esperaríem en aquesta mena de situacions (estar tristos, plorar, desconsol). I és que moltes vegades apareixen conductes com a ràbia, agressivitat o fins i tot a vegades no apareix cap mena de conducta que puguem relacionar amb el dol. És normal i forma part del procés, i en cada infant trobarem la manera de poder treballar-ho i gestionar-ho. 
 
 
En l’adolescència el dol és molt més semblant al de l’adultesa però, com sabem, en aquesta època es viu tot molt intensament, les emocions estan molt a flor de pell. Per això, altres tipus de dol com la pèrdua d’una amistat, un desamor o un fracàs acadèmic, es pot viure com un procés semblant al de la pèrdua d’algú, amb una càrrega emocional molt elevada. No volem desvalorar això o pensar que estan exagerant, per a ells i elles és així i cal tractar-ho com un dol, de la mateixa manera. 
 
 
I, sabent tot això, com podem ajudar com a adults i adultes? 
 
A partir dels 6 anys es recomana que puguin començar a formar part dels rituals que acompanyen la pèrdua d’algú, com pot ser un tanatori, un funeral… Tenint en compte que caldrà anticipar-los què es trobaran allà, que passarà a cada moment, per a que puguin a saber què és el que esdevindrà. També és important que tinguin una figura de referència, algú pròxim que estigui al seu costat tota l’estona i que pugui contestar tots els seus dubtes, sempre adequant el llenguatge perquè el nen o la nena sigui capaç d’entendre-ho. Per a ells i elles és una cosa nova que els generarà molta curiositat i molts dubtes, i és important poder respondre’ls tots, adaptant-los a la seva edat i comprensió. 
 
 
Quan haguem de comunicar la mort d’algú, a més d’adequar-ho a l’edat del nen o nena, és important que ho faci un parent pròxim o una persona referent per a ell/ella, intentar no haver d’esperar molt temps des de que ha transcorregut i buscant un entorn en el qual el nen o la nena se senti còmode i tranquil/l·la. 
 
 
Quan ho comuniquem, procurem no utilitzar expressions que puguin confondre a l’infant: la persona s’ha anat, la persona s’ha quedat adormida. Aquest tipus d’expressions poden generar por a no voler anar-se‘n a dormir per por de no despertar-se, pot generar dependència a no poder separar-se de les persones del seu entorn per por de que no tornin. Adequar el llenguatge, però ser clars per a evitar aquest tipus de confusions. 
 
 
Brindar espais en els quals expressar-se emocionalment, no sols el nen o nena sinó també nosaltres mateixos/es. Que siguin capaços de veure el que estem sentint nosaltres, i ajudar-los a entendre, posar paraules i gestionar el que estan sentint ells o elles. 
 
En l’adolescència és molt important que siguem els i les adultes qui brindem aquest espai, ja que moltes vegades els i les adolescents, per a no semblar diferents al seu entorn, o simplement perquè creuen que ells/es sols/es ja poden amb tot això, tendeixen a no expressar aquestes emocions. És important que brindem aquest espai, encara que pot ser que després ells o elles no ho acceptin i ho rebutgin. 
 
 
Intentar buscar una manera de reacomodar a la persona que ha mort en la nova realitat. Per exemple, buscar un espai en l’entorn que ens permeti recordar a aquesta persona en aquest espai (un lloc especial, un arbre…). Que en aquest espai el nen o nena trobi la manera de poder explicar-li alguna cosa, o si vol treure records, emocions… I és que moltes vegades un espai exterior, físic, facilita el poder treure tots aquests pensaments i/o emocions. Òbviament sempre acompanyat/ada d’un adult/a de referència que pugui anar ajudant a posar paraules i a gestionar-ho. 
 
 
 
Esperem que l’article d’avui us hagi resultat interessant i útil per a aquests moments en els quals no sabem com actuar amb els nens, nenes i adolescents. Fins la setmana vinent! 
 
L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *