La música i els sons han anat des de sempre lligats a l’ésser humà. Abans que existís el llenguatge, s’utilitzaven per a comunicar-se entre ells, o com a eina de supervivència per a avisar-se quan hi havia algun perill. I és que els sons musicals són la base del llenguatge, doncs el nostre to de veu, el ritme, la modulació, etc. posseeixen trets musicals.
Però la música no es troba només en l’origen del nostre llenguatge o de nosaltres com a espècie, sinó que també en el origen de cada persona. Des de que naixem, als pocs dies de vida, som capaços/ces de reaccionar a estímuls musicals: quan el bebè es queda adormit escoltant una cançó de bressol, o es queda relaxat en escoltar els batecs del cor de la seva mare.
Tota aquesta capacitat innata musical, juga un paper molt important en el nostre desenvolupament tant emocional, com social i cognitiu, especialment durant els primers mesos de vida.
Però, com arriba la música des de les nostres oïdes fins a generar-nos emocions?
La música arriba a les nostres orelles a través d’ones sonores, que en arribar a la nostra oïda es converteixen en estímuls mecànics, és a dir, en moviment, fins a arribar a l’òrgan de Corti. Aquest és l’encarregat de transformar aquests estímuls mecànics en estímuls elèctrics, que és l’únic llenguatge que el nostre cervell entén.
Tot i que són moltes les àrees del nostre cervell que s’estimulen o intervenen en aquest procés, a nivell emocional una de les més importants és el sistema límbic. Aquest sistema està relacionat amb les emocions i també amb els instints, i el que fa és activar certes àrees quan el nostre cervell reconeix una melodia.
Per exemple, aquest sistema activa la memòria i l’evocació de records, per això moltes vegades quan reconeixem una cançó no sols ens produeix una emoció, sinó que a més ens evoca algun record que tenim lligat a aquesta música.
A més, aquest sistema també gestiona les respostes fisiològiques del nostre organisme davant de certs estímuls. Quan escoltem o fem música, s’estimulen moltes connexions en moltes àrees cerebrals, no sols involucrades en les emocions sinó també en els sistemes de recompensa, les sensacions, el moviment, la cognició, etc. Per exemple, quan escoltem una cançó que ens agrada el nostre sistema dopaminèrgic genera dopamina, un neurotransmissor que ens fa sentir bé, i que atorga a la música el poder de canviar el nostre estat d’ànim.
Una altra de les àrees que hem comentat anteriorment és el moviment. I és que moltes vegades en sentir o recordar una cançó, seguim el ritme movent el cap, el peu, la cama… I aquest propi moviment també moltes vegades és capaç d’activar-nos, activant també la nostra respiració, les nostres pulsacions, i això pot ajudar a canviar el nostre estat anímic.
Hi ha molts autors que defensen que la música és una de les activitats més complexes de la ment humana, tant d’entendre com d’explicar, i que de totes les arts que hi ha, és la que té més poder de canviar la consciència humana, convertint-la en una poderosa eina per a gestionar les emocions.
I si hem parlat de la importància que té la música, especialment quan som petits, i de la gran capacitat que té per a ajudar-nos al desenvolupament social, cognitiu i també emocional, per què no utilitzar-la més com a eina per a treballar amb els nens i nenes totes aquestes àrees de desenvolupament?
La música permet que aflorin les nostres emocions, sent una bona manera de millorar l’autoconeixement dels nens i nenes, permetent identificar les seves emocions i aprendre a gestionar-les i/o regular-les. També ens permet veure que una mateixa música o situació pot generar sentiments o emocions diferents en ells i elles mateixes que en uns altres, donant lloc a l’escolta activa i a l’empatia per a entendre les emocions de l’altre.
A més, el poder de la música per a canviar el nostre estat d’ànim permet ajudar als nens/es a canviar el seu. Per exemple, en situacions en les quals necessiten estar relaxats/des o en calma, i que encara no són capaces d’arribar a aquest estat per elles o ells mateixos, podem ajudar-nos de la música com a eina per a arribar a sentir-se d’aquesta manera. En altres casos, com per exemple si volem ajudar-los a treure ràbia o frustració, la música ens pot ajudar a alliberar adrenalina, incitant-los a moure’s i expressar-se.
El poder de la música d’evocar records, també pot ajudar els nens i nenes a connectar a través de diferents melodies que relacionin amb diferents emocions, amb aquests records o situacions en les quals s’han pogut sentir així, per a facilitar la identificació i gestió d’aquestes emocions.
Com veieu, la música pot ser una poderosa eina per al món emocional dels nens i nenes, i són infinites les maneres en les quals podem utilitzar-la per al seu benefici.
Esperem que l’article us hagi resultat interessant, ens veiem la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia