Hi ha gent més introvertida que altra, però el que està determinat és que som éssers socials que necessitem compartir les nostres alegries i, més encara, les nostres preocupacions. Hi ha gent més reservada a explicar o compartir aspectes complicats o personals, per por a preocupar-se més o a preocupar els altres.
Ens relacionem amb altres persones per diverses causes: per informar, per interès, per desfogar-nos, per a que ens consolin, per sentir-nos validats/des, tant emocionalment com racionalment; per tenir més punts de vista, i fins i tot per obtenir nous coneixements o visions que ens poden fer canviar la nostra principal visió de les coses.
No relacionar-se o no compartir els nostres pensaments, interpretacions o accions pot dur una sèrie de conseqüències. Ens pot fer sentir sols/es, ens pot fer mostrar-nos rígids/es, amb idees i emocions molt monòtones i lineals, amb interpretacions absolutistes, i ens pot empènyer a marcar-nos una sèrie de normes.
De vegades la gent no comparteix per por a sentir-se rebutjat/ada, per por que la opinió de la resta no sigui com la que la persona té i li faci obrir-se a considerar altres opcions vàlides, i en conseqüència, a canviar algun comportament personal que els genera comoditat i els fa estar a la seva zona de confort. De vegades no interactuem perquè potser tenim por de no saber respondre a les demandes dels demés i poder caure en l’opció de ser rebutjats/des socialment.
A més, obrir-nos a explicar les nostres preocupacions pot generar que els del nostre voltant, que ens estimen i busquen el millor per a nosaltres, puguin molestar-nos o afegir-nos més pressió sobre el tema íntim o ansiós que els hi exposem. Això ens pot portar a actuar de manera evitativa i optar guardar la preocupació amb nosaltres mateixos/es, sense adonar-nos que ens pot repercutir de manera negativa.
Si tenim por d’alguna cosa, o no ens sentim bé amb alguna cosa, no és el mateix lidiar amb tota la responsabilitat i comptar només amb el nostre punt de vista (que gairebé sempre serà de càstig o de malestar), que compartir-ho amb algú de confiança, donant-li la oportunitat a que et pugui recolzar, aconsellar o fins i tot treure’t pes d’aquesta interpretació tan pessimista o castigadora que tu t’has generat.
És important comunicar-nos, deixar-nos ajudar i no jutjar-nos tant. Verbalitzar les nostres pors o preocupacions pot ajudar-nos a trobar solucions o a sentir-nos recolzats/des. Tendim a ser durs/es amb nosaltres mateixos/es, ja que ens permetem el luxe de posar-nos al límit, però mai tractaríem així als altres, de manera que cal reflexionar i adonar-nos què ens aporta el compartir les coses i com ens pot ajudar a millorar el nostre malestar, la nostra inseguretat, o la nostra preocupació respecte a qualsevol tema.
Esperem que us hagi resultat molt interessant, fins el proper dimecres!
L’Equip de Somni Psicologia