Cal seguir parlant de diversitat?

 

Avui 17 de maig és el dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, commemorant que el 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de trastorns mentals. 
 
Malgrat haver passat 33 anys des d’aquesta decisió i que l’Article 1 de la Declaració Universal de Drets Humans recull l’afirmació: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets”, més d’un terç dels països continuen penalitzant les relacions entre persones del mateix sexe, sent criminalitzades en més de 69 països i podent ser condemnades a mort en 11. 
 
La discriminació per motius d’identitat de gènere i orientació sexual continua sent una realitat per a les persones LGBTQIA+, enfrontant-se encara a moltíssimes desigualtats, prejudicis, estigmes i discriminació, arribant-se’ls a negar drets com a atenció sanitària o protecció jurídica, entre molts altres. A aquestes circumstàncies se li sumen altres més quotidianes i habituals, encara que no per això menys greus, com el rebuig social per part de companys i amistats, i fins i tot per part del nucli familiar, així com més dificultats a l’hora d’aconseguir o mantenir una feina. 
 
Indiscutiblement s’ha avançat en la defensa de la igualtat de drets, inclusió i oportunitats de les persones LGBTQIA+, però és igual d’indiscutible afirmar que continua sent imprescindible reivindicar tot el que queda per aconseguir, per a avançar cap a una societat plena en llibertats i drets, especialment quan en aquests últims anys hem pogut observar un augment en les agressions i delictes d’odi que es cometen contra persones LGBTQIA+. I és que, segons un informe confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, els delictes d’odi per orientació sexual i identitat de gènere suposen la tercera causa total de delictes d’odi i han augmentat un 8,6% respecte a 2018. 
 
Cal continuar parlant de diversitat? Sí. És imprescindible que tots i totes com a societat continuem parlant, reclamant i reivindicant uns drets que haurien de ser innegociables però que, desgraciadament, encara continuen sent una lluita per a moltes persones. 
 
Esperem que us hagi agradat l’article d’avui, tornem la setmana que ve! 
 
L’Equip de Somni Psicologia 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *