Es poden heretar les pors?

Coneixes algun nen o alguna nena que presenta les mateixes pors que algun dels seus progenitors?  

Sovint, ens arriben casos de menors amb pors molt intenses i molt limitants. Moltes d’elles, són les pors típiques del període de desenvolupament en el qual es troben i, treballant-les en les sessions i a casa, observem una evolució positiva relativament ràpida.  

No obstant això, a vegades, apareixen nens i nenes amb pors menys comunes per a la seva edat i, quan explorem, ens comenten que altres membres de la família també presenten aquesta mateixa por.  

Creieu que una por o una fòbia es pot heretar?  

Molts estudis han explorat sobre aquest tema i continuen fent-ho, però, de moment, sembla que no hi ha cap que hagi pogut demostrar que les fòbies s’heretin.  

Tot i així, sí que hi ha molts factors de criança que han demostrat que poden influir en el desenvolupament de les pors, i fins i tot, podrien explicar aquest factor de transmissió generacional de pors i fòbies.  

Avui parlarem principalment de dos factors: La imitació com a mecanisme d’aprenentatge i el reforç de l’evitació.  

En primer lloc, la imitació representa un dels principals mitjans d’aprenentatge per als nostres nens i nenes. És una eina molt potent i molt beneficiosa, però, davant situacions en què els progenitors presenten una por irracional, els menors poden imitar les conductes d’evitació que aquests fan i generalitzar-ho com a conductes pròpies.  

En segon lloc, si nosaltres considerem que l’estímul temut és realment perillós, reforçarem als nostres nens quan l’evitin. Això ocorre de manera natural per a afavorir la protecció dels infants davant situacions perilloses. Els ensenyem a evitar-les per afavorir la seva supervivència. 

Però, què passa si la situació realment no és tan perillosa?  

En aquest cas, estarem creant una nova por en el nostre nen o la nostra nena que podria ser irracional.  

Llavors, què podem fer per a evitar que les nostres pors afectin als infants?  

• Conèixer i intentar gestionar les nostres pròpies pors. Són adaptatives? És molt important identificar quines coses ens espanten i, decidir, prèviament, si volem ensenyar-li o no al nostre nen o nena.  
• Fer d’exemple en l’afrontament de les pors, mostrant la prudència, però també l’afrontament de situacions menys perilloses.  
• Educar la prudència i la detecció de les pors. Així, podran determinar quines són les seves pròpies pors independentment de les vostres.  
• Validar la por sense reforçar l’evitació. Podem buscar alternatives adaptatives sense haver d’evitar completament la situació temuda, respectant tot que els hi faci por. 

• Demostrar confiança respecte la seva manera d’afrontar les pors fins i tot quan ens fa por veure-ho!  

Esperem que us hagi resultat interessant l’article. Si necessiteu ajuda per a gestionar una situació similar, no dubteu a contactar-nos. Fins a la setmana que ve!  

 L’Equip de Somni Psicologia