El meu infant menteix…

No ens enganyem, tot i que les mentides estan molt mal vistes, són un mecanisme adaptatiu que ens ajuda a relacionar-nos socialment en moltes ocasions. Ens permeten integrar-nos en grups socials, defensar-nos davant possibles conseqüències aversives i a aconseguir alguns objectius propis, al mateix temps que ens eviten molts conflictes socials.  

Tot i així, el seu bon ús és molt complicat i, sovint, ens porta a patir molts conflictes associats a elles a causa de la falta de confiança que generen al ser descobertes.  

Tots i totes diem mentides a vegades, i intentem viure trampejant els moments en què aquestes poden portar-nos directes a la desgràcia. Però quan altres persones ens menteixen, sentim que la nostra relació es veu minvada.  

I què passa si qui et menteix és el teu propi fill o la teva pròpia filla?  

En aquests casos podem arribar a sentir que el nostre vincle, aquest tan important que portem cuidant des de fa tant temps i que vivim amb tanta intimitat i afecte, es trenca.  

No obstant això, és totalment natural que els nens i nenes d’entre 5 i 6 anys comencin a dir mentides per a explorar, deguda la necessitat de donar resposta a les situacions socials que esmentàvem anteriorment.  

De fet, els infants no menteixen perquè sigui divertit dir mentides, sinó perquè hi ha una situació que han de gestionar, igual que ens passa a les persones adultes. L’única diferència és que, a través dels anys, aprenem moltes eines que ens ensenyen a resoldre les situacions sense necessitat de recórrer a les perilloses mentides, i els teus fills/es encara no les tenen.  

Llavors hem de deixar que menteixin o hem de renyar-los?  

Si bé és cert que hem d’actuar davant una situació així, és important no reaccionar d’una forma desproporcionada davant les mentides. Hem d’intentar mantenir-nos calmats/ades i establir un espai de comunicació segur per a ell o per a ella.  

 Els objectius que hauríem d’intentar aconseguir són:  

• Comprendre què l’ha portat a mentir i validar les emocions que l’ha dut a això. Normalment, les mentides sempre van lligades a emocions desagradables i, possiblement, malgrat haver fet alguna cosa malament, la causa ha estat un possible malestar.  
• Poder expressar com ens sentim davant la seva mentida i quines conseqüències pot tenir que ho faci de manera recurrent.  
• Proporcionar estratègies alternatives per a aconseguir allò que necessitava sense haver de recórrer a les mentides. Així, li facilitarem el treball en un futur i no necessitarà mentir.  

Si us fixeu, mantenim la tècnica del sandvitx de la qual tant us hem parlat per a ser assertius/ves amb els nens i les nenes (comentari agradable, desagradable i agradable de nou).  

Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a ajudar als i les nenes en la seva gestió de les relacions socials, al mateix temps que facilitar la comunicació en família.  

Fins a la setmana que ve!  

 L’Equip de Somni Psicologia