Quan les famílies inicien un procés terapèutic per als seus infants, molt sovint, fem una sessió per a parlar sobre els límits. I en ella, ens adonem que existeix molta confusió respecte a l’ús dels límits, els càstigs i les conseqüències, arribant a confondre’s amb el xantatge.
Aleshores, quines diferències hi ha? És possible posar límits adequats sense caure en el xantatge?
Si bé la criança respectuosa sempre es recolza en la cura dels nens i nenes des de la confiança i el respecte mutu, les normes i els límits són molt importants per a guiar el desenvolupament dels infants, ajudant-los a comprendre quins actes seran més o menys adequats des del punt de vista extern, tant ara com en un futur.
De fet, aquesta disciplina, la criança respectuosa, considera imprescindible l’ús de límits, però proposa fer-lo des d’una perspectiva amable, respectuosa i coherent amb la conducta realitzada i les conseqüències que podria tenir en l’entorn.
Llavors podem posar conseqüències com a premis o càstigs seguint un mètode de criança respectuosa?
La resposta és sí. Al llarg dels anys s’ha anat construint tota una teoria entorn al concepte de “disciplina positiva” que justament descriu com posar límits d’una forma respectuosa i positiva per al o la menor.
Els seus principals característiques són:
- Amabilitat i respecte a l’hora de comunicar les normes i les conseqüències. Intentar mantenir un to de veu calmat, amable i afectuós en el moment en que posem un límit, i expressar-lo amb assertivitat.
- Afavorir l’autonomia i la comprensió de l’error com a eina de millora. Aquests errors poden ajudar-los a veure les conseqüències reals dels seus actes i ser molt més significatius per a l’aprenentatge que una conseqüència imposada per la família.
- El càstig no és més que un tipus de conseqüència, de fet, la menys efectiva de totes. Les conseqüències positives i aversives dels nostres actes ens ajuden a comprendre què passa si realitzem una conducta. De fet, està científicament demostrat que ens ajuden a augmentar o reduir allò que fem de forma molt significativa. Tot i així, el càstig no és més que un tipus de conseqüència (aversiva) que li atribuïm de manera externa a algú per fer una conducta. I està demostrat que les conseqüències positives (el reforç o la retirada d’un benefici) té molt més pes que les conseqüències aversives. I encara més, si estan directament relacionades amb la conducta realitzada.
- Utilitzar un llenguatge emocional validant la frustració que suposa que ens posin un límit i expressant com ens fa sentir la conducta o situació en la qual ens trobem, però sempre tenint molta cura de no culpar al nen o la nena del nostre propi estat emocional.
És totalment cert que els límits, tal com eren compresos anys enrere, podien donar peu a xantatges o manipulació del menor. Evidentment, sense cap mena de mala intenció per part de la família. Per això, us proposem que intentem cenyir-nos a aquestes pautes i intentem posar-los des d’un punt de vista molt més respectuós, sent així imprescindibles per al desenvolupament dels nens i les nenes sense patir el risc de caure en el xantatge.
Esperem que us hagi semblat interessant l’article i que pugui ser útil per a poder decidir la forma com voleu educar als i les vostres nenes.
Fins a la setmana que ve!
L’Equip de Somni Psicologia