Com adults/es som perfectament capaços i capaces d’entendre que una altra persona adulta pugui tenir un mal dia. Tenim la capacitat d’empatitzar amb com es pot estar sentint i comprendre que pugui tenir una gran enrabiada per una tonteria, que doni una mala contestació, que plori per alguna cosa que aparentment no ens sembla tan important… Tots i totes hem estat en aquesta situació i, per tant, som capaços/ces de posar-nos en el seu lloc i ser molt més benvolents amb les seves reaccions i conductes.
Però, què passa quan extrapolem aquesta mateixa situació en els nens i nenes? Poden tenir ells/elles un mal dia?
Moltes vegades, com adults/es, pares, mares, cuidadors/es, etc., esperem que les i els més petits tinguin un comportament exemplar, que mai es passin de la ratlla, que no tinguin una mala contestació, que no cridin, que no tinguin una rabieta, que controlin fins al més mínim detall dels seus comportaments, emocions i reaccions. Quan som nosaltres qui tenim un mal dia, ho verbalitzem, expressem i esperem que les persones del nostre entorn empatitzin amb nosaltres, ens comprenguin i fins i tot que “aguantin” el nostre mal humor.
Com ens sentiríem si enlloc d’això, ens tiressin en cara el nostre comportament, ens ho retraguessin i fins i tot ens renyessin? Exigint-nos un comportament exemplar malgrat les nostres emocions. Segurament ens sentiríem tristos/es, enfadats/des i totalment incompresos i incompreses.
Els nens i nenes moltes vegades no són capaços/ces de verbalitzar les seves emocions, i per tant no tenen la capacitat d’identificar i explicar-nos que han tingut un mal dia. A vegades serà una baralla al pati, una mala nota, que un amic no hagi volgut jugar amb ell o ella, i fins i tot que un imprevist hagi fet que no pugueu anar al parc aquesta tarda. Com adults/es ens poden semblar motius insignificants, però per a ells i elles no ho són, i el que senten i necessiten és exactament el mateix que nosaltres: acompanyament, empatia i, sobretot, molta comprensió.
Així que, la pròxima vegada que sentim que els nostres fills i filles ens estan portant al límit, que se’ns esgota la paciència i que no acceptem aquest comportament, respirem profund i pensem, com m’agrada que em tractin a mi quan tinc un mal dia?
Esperem que us hagi semblat útil i motiu de reflexió! Fins dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia