Totes i tots passem per dols. Un dol no ha de ser exclusivament una pèrdua física d’una persona; podem passar per un dol per una pèrdua material, per una pèrdua emocional, per un canvi de rutina, treball, parella o altres situacions.
Quan patim una desvinculació amb una relació, persona, animal o objecte sentim emocions diferents. Aquestes solen correlacionar-se amb les diferents fases que conformen un procés de dol. Com sempre diem, tots i totes som diferents, tenim diferents patrons de pensament, comportament i emocions, per la qual cosa, un dol no serà el mateix per a tothom, sinó únic i exclusiu de la persona que el viu. És per això que hem de respectar els ritmes i emocions de cadascú.
Quan vivim un dol, els primers símptomes emocionals solen ser emocions desagradables, com la injustícia, la ira o la negació. No volem creure’ns el que estem passant, volem negar-ho a tota costa i no volen acceptar la pèrdua. Això comporta tensió, irritabilitat i, com dèiem, fins i tot ràbia i enuig. En aquesta primera fase, evitem parlar del tema ja que ens genera emocions difícils de gestionar.
Una vegada apareixen aquestes emocions intenses, extremes, desagradables i fins i tot incontrolables, entrem en una fase de culpa, dolor, tristesa, frustració i nostàlgia. Aquestes emocions ens ajuden a acceptar el que no volíem acceptar a l’inici del dol. ens sentim buits amb un sentiment de desesperança i a poc a poc acceptem la realitat que vivim. En aquesta segona fase, podem parlar de pèrdua, però ens ensorrem i ens sentim molt tristos i tristes quan ho fem.
Després apareixen emocions menys intenses i més coherents; acceptem la realitat, podem parlar-ne, encara que apareguin moments de tristesa i aparegui molta malenconia i nostàlgia. Podem seguir la nostra rutina amb més normalitat i els sentiments són menys intensos, de manera que no interfereixen tant en les nostres tasques diàries. En aquesta tercera fase és més fàcil parlar de la pèrdua sense caure en la impotència ni en la desesperança, tot i que això no vol dir que no ens puguem enfonsar quan en parlem en alguna situació concreta.
A mesura que passem per les tres fases emocionals, podem parlar més obertament de la pèrdua, i ens sentim més forts/es al fer-ho. Com dèiem al principi, no hauríem de tenir pressa per avançar per fases, no hi ha temps establert per a cadascuna. Tot i així, si et notes atrapat/da en alguna d’elles, pots demanar ajuda a un professional per seguir endavant i tenir un dol més sà.
Esperem que us hagi resultat útil! Si necessiteu ajuda, teniu algun dubte o ens voleu fer algun suggeriment, sempre estarem a la vostra disposició!
L’Equip de Somni Psicologia