Test d’intel·ligència: a favor o en contra?

Socialment, hem atribuït a la intel·ligència un valor inigualable, convertint-la en un dels temes relacionats amb la psicologia que més interès generen. Això és normal, tenint en compte que li hem associat a aquest constructe l’augment de qualitat de vida, de comunicar-nos millor, d’optar a millors treballs, prendre millors decisions o, fins i tot, tenir un estil de vida més saludable.  

Sent així, qui no voldria saber el seu quocient intel·lectual?  

Existeixen molts test d’intel·ligència que tenen per objectiu mesurar la intel·ligència de l’individu obtenint com a resultat un valor numèric. N’hi ha en formats completament diferents: individuals, grupals, de coneixement adquirit, d’intel·ligència lògica, d’intel·ligència verbal…  

El seu valor no ha parat de créixer, donada l’oportunitat que ofereixen d’aconseguir un valor objectiu, permetent-nos conèixer el nivell dels alumnes, en entrevistes de treball per a comprovar els coneixements i aptituds de les o dels candidats, o fer avaluacions diagnòstiques més precises.  

Tot i així, cada vegada obtenen més crítiques:  

  • Què considera cada test que és la intel·ligència?  
  • Existeix una única intel·ligència? O hi ha més?  
  • Com són administrats aquests test?   
  • Quin és el seu ús adequat?  
  • Quins d’ells són vàlids i fiables?  
  • Aquests instruments tenen en compte l’Efecte Flynn?  
  • Quines conseqüències tindrà el resultat per a la persona avaluada?  
  • És real el valor que li atribuïm a la intel·ligència?  

Nosaltres ho tenim clar. L’ús descontrolat dels test d’intel·ligència no té el valor que tradicionalment la societat li ha atribuït. I cal vigilar molt l’ús que li donem a cadascun d’ells, controlant, sempre, el context en què s’administra.  

En el món clínic, existeixen test d’intel·ligència que han superat moltes proves de fiabilitat i validesa, que ens ajuden enormement en l’avaluació diagnòstica i la intervenció terapèutica. No obstant això, han de ser administrats sempre per un/a professional i en un context detalladament especificat per a que compleixi la seva funció de la deguda manera.  

En canvi, en el context acadèmic, l’avaluació de la intel·ligència a través d’aquests instruments, sovint, deixa de costat altres tipus d’intel·ligència que també poden ser molt importants per al desenvolupament de l’alumnat.  

Esperem que us hagi resultat interessant l’article.  

Fins a la setmana que ve!  

L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *