Pors infantils, què podem fer?​

Sin título

Heu escoltat alguna vegada la frase “no has de tenir por”?

Sí, és tan comú dir-la i escoltar-la que no és estrany conèixer a gent que ha convertit aquesta frase en un mantra que es repeteixen a sí mateixos/as una i altra vegada quan una situació els genera dita emoció.

La por és una emoció bàsica i com a tal, té un funció adaptativa per als éssers humans. Això vol dir que ens ajuda a sobreviure com espècie i que, per tant, sí que hem de sentir por si volem sobreviure.

La funció adaptativa de la por és protegir-nos de tot allò que pugui ser perillós per a nosaltres, proporcionant respostes de fugida o atac davant de l’estímul que ens desperta a aquesta emoció.

No és d’estranyar, doncs, que les pors variïn segons l’edat, en funció de la consciència de risc que tingui la persona davant diferents estímuls.

Aquest fet explica que les pors infantils ens semblin irracionals i, fins i tot, absurdes en moltes ocasions. Per exemple, en veure a un nen o nena que plora quan la seva mare s’allunya tot i que el seu pare estigui present, però no plora quan la família pateix un atracament.

Si, en el moment en que un nen o nena plora perquè la seva mare s’allunya, nosaltres pensem que és una situació absurda i diem “no has de tenir por. La mama no marxa per sempre”, li estem anul·lant la seva emoció tot i que aquesta estigui sent adaptativa.

Això no suposarà una conseqüència important si passa en una única ocasió, però si es converteix en quelcom recorrent, aquest nen o nena, començarà a patir dificultats per identificar, acceptar i gestionar la por.

I llavors, com podem reaccionar quan els nostres petits estan espantats?

  • Podem crear un espai de conversa en que podem escoltar i anar a l’arrel d’allò que els hi fa por als nostres peques. En aquestes converses, hauríem d’intentar normalitzar parlar de les pors, i no només els dels nostres peques, també de les nostres, així veuran que sentir por és el més habitual.
  • Sempre hem de validar i acompanyar l’emoció tot i que nosaltres no compartim la seva por. Recordeu quan validem una emoció dient “entenem que tinguis por de que vingui un monstre” no estem parlant de si existeixen o no els monstres, estem dient que entenem que existeixi aquesta por, i els nostres peques necessiten que entenem la seva emoció.
  • Els jocs d’imaginació són la millor eina per a que els peques superin les seves pors, per exemple, creant un súper heroi imaginar que el protegeixi o deixant una trampa per als monstres sota la finestra.
  • Podem cercar un objecte, joguina o, perquè no? la nostra mascota, a mode de protecció, de forma que pugui agafar-lo o anar-lo a visitar per a sentir-se segur.
  • En cas de que es tracti d’una por molt intensa, podem crear una cova o cabana a la seva habitació que li faci sentir segur o segura, fora de l’abast d’allò que li fa por.

Si malgrat aquestes idees, observeu que els vostres peques es bloquegen molt davant d’alguna situació que els genera por, que es tracta de situacions molt irracionals o que aquestes pors comencen a suposar conseqüències importants pel seu dia a dia, no dubteu en demanar ajuda a un professional.

Esperem que us hagin sigut útils aquestes estratègies, i si voleu saber més, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

Equip de Somni Psicologia. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *