En moltes ocasions, quan algú ens diu alguna cosa que ens fa mal o ens senta malament, ens plantegem justament aquesta pregunta: Per a què li diré res?
Vegem. Què ocorre quan jo no estableixo un límit?
Si una persona realitza un acte o diu alguna cosa que em genera un malestar i no li ho comunico, passen dues coses. Primera, la persona no s’assabenta, per la qual cosa és molt probable que aquest esdeveniment torni a repetir-se en un futur. I sí, sabem que hi ha gent que, malgrat explicar-li el que ens ha generat, ho repetirà igualment. Però en aquest moment, nosaltres serem els i les qui decidirem si volem continuar donant oportunitats i espais a aquesta persona, o si canviarem la nostra relació amb la mateixa. Perquè… de veritat vols relacionar-te amb algú que no et respecta?
D’altra banda, el que també succeeix és que la nostra autoestima cada vegada anirà a menys. Si jo no em defenso, acabo integrant que “no tinc dret a defensar-me” per tant, “no mereixo defensar-me”. Això és altament destructiu perquè llavors, cada cop més sovint i fins i tot amb més intensitat, acceptarem situacions, contextos i actes que ens fan mal. I, en el pitjor dels casos, ens culparem a nosaltres mateixos/es per això: “clar que ha fet això, és que em mereixo el pitjor, és per culpa meva”.
Una vegada entenem la importància d’establir límits i comunicar les nostres emocions i necessitats, la pregunta òbvia que ens pot aparèixer és: “I com faig això?”. Amb assertivitat!
Podem parlar amb la persona i, inicialment, empatitzar amb ella, perquè ja sabem que realment no pretenia fer-nos mal.
Tot seguit, és important que expressem el que aquest fet/comentari/moment ens ha fet sentir, amb un llenguatge emocional: “he tingut por de”, “he viscut com que no t’importava”, “m’ha molestat perquè”. Important! Sempre parlarem de la conducta concreta, no de la persona. És a dir, no li direm “m’has fet sentir” sinó “aquesta broma m’ha fet sentir”. D’aquesta manera, no sols estarem sent fidels a la realitat (la persona no és dolenta, clar que no!), sinó que evitarem que se senti especialment atacada.
I per finalitzar, podem intentar trobar una manera de negociar la nostra relació, perquè cobreixi tant les seves necessitats com les nostres: “Què et sembla si m’avises del que no t’està agradant abans, de manera que puguis expressar-m’ho d’una altra forma, i no ens generi tant de malestar a cap de les dues?”.
Recorda que posar límits a les persones del teu voltant no significa que vagin a rebutjar-te ni que es vagin a enfadar, sinó que podreu conjuntament desenvolupar una relació que satisfaci a totes dues parts.
Ens veiem el dimecres que ve!
L’Equip de Somni Psicologia