TEA al llarg del cicle vital


TEA cicle vital

Avui tornem a  parlar del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme en les diferents etapes de la vida. Com hem dit diverses vegades en les publicacions del nostre blog, cada persona és única, de manera que encara que hi hagi símptomes comuns i compartits en persones diagnosticades de TEA, no podem esperar que tothom mostri les mateixes característiques o de la mateixa manera. El TEA és molt ampli i la seva presentació és molt diferent en cada persona.

Alguns indicadors de diagnòstic en nadons o nens/es molt petits/es solen ser moviments repetitius i recerca sensorial a través d’un dels cinc sentits.  De vegades apareixen comportaments que ens fan  pensar en la presentació de problemes o dificultats auditives, ja que poden no respondre al seu nom o ignorar algunes demandes fetes pels seus referents. Durant la primera infància també es pot observar un joc repetitiu, és a dir, l’infant tendeix a repetir el mateix joc, amb la mateixa història i les mateixes accions. De vegades, en els i les més petits/es, pot semblar que  no tenen por de situacions perilloses, com si no desenvolupessin la sensació de perill. Poden aparèixer hipersensibilitats de l’estil de:  “el/la meu/va fill/a no tolera cap so“, “té arcades amb alguna textura d’algun aliment“, “li resulten incòmodes les etiquetes de les samarretes“, “vol anar en xandall“. O poden tenir certa hiposensibilitat, com per exemple:  “quan era petit es va trencar la clavícula i no sentia dolor“.

Durant  l’adolescència o la segona etapa de  la vida,  comencen a aparèixer més dificultats del tipus  social, perquè els resulta difícil relacionar-se amb els seus companys i companyes. Moltes vegades no entenen les accions dels seus amics, o els costa apreciar les indirectes, les metàfores, les ironies i  les frases fetes, entre d’altres. Tenen un llenguatge molt literal i poc recíproc, essent la seva comunicació molt pràctica, objectiva i de vegades  unidireccional, i podent dedicar molt de temps a parlar dels seus interessos sense interessar-se per l’altra persona. No ho fan amb mala intenció,   però en conseqüència poden trobar-se amb rebutjos socials. Les dificultats mencionades durant la primera infància solen continuar produint-se, encara que si han iniciat un tractament precoç es poden reduir  molt, fins i tot poden ser funcionals i no cridar  l’atenció  sobre els ulls de les persones neurotípiques.

Durant  l’edat adulta, moltes persones amb TEA solen ser funcionals, pràctiques i tenen un grup social de referència que els entén, que entén les seves particularitats i que no s’oposen ni es senten malament per les seves actuacions o verbalitzacions. Per contra, algunes persones poden presentar  aïllament social perquè no entenen la resta de la societat i senten molta ansietat al respecte.

Aquestes són algunes de les característiques que presenten les persones amb TEA, però hi ha moltes més! Si vols saber més pots demanar informació sobre el Taller per a familiars de nens i nenes amb TEA, que realitzarem durant l’última setmana de juny i la primera de juliol, durarà 4 sessions on s’oferiran pautes d’actuació i s’explicaran les característiques i neurofisiologia de les persones amb aquest diagnòstic.

Que tingueu un bon dimecres!

L’Equip de Somni Psicologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *