El rol dels pares i mares a l’adolescència

L’adolescència és una etapa per la qual tots i totes passem, uns amb més inseguretats i altres amb més rebel·lia. El paper del pare i de la mare es fa difícil, però el paper de l’adolescent tampoc és un paper fàcil. Durant l’adolescència és quan construïm la nostra identitat, el que ens caracteritza, les nostres debilitats, les nostres fortaleses, i tot això dependrà molt de l’actitud i comportaments que tenen els referents cap als adolescents. Us expliquem alguns consells que cal tenir en compte, però com sempre diem des de Somni Psicologia, cada persona és un món i no podem aplicar totes les pautes de manera generalitzada. El que sí podeu fer és intentar adaptar-les a la singularitat de la persona amb qui tracteu.  

 

  1. És molt important ser conscients que en l’adolescència apareixen canvis hormonals que condueixen a canvis de personalitat i físics. És, per tant, especialment rellevant no fer comentaris despectius cap al físic del o de la adolescent, tant si s’engreixa com si perd pes. Moltes vegades no ens n’adonem, però comentaris com “No hauries de menjar postres“, “T’estàs engreixant”,” Aquests pantalons l’any passat no t’apretaven”, “Vols que comencem dieta?” o “La xocolata no es compra a casa”, poden comportar una inseguretat lleu (típica) o greu (Trastorns de la Conducta Alimentària). Per tant, és important reforçar actituds i comportaments positius de la persona durant l’adolescència.  
  2. El fet de tractar el o la adolescent com si fos un nen o nena, sobre protegir-lo/la, no donar-li cap responsabilitat, no deixar-lo/la equivocar-se… és un error. És normal que tinguem por i fins i tot que els i les veiem incapaços/ces de fer algunes coses, però tothom aprèn cometent errors. Proposa tasques domèstiques com cuinar, anar a fer la compra, fer el llit, netejar el lavabo. Això sí, molt de compte! Has de buscar l’equilibri! No el o la hiperresponsabilitzis amb coses d’adult, ja que com a adolescent, probablement si exigeixes massa la seva rebel·lia, frustració o ràbia creixen. 
  3. Comunicar-se obertament, parlar amb ell o ella, preguntar-li sobre el seu estat d’ànim, sobre els seus dies i sobre les seves inquietuds. En aquest cas, també us recomanem anar equilibrant, ja que els i les adolescents volen atenció, però atenció limitada. Ja no són infants i també necessiten la seva intimitat la qual, de vegades, no volen compartir-la amb la seva família. Respectem-la però actuem obertament i donem confiança per a que puguin comptar amb nosaltres si estan en una situació difícil. 
  4. Malauradament no pots triar les amistats del teu fill o filla i menys en l’adolescència. Desfem el mite de “digues-me amb qui vas i et diré qui ets“. Et proposem que facis la pràctica de tornar a la teva adolescència, i pensar en el teu grup d’amistats. Ells o elles trien als seus amics i amigues, i la teva responsabilitat és exposar els perills de l’adolescència, com el consum de drogues, alcohol, baralles i possibles conseqüències de la nit. A més d’exposar aquestes preocupacions, has de donar alternatives, encara que l’adolescent et respongui un “Sí, sí”. Molt probablement té en compte el que li dieu els referents, i ho pot posar en pràctica si es troba en alguna situació relacionada amb el que heu comentat a casa.  

 

Aquí teniu alguns consells per a pares de fills i filles adolescents. Ara us explicarem una breu metàfora per a que pugueu entendre-ho millor. L’adolescència és un camí ampli en el qual els referents han de limitar, però deixant un possible marge d’error pel qual han de passar. Si no hi ha límits al camí, es farà ample i el marge d’error serà molt més elevat, amb el qual apareixeran molts més errors i l’adolescent caminarà molt més perdut o perduda, així que recorda posar límits al camí: sense limitar gaire, però sense deixar-lo/la totalment obert. Al final, quan som adults, agraïm els límits que ens posen en l’adolescència, encara que en aquell moment fossin el nostre pitjor enemic. 

Ànims per a ambdues parts que ja saben que no és fàcil! Fins el proper dimecres! 

L’Equip de Somni Psicologia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *