De fa un temps cap aquí, el concepte de la responsabilitat afectiva s’ha posat molt de moda. Moltes persones parlen de la importància de la responsabilitat afectiva, però sembla que només es parla en el context de relacions sentimentals. És l’únic tipus de relació en que és important?
Recordem primer què és la responsabilitat afectiva. Aquesta es defineix com la consciència de que les nostres accions tindran conseqüències a nivell emocional per a l’altre persona, de manera que ens esforcem en mostrar escolta, cura i respecte. És a dir, si jo li dic a algú “no vull saber res de tu”, li pot generar una emoció de tristesa i sensació de rebuig molt més intensa que si li expresso “sento que no encaixem”. No, no estem mentint, ja que el missatge de fons és el mateix (tu i jo no quallem!), però les formes importen! De la manera en que diem les nostres opinions o intencions pot afectar a l’altra persona.
Aquesta responsabilitat afectiva també s’emmarca en quant a la importància de ser sincer/es. Ens referim a que, si jo no tinc intencions d’anar, per exemple, a la teva graduació, donar-te llargues no és responsable afectivament. En canvi, expressar-te que no hi aniré perquè sento que no ho puc sostenir, o que necessito aquell temps per a invertir-lo en una altra cosa (com pot ser l’autocura) és responsable afectivament.
Com probablement ja hauràs deduït, estimat/da lector/a, la responsabilitat afectiva és (o hauria de ser) present en totes les relacions que tinguem: romàntiques, laborals, familiars i socials.
Però avui volem reivindicar que ser responsable afectivament no afecta únicament a les relacions amb les altres persones, sinó també amb un/a mateix/a. A què ens referim?
A que si jo, per exemple, tinc una relació amb una persona en una situació complexa i em dedico a cuidar-la i respectar-la per sobre de tot; sí, estic sent responsable afectivament amb ella, però no amb mi mateix/a. Si no escolto el que necessito, vull o puc sostenir, i prioritzo el benestar de l’altra persona envers al meu, realment estic sent molt poc responsable afectivament amb mi mateix/a.
I per què és important? Òbviament, quan parlem de la responsabilitat cap a l’altra persona queda palès que les conseqüències de no ser-ho poden ser el rebuig social, conflictes socials, soledat,… Però quan es tracta cap a nosaltres mateixos/es, els efectes no són tant visibles malgrat ser igualment importants. Ens influencia a nivell d’autoestima, que disminueix perquè ens considerem menys importants que la resta; a nivell anímic, perquè ens desgasta, lo qual ens pot provocar estats d’ànim d’irritabilitat i ira; i finalment a nivell social, perquè podem acabar culpant a la resta del nostre malestar.
Per tant, tinguem present que cuidar, respectar, escoltar i vetllar pel benestar, ha de ser quelcom important a dur a terme cap a tothom, incloent-nos a nosaltres!
Esperem que t’hagi resultat interessant, i ens veiem el dimecres vinent!
L’equip de Somni Psicologia