L’autoestima només depèn de la imatge del mirall?

Quan pensem en autoestima, pensem sempre en la nostra imatge. Ens agrada el nostre cos? Ens agrada el nostre estil? Pensem que ens queda bé el tall de cabell que duem?

Òbviament, un dels factors que influencien en la nostra autoestima és com ens presentem a la resta. Oi tant que és rellevant! Tenint en compte que vivim en una societat on les aparences resulten tant importants, tendim a reduir-la únicament a la autoimatge física.

Així doncs, quines dimensions conformen la nostra autoestima general?

Una d’aquestes és l’anteriorment mencionada, l’autoestima física. Aquesta, la conforma la nostra aparença, però també el nostre nivell d’energia, els nostres hàbits d’autocura (alimentació, descans, exercici) i, en general, la nostra salut física. Importantíssim, és clar! Ja que el cos és el que ens permet moure’ns, fer, desfer, pensar… viure! Òbviament, xarxes socials com Instagram o Tiktok (i tots els filtres que tenen) ens influencien en aquesta dimensió.

Una altra dimensió està relacionada amb la nostra autoestima professional. Aquesta esta formada per el nostre desenvolupament professional, la satisfacció que tenim amb els nostres èxits, els reptes nous que assolim, el nivell de formació que tenim, la nostra capacitat de fer feina en equip i la orientació que tenim cap als resultats. Xarxes socials com Linkedin influencien molt en aquesta autoestima.

I la següent dimensió, molt unida a la professional, és la nostra autoestima econòmica. Ens agradi o no, vivim en una societat on la capacitat econòmica pot influir en les comoditats de cadascú, per tant haurem de ser conscients que hi ha alguns factors que ens poden influir. Per exemple, pot ser la meva capacitat de controlar les meves despeses, si considero que estalvio i gestiono adequadament el meu patrimoni, si planifico estratègies per augmentar els meus ingressos, i si, en general, em sento satisfet/a amb els ingressos que tinc actualment.

Posseïm una autoestima personal, formada per la percepció que tenim de nosaltres mateixos/es. Així, valorarem el fet de potenciar el nostre autoconeixement, els nostres punts a millorar, la capacitat de regular les nostres emocions, d’actuar independentment i de tenir clares les nostres metes. És a dir, tot allò que està relacionat amb el nostre desenvolupament personal.

Existeix també una autoestima familiar. En aquesta, ens basem en les nostres valoracions sobre la relació de parella que tenim, la relació amb els fills o filles, la relació amb els pares/mares, amb els germans/es, amb la família extensa i amb les mascotes. Val a destacar que influenciarà molt si tenim i/o volem tenir alguna d’aquestes relacions. Per exemple, qui no té fills/es i no en vol tenir, probablement no li suposi cap desgavell.

I a nivell d’amistats? Hi ha també una dimensió de l’autoestima social! Està formada per la empatia i recolzament que sento per part de les meves amistats, la capacitat que percebo que tinc quan pretenc influir en ells/es, el fet de gaudir de companyies que considero estimulants, si participo o no en associacions i/o faig aportacions a la comunitat. Fins i tot, la capacitat que visc posseïr a l’hora de generar sièrgies amb altres persones.

Molt lligada a l’anterior, tenim la dimensió de l’autoestima d’oci. Aquesta depèn del temps que dedico a les meves aficions, a consumir i produir cultura, a l’esport, a gaudir del meu temps d’oci, ja sigui a casa o fora, i a la meva habilitat (i capacitat a nivell temporal) de tenir temps per desconnectar de la meva feina.

I, finalment, tenim una autoestima espiritual, la qual està basada en el fet de sentir que som congruents amb els nostres valors, que assumim responsabilitats i treballem en els nostres punts a millorar; que cuidem el medi ambient i connectem amb la natura, i que dediquem temps per a reflexionar i meditar les coses.

Quan esdevé doncs un conflicte? Quan detectem que hi ha una diferència molt gran entre el nivell actual que tenim de cada dimensió, i el que ens agradaria tenir. Per exemple, si penso que hauria de dedicar més temps al oci del que estic dedicant, sentiré malestar.

En canvi, si sento que el nivell actual d’una dimensió (per més alt o baix que sigui) és semblant al que vull tenir… no hi haurà problemes! Si, per exemple, considero que no dedico temps a formar-me, però tampoc vull fer-ho… estarà bé!

Així doncs, què tal si comencem a practicar l’autocompassió? Escoltar-nos, permetre’ns i no jutjar-nos pot ser una eina de canvi molt més potent que el judici i el càstig al que tendim a entrar. Reforçant cada pas cap on volem anar, ens motivarà i ens ajudara molt més, que no pas entrar en una espiral d’autojudici i autocàstig. Amb calma, podem anar treballant els diversos factors per tal de sentir-nos millor.

Però, recordem! Cadascú fa el que pot amb el que té. És a dir, que si no t’està sent possible, per exemple, cuidar-te tant com t’agradaria… no passa res! És la realitat en la que estàs vivint. Procurarem, poc a poc, millorar-ho. Amb les pauses que calguin. I si necessites ajuda, contacta’ns i mirarem d’acompanyar-te en el teu procés!

Esperem que us hagi resultat molt interessant! Ens encantarà llegir les vostres opinions! Fins dimecres vinent!

L’Equip de Somni Psicologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *