On està el límit de les faltes de respecte?

Sovint, venen famílies al nostre centre comentant-nos que els seus infants els falten al respecte. Tendeixen a esmentar que això va començar amb petits comentaris als quals no van donar importància i que han evolucionat a alguna cosa que no saben com controlar.

Tot i així, quan concretem aquesta demanda i fem una petita exploració de què està passant, cada família situa el llindar entre aquests comentaris inofensius i les faltes de respecte en un lloc diferent.

Això ens fa pensar: existeix un límit universal a partir del qual un comentari es converteix en falta de respecte?

Anys enrere, la resposta era un clar sí. En les escoles i les famílies tendia a predominar un estil de criança autoritari, basat en l’establiment de límits molt clars amb conseqüències bastant més extremes del que avui estem acostumats i acostumades.

En aquella època, tots els nens o nenes que s’expressaven amb un to de veu desafiant ja obtenien una reprimenda, independentment del discurs a nivell de comunicació verbal. Avui dia, per sort, això ha canviat.

Però què implica això?

Aquest canvi implica moltes conseqüències positives. La criança a través d’un estil de criança democràtic ens permet que les persones creixin amb major seguretat en si mateixes, major poder de decisió, millor gestió emocional i una salut mental més sòlida.

Tot i així, amb aquest canvi, perdem la fermesa d’aquest llindar entre el que és correcte i el que no ho és, atès que ens centrem en la individualitat de cada menor per a ajudar-lo a gestionar el seu dia a dia i posem els límits en el moment en què considerem que alguna cosa li pot portar conseqüències aversives a aquesta personeta en concret.

Això implica que una família pot considerar com falta de respecte un comentari amb un to de veu més agressiu, mentre que una altra família ho considerarà un comentari desafortunat i únicament contemplarà com una falta de respecte un insult o un cop.

Aquesta diversitat entre famílies en principi no és considerada un problema. Cadascú té dret a posar els límits on consideri i assumir les conseqüències que això suposi a casa seva.

Però quines conseqüències pot tenir aquesta diversitat d’opinions per al desenvolupament del nen o la nena?

Les conseqüències són moltes i molt diverses però el nucli central entre elles serà la falta de coherència en els límits.

Aquesta apareixerà a causa de la falta d’acord entre els límits en els diferents entorns: casa, escola, extraescolars, institut, amistats, parella, lloc de treball…. Cadascun d’ells establirà límits i conseqüències diferents, el que suposarà una gestió emocional molt més difícil d’aquests.

Com podem evitar-ho?

Hem d’intentar establir uns límits que no només es basin en el compliment dels drets i deures de tots els membres de la família, sinó que també tinguin en compte les conseqüències que pot implicar la conducta dels nostres nens i nenes en tots els altres entorns en els quals probablement es van a moure en un futur.

Esperem que us hagi resultat interessant l’article i que us ajudi a analitzar com estan sent els límits a les vostres cases. Fins a la setmana que ve!

L’Equip de Somni Psicologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *