Ha arribat un any nou, i moltes persones comencen a plantejar-se quins objectius volen assolir aquest 2023. És una pràctica molt habitual i, en molts sentits, motivadora. Però, què passa si no sé què vull assolir?
Sovint, si ens sentim amb una emoció molt intensa (tristesa, ansietat, apatia, avorriment), ens pot costar molt delimitar uns objectius o saber cap a on volem mobilitzar-nos, ja que l’emoció ens desborda. I això, òbviament, ens pot fer sentir culpa: “per què sóc diferent a la resta?”, “per què no sé el que vull?” “estic perdut/da”.
És molt comprensible sentir-nos d’aquesta manera però, com t’estaràs imaginant, no ens ajuda a avançar, sinó que ens bloqueja més encara. Així doncs, abans de res, serà important gestionar l’emoció. Com sempre us diem, primer haurem d’identificar què sento, i acceptar-ho (donar-li un espai, validar-me, …); després trobar una manera d’expressar o gestionar l’emoció (parlant-ne, escrivint-ho, fent esport, …); i finalment desconnectar fent quelcom agradable que ens ajudi a tornar a estar amb calma.
Una vegada l’emoció la tenim més gestionada i no ens envaeix tant, és un bon moment per a plantejar-nos què és el que necessitem. Millor organització? Potenciar l’esport? Un canvi a nivell laboral? Deixar una relació de parella?
Per a poder-ho veure clar, és important que:
- Busquem un espai tranquil, sense distraccions ni pressions, i deixar-nos anar
- Identificar què sentim. Si ens costa, ens podem centrar en les sensacions corporals i/o els pensaments intrusius, i a partir d’aquí concloure l’emoció.
- Plantejar-nos idealment què necessitariem per a sentir-nos millor (més estables o amb més calma)
- Baixar aquest objectiu ideal a un realista segons les nostres possibilitats. Per exemple: idealment m’aniria genial fer esport cada dia una hora, però no m’és possible amb totes les meves obligacions i/o pel meu estat físic actual, per tant puc plantejar-me realistament fer 20 minuts, tres cops per setmana.
- Planificar passos per arribar al meu objectiu realista, és a dir, no puc esperar fer 3 cops a la setmana partint de 0, per tant, planificar inicialment un temps fent un dia a la setmana, i programar en quin moment aniré augmentant
- Pensar de quina manera puc recompensar-me pel meu esforç; petits premis, privilegis nous, paraules d’ànim, …
I, sobretot i més important, mostrar compassió cap a nosaltres mateixos/es. Acceptar les nostres limitacions i/o el nostre moment emocional, i oferir-nos espais de cura per tal de sentir-nos millor. Avançarem més ràpid si no ens matxaquem!
Esperem que t’hagi resultat útil aquest article! Fins dimecres vinent!
L’Equip de Somni Psicologia