Estic evitant?

Clic. Desbloqueges el telèfon per enèsima vegada en els últims minuts. Entres en una xarxa social i et tires una estona mirant vídeos que no t’interessen especialment, però no saps per què, “et tenen enganxat/da”. A l’estona, t’avorreixes i et poses una sèrie. Mires el capítol mentre xafardeges històries d’instagram de persones que coneixes.  

 

Et sona? Què tal et fa sentir això? I el millor… per què ho fem? 

Totes aquestes activitats aparentment rutinàries, són maneres de segregar dopamina. La dopamina és un neurotransmissor relacionat amb el gaudi o el goig. Així doncs, quan jo miro una sèrie que m’agrada, segrego dopamina. Encara que, el que descrivíem anteriorment no semblava especialment de gaudi, no? Això és perquè també són mecanismes magnífics per a intentar evitar les emocions. Quan sento alguna cosa que no vull sentir, puc fer diverses coses: negar-ho, afrontar-ho o evitar-ho. 

Quan parlem d’evitació emocional, normalment ens plantegem persones que usen l’alcohol o altres drogues per a no sentir, veritat? Però també podem parlar de qualsevol altra conducta portada a l’extrem: estar tot el dia amb el mòbil a la mà, fer moltíssim esport, anar de compres constantment, treballar jornades interminables, jugar a videojocs o a jocs d’atzar, no estar *solx ni un segon, no parar per casa en setmanes…  

  

Aquestes conductes són evitacions (aparentment sofisticades, veritat?); maneres de mantenir-nos ocupats/des per a no connectar amb el que ens està succeint.  

Òbviament això no és positiu per a nosaltres. D’una banda, perquè si no sé què estic sentint, no ho resoldré, de manera que es perpetuarà el problema. D’altra banda, somatitzaré; és a dir, les emocions trobaran maneres d’expressar-se a través del cos. I finalment, potser hauré de sustentar conseqüències negatives derivades de la meva conducta d’evitació (per exemple, problemes econòmics per culpa del joc).  

 

Així doncs, et recomanem que intentis revisar-te, donar-te espais per a processar les teves emocions, connectar amb tu mateix/a, i ser conscient del que està succeint! D’aquesta manera, podràs donar una resposta a les teves necessitats!  

  

Esperem que t’hagi resultat molt interessant! Fins a la setmana que ve!  

  

L’equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *