Segur que alguna vegada has sentit la frase: “no és el que dius, sinó com ho dius”. I és que moltes vegades la manera com ens comuniquem amb l’entorn pot fer que el contingut del nostre discurs prengui un significat o un altre, o generi en l’altre persona diferents emocions.
Sol passar que el nostre estil comunicatiu, és a dir, la nostra manera de comunicar-nos, pot sortir-nos de manera molt automatitzada i que no li prestem la suficient atenció. Tot i això, la comunicació és una habilitat que podem entrenar i treballar al llarg de la nostra vida, però primer hem de ser conscients de com ens comuniquem normalment, què generem en els i les altres i, si no és això el que volem, com ens hem de comunicar per canviar-ho.
Tot i que mai és tard per canviar les nostres costums o maneres de fer, considerem imprescindible poder treballar des de ben petits/es la manera com ells i elles es comuniquen. I és que, comunicar-se de manera assertiva amb el seu entorn, els permetrà millorar en l’expressió de les seves opinions, expectatives i emocions i, per tant, millorar la qualitat de les seves relacions personals.
Quins són els tres estils de comunicació?
La comunicació passiva és la utilitzada per persones que amaguen les seves opinions, emocions, necessitats o pensaments. Normalment aquest tipus de comunicació es dona en persones que senten inseguretat respecte a la reacció que tindrà l’altre persona davant del que comunica i que, per tant, prefereixen no comunicar-ho.
Així doncs el contingut del discurs, si n’hi ha, contindrà missatges d’inseguretat i dubte com: “suposo”, “crec que”, “potser…”; deixant el pes de la interacció en l’altre persona.
En el cas dels nens i nenes, representem aquest estil comunicatiu amb una tortuga. I és que la tortuga, quan és sent indefensa, el que fa és amagar el cap dins la closca i, per tant, la resta no pot saber el que pensa, el que li passa o el que sent.
Els nens i nenes que utilitzen aquest tipus de comunicació, solen sentir tristesa, enuig… ja sigui cap als altres però també cap a ells/es mateixos/es, així com ansietat davant les interaccions i una baixa autoestima. A més a més, al no comunicar les seves necessitats, aquestes no son tingudes en compte pels altres, fet que pot portar a conflictes ja que senten que no són valorats/des.
La comunicació agressiva és utilitzada per persones que imposen les seves opinions, necessitats i preferències, sense tenir en compte a l’altre persona, dominant en tot moment la conversa i, fins i tot la relació.
En el seu discurs sol imposar la seva opinió o criteri de manera agressiva, sense deixar que l’altre persona participi en la conversa, utilitzant expressions com: “més et val”, “hauries de”, “si no ho fas…”. A vegades aquest tipus de comunicació també pot incloure crítiques, humiliació, invalidació d’emocions de l’altre, sarcasme, etc., amb l’objectiu d’anular a l’altre i apropiar-se de la conversa i/o la relació.
En el cas dels nens i nenes, representem aquest estil comunicatiu amb un lleó. Com a rei de la selva, el lleó s’imposa a la resta d’animals amb el seu rugit, utilitzant la por que li poden tenir la resta per imposar el que ell vol i sortir-se amb la seva. Quan el molesten no ho explica, sinó que ataca als altres per defensar-se.
Els nens i nenes que utilitzen aquest tipus de comunicació, solen mostrar emocions com ira o agressivitat, mostrar una mirada directa i desafiant i un to de veu brusc o elevat, portant-los a tenir molts conflictes degut al rebuig que provoquen entre els iguals. A més a més, solen sentir-se frustrats/des i enfadats/des, ja que solen ser molt rígids/des i necessiten sortir-se sempre amb la seva.
Per últim, la comunicació assertiva és utilitzada per persones que expressen el que pensen, el que senten i les seves opinions tenint en compte la perspectiva i sentiments de l’altre persona. L’estil assertiu és la comunicació més eficaç, ja que permet a la persona expressar-se i opinar, demanar el que necessita, negar-se al que no vol, o negociar quan ho cregui oportú, sense incomodar, ofendre o dominar a l’altre persona.
El contingut del discurs sol expressar les idees o sentiments d’una manera adequada, sense vulnerar els drets dels altres però respectant els propis, utilitzant expressions com: “què et sembla”, “a mi m’agradaria”, “jo crec que”, “que et sembla si…”. El discurs sol ser positiu i comprensiu, validant els sentiments i emocions que pugui estar sentit l’altre persona.
En el cas dels nens i nenes, representem aquest estil comunicatiu amb un mussol. El mussol és molt savi i parla molt bé, és capaç de dir el que pensa, expressar el que el molesta, donar la seva opinió, fer propostes, però sempre amb els ulls ben oberts per observar com se senten els altres i tenir-ho en compte.
Els nens i nenes que utilitzen aquest tipus de comunicació es mostren tranquils i tranquil·les, ja que són capaços/ces d’expressar el que pensen sense acumular tensions ni tenir gaires conflictes, mostrant-se amables tant cap als altres com cap a elles i ells mateixos. A més a més, comunicar-se de manera assertiva els ajuda a tenir major control de les seves interaccions i amb més capacitat per la resolució de conflictes, millorant també la seva autoestima.
A partir de l’explicació dels diferents estils comunicatius i de la seva personificació en diferents animals, podem crear un munt de jocs, idees i materials per treballar amb els nens i nenes la identificació tant del seu estil comunicatiu com el dels altres, a empatitzar com fan sentir als altres aquests diferents estils, com ens comuniquem en segons quines situacions, què podem fer per comunicar-nos de manera més assertiva, i un llarg etcètera.
Si us ha agradat l’article i voleu que escrivim algunes idees per poder treballar tot això amb els i les peques de la casa, no dubteu en escriure’ns!
Fins la setmana vinent!
L’Equip de Somni Psicologia